Quan tot trontolli
Hi ha un moment molt complicat en un procés d’autoestima i és en el què ja has començat a posar límits i la teva vida es capgira.
És complicat perquè t’ha costat tant trencar amb les teves creences i atrevir-te a canviar patrons que penses que quan ho facis tot canviarà.
I és veritat i no alhora. Canviaràs tu, però potser el que t’envolta durant un temps es posarà més difícil perquè moltes persones resistiran a què canviïs i et respectis.
En aquest moment, tot pot trontollar i pots fer passes enrere.
Per què? Perquè surten perdent, o això creuen.
Perquè et valores, et respectes i ja no estàs disponible les 24 hores i els 7 dies.
Perquè ja no carregues amb les seves responsabilitats. Perquè ja no dius que sí tot…
Perquè deixes la seva vida a les seves mans i ells l’han d’assumir i no els hi agrada.
Perquè posar límits té com a conseqüència, de vegades, posar contra les cordes els altres i obligar-los a madurar de cop si et volen en la seva vida… (Encara que són lliures de no fer-ho, perquè tu no els reclames res, tan sols uses la teva dignitat i llibertat).
És un moment dur perquè aquest canvi està “recent” i és fàcil caure en pensar que no ha servit de res i que et porta mals de cap…
Hi ha persones que se n’aniran de la nostra vida quan diguem prou, quan deixem de ser les seves crosses i els seus draps bruts… I això espanta, sobretot si les estimes… Encara que les perdem en realitat, perquè mai les vam tenir, no eren amb nosaltres ni estaven per nosaltres, se n’aprofitaven…
Quan això passi, recorda que algú que et reclama que tornis a ser una versió de tu que no s’estima, no t’estima… El veritable canvi passa dins teu. Ho sé, sona tòpic, però és la veritat… El canvi real és com et veuràs a tu mateix/a quan siguis capaç de respectar-te com et mereixes, facin el que decideixin fer els altres…
Això, amb el temps, portarà a la teva vida altres persones que només et coneguin, s’adonaran que no toleres que et prenguin el pèl i que amb tu no s’hi val tot, perquè això es nota…
Si ets en aquest moment. Si has començat a dir prou i pensar en tu… No defalleixis, continua.
Et podria dir que el millor està per arribar a la teva vida, però és que el millor tu ets tu i ja hi eres, però no et vas perdre intentant ser una altra persona per encaixar i ser valorada per altres mentre t’oblidaves perquè et fessin cas…
El millor de tot és que t’has estimat prou per dir prou i això és el que ho canvia tot.
Quan tot trontolli perquè algunes persones no accepten que diguis no, respira fondo i recordar què t’ha portat fins o ets.
