Prou excuses i justificacions

Deixa de justificar-te i de donar explicacions per dir que no.

Deixa d’excusar-te per no fer el que altres volen que facis si no ho vols fer.

I no ho dic per la imatge que queda als altres quan ho fas… Ho dic per la imatge que et quedes tu de tu mateix.

Aquesta és la que realment importa i la que ho pot canviar tot.

Quan donem explicacions innecessàries els altres s’hi agafen i les capgiren perquè veuen la nostra debilitat… Veuen la por i la culpa que sentim per no cedir i fer el que ells volen que fem. Noten en el nostre llenguatge corporal que ens espanta dir prou perquè creiem que això farà que ens rebutgin, ens abandonin, ens critiquin o ens acomiadin.
Ho noten i s’aprofiten per fer xantatge emocional.

Tot i això, el xantatge emocional més salvatge és el que et faràs tu a tu mateix si segueixes pidolant o justificant les teves decisions… Si continues esperant que altres et validin a base de complaure i esforçar-te cada dia més per agradar-los.

Perquè alimenta la teva falsa culpa per no ser com creus que volen que siguis i no cedir.

Perquè creus que no mereixes ser valorat si no t’emmotlles ni et converteixes en algú que sempre està disponible i disposat a demostrar.

Et culpes per no fer-ne més, quan en realitat necessites fer menys.

Sense aquesta culpa fictícia i inconscient, els altres no tenen on ancorar el xantatge.

Comença per fer servir el silenci després d’un NO.

Darrere d ‘un NO només hi ha un silenci, un punt o un gràcies. I ja està.
Els límits no els posem als altres, en realitat, ens els posem a nosaltres…
Són la línia que tracem i que marca aquell moment a partir de la qual decidim no arrossegar-nos més.

La imatge de vós que us queda en marcar la línia és l’inici d’una gran transformació.