La Gàbia…
…, o el bar Rodó, com se’l coneix popularment, no sembla que passi per un bon moment. A dia de la publicació d’aquest article, està tancat. I no sembla que, de moment, tret d’una grata sorpresa, s’obri per Setmana Santa. Tot i que, sense la informació adient, tampoc és una opció descartable. En tot cas, pel que es diu i s’explica per part dels partits de l’oposició al nostre ajuntament, el concessionari, és a dir, l’empresa que va guanyar el concurs per gestionar aquest servei públic, ha subarrendat el seu dret a gestionar-lo. Cal veure si el procediment ha estat correcte, seguint el que marca la llei en aquests casos, o estem davant d’un frau, precisament, de llei. En tot cas, ja es veurà.
I aquest tema posa damunt de la taula la forma en què es va fer tot el procés: via un concurs públic que no donava cap puntuació a l’empresa que ja ho gestionava anteriorment i que semblava tenir el vist i plau de la ciutadania. Sempre estava ple i el tracte amb els qui ho portaven -la família Estivill-, era excel·lent. Però això no compta. Per a res…
És cert que els concursos públics han de ser objectius i han de permetre que qualsevol empresa o persona interessada es pugui presentar i oferir la seva oferta. I la baremació es fa per una sèrie de puntuacions que s’atorguen en funció del que es pensa fer. I al final, un element molt a tenir en compte, és el preu de l’oferta. I és clar, hi ha qui presenta unes ofertes clarament a la baixa -per sota del preu de sortida-, amb l’únic objectiu de guanyar el concurs. I el guanyen. I ho fan en detriment del qui ho venia fent, que coneix bé el que costa mantenir el servei i realitza una oferta realista i ajustada als costos. Però sembla que amb això no n’hi ha prou. S’ho emporta el qui ofereix menys…, i ja veiem el que acaba passant. Sense cap arrelament a la ciutat, desconeixen totalment com funciona el bar, el tipus de clients habituals i, el més greu, els costos reals del servei. I passa el que passa. Com que no surten els “números”, doncs es tanca per no tenir pèrdues. Però com que s’hi ha fet una inversió considerable, no és qüestió de renunciar i, en aquest cas, sembla que l’empresa concessionària ha cercat una fórmula que li podria salvar els mobles: passar-ho a una altra empresa de forma directa. El problema: que les coses no es poden fer així per les bones. I ja tenim el conflicte.
El temps i la tasca fiscalitzadora dels partits polítics trauran a la llum el que ha passat i com s’han fet les gestions per part de l’equip de govern per tal de tornar a obrir aquest establiment tant emblemàtic per a la nostra ciutat i que és un punt de referència per a molts calellencs i visitants. I més encara per les famílies, ja que just al costat, hi ha una zona de lleure infantil que fa que molts pares i mares, mentre la canalla es distreu, puguin prendre alguna cosa mentre els vigilen ben a prop.
El debat de fons, però, continua sent la forma en què es fan els concursos públics a la nostra ciutat. Molts recordem encara, l’enorme nyap que va suposar el concurs per les guinguetes de la platja, on es posaven a concurs 7/8 guinguetes (no recordo el nombre exacte) i només es varen adjudicar 4 d’elles. I posteriorment, tots els problemes que van haver-hi per posar-les en marxa, amb retards considerables. Una molt mala gestió dels qui en aquells dies gestionaven el govern de l’ajuntament. Per tant, pel que sembla, a Calella, hi ha un problema amb aquesta manera de fer.
Com a ciutadans, hem d’exigir que la gestió dels afers municipals es faci bé. Els errors sempre hi poden ser, perquè som persones i se’ns pot escapar algun detall, però quan es repeteixen els errors, aquests ja no són “detalls”, sinó una manera de fer poc rigorosa. I els polítics tenen l’obligació de fer-ho de la millor manera possible. I això ho dic amb la total certesa i coneixement que el meu pas per l’ajuntament em va ensenyar.
S’acosta la temporada d’estiu i, amb el bon temps tocant a la porta, el que volem és poder gaudir d’un espai i d’uns serveis adequats al passeig de Mar. Esperem que tant l’equip de govern com els partits que conformen l’oposició, plegats, treballin per resoldre el més aviat possible aquest problema i que finalment, tots, puguem gaudir del bar Rodó mentre prenem un refresc amb bona companyia. Calella s’ho mereix…
