Jordi Martí: “Un grup d’amics vam recuperar la processó i ara ja som un centenar de persones a la Confraria”

Com es va crear la Confraria de Setmana Santa de Calella?

L’inici de la Confraria ve del 2017, quan un grup d’amics anàvem al municipi de Moriles, a Córdoba, durant la Setmana Santa i ens agradava veure la processó. Nosaltres portàvem aquesta passió a dins, ja que teníem familiars que havien estat portadors, i vam decidir traslladar-ho a Calella.

En aquell moment, hi havia el mossèn Cinto Busquet i amb la col·laboració de l’Ajuntament tot va agafar empenta. Vam parlar amb el Consell Pastoral i vam muntar la Confraria de Calella.

Per què va decidir involucrar-se en la recuperació de la Confraria a Calella i avui dia encara participa en les seves activitats?

Perquè la celebració de la Setmana Santa sempre m’ha fascinat i, de fet, amb aquest grup d’amics veiem totes les celebracions a Andalusia i a Girona, per això volíem recuperar aquesta tradició per Calella. A mi m’agrada estar involucrat en aquest foment de la cultura, i més quan es tracta d’una cosa que havia estat molt gran a la ciutat i havia agrupat a tanta gent. També la Confraria em toca a nivell personal, perquè tant el meu avi com el meu sogre havien estat portadors de la Creu i els meus pares també havien sortit a la processó. Per tot això, avui continuo amb la Confraria.

I com ha evolucionat la celebració de la Setmana Santa des de llavors?

Quan vam començar érem molt pocs, només sortien els passos de la Creu, el Crist Jacent i dos armats. Ara, d’armats ja en som uns 24 i surten uns 5 passos. A la processó primer acostumen a sortir els armats i després la Creu petita amb els nens que estan fent la catequesi. Després hi ha el Petó de Judes, la Creu grossa, el Crist Jacent i la Dolorosa al final. Des de 2017, hem celebrat sempre la processó excepte durant l’any de la pandèmia, i de mica en mica hem anat creixent. Ara ja som uns 100 participants.

Recorda quina va ser la primera processó que es va fer a la ciutat? Des de sempre hi ha hagut els armats?

Això ve de molt enrere. Jo ho havia viscut de petit amb els meus avis. Crec que cap al 1970 es va deixar de fer, suposo que perquè es va anar perdent l’afició de fer-ho. Els armats ja hi eren també i n’hi havia molts més dels que som ara. Encara conservem material antic, però es va perdre gairebé tot. Nosaltres vam tornar a incorporar els armats quan vam començar el 2017, alhora que hem anat incloent algun pas a mesura que tenim prou gent per portar-los.

Jordi Martí informa que aquest any s’han incorporat dos nous armats a la Confraria.

I com ha anat evolucionant el nombre de persones que en formen part? Creu que hi ha relleu generacional a la Confraria?

Vam començar sent molt pocs i on hi havia més gent era amb el pas de la Dolorosa, sobretot dones. De mica en mica, gràcies al boca a orella, la gent s’ha anat animant i apuntant fins arribar al centenar. Pel que fa al relleu generacional, tenim els nens que fan la catequesi, però el perfil d’edat habitual a la Confraria és dels 40 cap amunt. A la gent jove li costa bastant entrar, però és millor no entrar en aquest tema.

Potser els espanta o no els atrau la religió…

La gent se n’ha apartat una mica. A molts pares, tot això de la religió ja els és igual i gent de la meva edat que vagin a missa, n’hi ha poquets. Ara hi ha molta gent gran a la Confraria que, d’aquí a un temps, no podrà sortir a la processó. Amb els meus fills puc parlar d’aquests temes i, fins i tot, han participat en la processó. Crec que els joves aniran entrant a poc a poc a la Confraria agafant el relleu dels seus familiars. De fet, jo de petit tampoc era una persona que pensés entrar-hi, però d’anar-ho veient a la família, als avis, hi vaig acabar entrant.

Alguns dels passos que surten a la processó com “El Burret” s’han exposat durant la darreres setmanes a la parròquia (Foto: CalellaCOM)

Creu que els assistents que van a la processó de Calella ho fan per un sentiment religiós o més aviat per costum o tradició?

Hi ha de tot. Et trobes persones molt creients i d’altres que venen a veure els seus companys, però potser no són ni catòlics.

Hi ha gent no catòlica que també formi part de la Confraria?

Catòlics sí que ho són, però no són tan practicants. Hi ha qui només ve a la processó per tradició, però després a missa no el trobes. Jo mateix no sóc gaire practicant, vaig poc a missa i hi hauria d’anar més. Però tampoc és una cosa que marquem com a requisit per participar a la processó.

