L’Església queda protegida com a bé cultural de Calella

El ple municipal d’aquesta tarda aprova per unanimitat que l’Església de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella es declari com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquest títol implica de l’edifici s’inscriurà en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, com ja hi ha altres indrets i edificacions de la ciutat, com el Jaciment del Roser i les Torretes.

Segons explica l’alcalde, Marc Buch, l’Ajuntament vol catalogar l’Església com a BCIL perquè “és un edifici històric, monumental i era una anomalia que no hi fos”. El BCIL és una protecció legal concedida pels ajuntaments i que garanteix que l’edifici en qüestió s’hagi de protegir i conservar, impedint el seu enderrocament o modificació que el faci perdre el seu valor històric i cultural. A més, els edificis catalogats com a BCIL, poden obtenir subvencions nacionals i europees per la seva conservació.

Si bé aquesta categoria no arriba a tenir la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) -declarada per la Generalitat-, aquesta protecció s’atorga per preservar i posar en valor el patrimoni cultural dels municipis.

Amb la categoria BCIL l’Església no haurà de pagar l’IBI 

La declaració com a BCIL també permet que l’Església quedi exempta de pagar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Aquesta mesura s’emmarca dins les condicions que estipulen que els béns culturals protegits, com els BCIL, no han de fer front a aquest impost.

El Bisbat de Girona va “immatricular” diverses esglésies entre 1998 i 2015 -entre elles la de Calella-, això vol dir que les va inscriure per primer cop en el Registre de Propietat. El Bisbat va aprofitar una modificació de la llei hipotecària, un procés que va generar controvèrsia per la manera com es va dur a terme, per registrar els béns com a propietat de l’Església. Aquesta pràctica va ser legal fins la reforma de la llei en 2015.

En el moment que s’immatricula l’edifici s’ha de pagar l’IBI, però al ser declarat BCIL, l’Església de Calella ja ha de pagar l’impost.