L’skate, un esport de risc amb perill de lesions: “El més important és aprendre a caure”

Quan va néixer la vostra passió per patinar?

Arseniy Soler: En el meu cas, quan tenia 18 anys em vaig mudar a Pineda i, per fer alguna activitat, vaig començar a fer skate. S’ha convertit en la meva afició, m’agrada molt patinar. Vaig aprendre a l’skatepark de Mar Bella, a Barcelona, hi anava gairebé cada dia mentre construïen la nova pista de Pineda. I en aquesta zona ja vaig conèixer els nois d’aquí que també patinen. 

Joel Lichtenfeld: Jo porto patinant dos anys. La veritat és que vaig començar de manera molt casual, vaig parlar amb un noi que estava fent trucs amb el patinet i em va dir que va aprendre a través de videotutorials. Em va animar a fer-ho, em vaig comprar un patinet i així em vaig aficionar.  

Què és el que més us agrada d’aquest esport?

A.S i J.L: Ens agrada la sensació de superació, que et surtin bé els trucs que fas i que siguin alhora difícils de realitzar. Ens motiva l’adrenalina que això genera. 

Quina és la preparació que es necessita per patinar?

A.S: Realment no es necessita molta preparació. Jo recomano estirar una mica abans i sempre començar a escalfar amb trucs simples i que dominis molt bé. D’aquesta manera, ja vas més preparat per la caiguda. Però t’aviso que cauràs segur, d’això no s’escapa ningú.   

J.L: De fet, aquesta ferida que tinc a la barbeta és de fer skate. Aquest esport s’aprèn a base de cops: quan caus, t’aixeques i ho tornes a intentar fins que et surt.

De quines maneres es pot practicar skate?

A.S: Hi ha moltes formes, hi ha gent que va amb “rollers” -patins sobre rodes-, gent que va amb la bicicleta BMX, “scooter” o patinet, i finalment l’skate. 

L’skate, diminutiu de l’anglès skateboarding, va sorgir a Califòrnia durant els anys 50 i 60 com una alternativa al surf quan les onades no eren favorables. 

Ens podeu explicar alguns trucs senzills per començar a fer skate?

J.L: El truc més bàsic i més conegut és el “tailwhip”. Es tracta de fer girar la taula abans que toqui el terra mentre et mantens estàtic en l’aire. 

A.S: També està el “kickflip”, que consisteix en saltar i rotar la taula a 360 graus. Al final, quasi tots els trucs es basen en girar la taula o girar tu.

L’skate és un esport més elaborat del que pot semblar, on es tenen en compte els angles per aconseguir fer el millor salt. (Foto: CalellaCOM)

Quant de temps pot portar aprendre un d’aquests trucs? 

J.L: Això depèn de la persona. A mi em va costar un any fer bé el tailwhip, però d’altres en dues setmanes ja ho feia bé. 

A.S: També pot passar que agafis por quan caus a terra i costi més temps aprendre a fer un truc, però mentrestant fas altres coses i vas agafant experiència.

En els grups de skate que teniu hi ha alguna noia?

A.S: Som tots nois, conec molt poques noies que facin scooter. Pel que fa a skate, sí que n’hi ha una mica més, però no és habitual. Al final, és un esport de risc, és sacrificat i no tothom està disposat a fer-se mal.

I heu arribat a tenir alguna lesió important?

A.S: Sí, com deia és un esport de risc i gairebé sempre que caus, t’arrisques a una lesió. El més important és aprendre a caure, però ho fas amb el temps. Una vegada a Pineda gairebé em vaig trencar la mandíbula, però només em vaig fer una mica de sang. També passa que hi ha cops que semblen ximples, com pot ser el turmell, però si reps molt de mal potser no pots patinar durant un parell de dies.  

J.L: Al cap i a la fi, és un esport extrem. Si caus malament, et dones un cop a la medul·la espinal i pots acabar en cadira de rodes. 

El llegendari skater Tony Hawk va aconseguir realitzar el primer “900” (dues rotacions i mitja en l’aire) després de 12 anys d’intents i aproximadament 10 mil caigudes.

Què us sembla la pista de Calella?

A.S: Jo crec que com a pista individual, sense tenir en compte la d’altres municipis, és una mica deficient. Les rampes són petites i no s’agafa prou velocitat per llançar-se en els mòduls rectangulars. La mateixa barana és perillosa perquè és alhora de pujada i de baixada. També és important que hi hagi zones planes per la gent que comença a agafar el control del patinet i poder practicar sense molestar a la gent que ja té més experiència. Però, tenint en compte que hi ha altres skateparks al costat, com el de Pineda o Malgrat, trobo que el de Calella ho complementa bé. 

J.L: A mi hi ha una part que m’agrada i una altra que no. Suposo que pels principiants, com diu l’Arseniy, no és un skatepark molt favorable, perquè no t’ajuden gaire els mòduls que hi ha. També faltaria una font, però he sentit que n’acabaran posant una. D’altra banda, la pista està prou bé si ja tens una base. Ara bé, s’ha de vigilar amb la sorra, ja que pots relliscar, fer un mal gest i caure a terra. De fet, el cop que em vaig fer a la barbeta va ser exactament així. 

Els usuaris celebren la nova pista d’skate, però també critiquen que hi ha un problema de distribució de l’espai (Foto: CalellaCOM)

I alguna cosa positiva a destacar de la pista?

A.S: La pista està feta de ciment i no de mòduls prefabricats, que requereixen molt manteniment. A més, m’agrada la ubicació, ja que tens el supermercat al costat i hotels que són alts i et tapen del vent. 

J.L: Una altra cosa bona que jo veig és que tinc l’institut al costat, i això m’agrada força perquè puc fer el meu esport abans d’entrar a l’institut i després quan surto. Tot i els seus defectes, la pista està prou bé per passar el temps amb els meus companys. La ubicació és perfecta.

Hi ha competicions de skate importants a Catalunya?

J.L i A.S: N’hi ha una bastant important, l’Street Jam de Barcelona. Instal·len diferents mòduls prefabricats pels carrers i llocs emblemàtics de la ciutat i el guanyador d’aquest esdeveniment és la persona que fa el truc més fort a cada mòdul. Els organitzadors ja procuren triar llocs molt famosos, com per exemple el MACBA, i s’enregistren vídeos per les grans marques.

L’skateboarding va debutar com a esport olímpic als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, consolidant la seva popularitat i reconeixement mundial.

En quins skaters famosos us fixeu? Us dedicaríeu a aquest esport de manera professional?

A.S: A mi m’agraden els skaters que treballen per la marca Onyx Scooters i un molt famós de l’Europa de l’Est que es diu Stexit. M’encantaria ser professional, però és complicat tenint 23 anys. Normalment, els professionals ja els trien les marques des de molt joves i en aquest esport et pots trobar gent molt boja i que competint s’arrisca molt. De fet, per dedicar-te a això has d’estar molt actiu a xarxes socials i tenir molts seguidors perquè les marques et patrocinin. 

J.L: Jo segueixo a dos skaters nacionals que m’agraden molt, un és el Toni Castillo i l’altre es diu Gorka Lasa. Quan arribi als 20, potser tinc el nivell d’un professional i ja estic competint. Jo practico sobretot per hobby, però a qui no li agradaria ser professional?