Al final, el que més agrada de formar part de la Confraria és la comunitat que s’ha creat, som com una gran família. També m’agrada tota aquesta feina que fem per Calella, recuperem aquesta tradició que es veia perduda i són dies que ja te’ls sents a dintre.

A Calella tenim els passos de la Dolorosa, el Petó de Judes, el Crist a la Creu, el Crist Jacent i el de Jesucrist crucificat. Quina és la seva història? 

Els passos porten molt de temps aquí i ja sortien a la processó. Crec que els més antics són el Crist Jacent i la Creu grossa. D’altra banda, el darrer pas que s’ha incorporat és el Petó de Judes.

La imatge del Crist Jacent va ser acabada per l’escultor Jaume Martorell.

Quantes persones es necessiten per portar-los tots? Aconseguiran aquesta xifra aquest any?

El Crist Jacent és el que necessita més persones, perquè es porta a sobre amb molt de pes. Els altres, com el Petó de Judes i la Dolorosa, com que es porten amb un carro amb 4 persones cadascun, ja va bé. Aquest any sortiran tots els passos. Tots els membres de la Confraria segueixen amb nosaltres i també tenim incorporacions noves.

Quins són els preparatius que es fan per la celebració de la Setmana Santa? Quant de temps us porta preparar-ho tot?

El més important és tenir gent que tingui ganes de portar un pas. El més difícil és el Crist Jacent i has d’estar més d’un mes i mig assajant, perquè els portadors han de fer tot el recorregut i s’han d’anar veient els relleus. Els assaigs els fem des de tres quarts de nou fins a les 10 del vespre a la mateixa església. La darrera setmana abans de la processó, es fa també una sortida per practicar al carrer.

Per portar el pas has de tenir força i estar en forma, perquè pesa bastant; també s’ha de seguir el ritme, que és constant i es marca pels sorolls dels tambors.

El Crist Jacent és el pas més difícil de portar, ja que pesa molt i requereix molta força (Foto: CalellaCOM)

I pel que fa a la vestimenta?

Ja la tenim reservada. Al principi, la gent anava amb pantalons negres, sabates negres i un polo negre. Ara es vesteixen amb túniques i sabates negres, i tots van igual. Aquest material el tenim guardat i, en cas que faci fred, es pot portar de casa un abric o jaqueta negra.

Com es financen les activitats i els passos de la Setmana Santa? 

Comptem amb les subvencions de l’Ajuntament i això ens dona per comprar les flors i algunes coses més. Després també durant l’any fem revetlles de la Confraria, que ens van molt bé per comprar roba i altres materials. A part, els socis paguen una quota anual de 10 euros, perquè tampoc es requereix gaire manteniment ni finançament.

Quin serà el recorregut de la processó d’enguany?

La celebració serà divendres 18 i començarà a tres quarts de vuit amb la sortida dels armats. Comencem a la Parròquia i anirem pel carrer Església fins al carrer Sant Josep, llavors baixem pel carrer Jovara i pugem pel carrer Bartrina. Més endavant, a la plaça de l’Ajuntament farem unes formacions i tornarem a l’església.

Després comença la processó amb tots els passos a dos quarts de nou. Baixem per Romaní i agafem el carrer Església fins arribar al carrer Batlle. Després passem per Jovara i pugem pel carrer Escoles Pies fins a la plaça de l’Ajuntament i tornem de nou al temple.

L’any passat vau estrenar l’estendard de l’àliga, teniu prevista alguna novetat aquest any?

Aquest any, l’àliga sortirà amb una segona corbata penjada, perquè ens han convidat a Sant Vicenç de Castellet, juntament amb els armats de Mataró, i ens han penjat un corbatí a l’àliga.

El primer corbatí de l’estendard es va aconseguir l’any passat a Banyoles.

Per què es va decidir que la processó tindria com a motius principals la llum i el silenci? S’han plantejat en algun moment incorporar una persona que canti una “saeta”?

Per canviar una mica del que es fa a altres pobles. Estem acostumats a anar per Poblenou amb una processó més grossa i amb passos de molta més gent i on es canten “saetes”. La nostra manera de veure la processó, i que es va acordar amb el mossèn Cinto, era celebrar-la de manera més discreta i senzilla, i ja ens agrada així. A més, la fem ràpida i en una hora ja ho tenim.

Molts dels passos de la Confraria es guarden al mateix interior de la Parròquia (Foto: CalellaCOM)