Petites històries de Calella: avui un conte de mascotes
He llegit i he vist imatges relacionades amb la brutícia que deixen per portals, voreres i carrers els animals de companyia, que provoquen les queixes generals, però sobretot les dels ciutadans més directament afectats… El relat d’avui, doncs, va dedicat a tots els que pateixen (patim) les pixarades i defecades que els amos i mestresses dels gossos/gosses deixen sense netejar quan els treuen a passejar… També a aquells i aquelles que sempre, per inèrcia, diuen “el meu gosset/gosseta això no ho ha fet mai”… És un conte, doncs, inventat per explicar-ho, evidentment sense rancúnia, però amb intenció, i si alguna persona se sent ofesa o al·ludida, no serà pas per culpa del que ho ha escrit… De fet, aquest conte no està pensat per a la majoria de gent que conec i que van proveïts d’ampolla d’aigua i bosses… Anem-hi doncs… Tinc a l’Avi Manel d’interlocutor, que, com sempre, escoltarà però no dirà “ni piu”…
“Hi havia una vegada, dues persones parlant al carrer… Diuen que “l’art urbà” de les pixarades de gossos s’està acabant… Posaran a votació la construcció d’uns lavabos per a aquests animalons (que evidentment ja tenen previst que guanyi el “sí”) i no tornarem a veure més imatges de propietaris/es que deixin fer les necessitats a les seves mascotes en plena via pública, perquè tindran un lloc específic per fer-ho… També m’han dit que, de la mateixa manera que els que tenen vehicles paguen un impost de circulació, també ho hauran de fer els propietaris dels gossos, als quals se’ls donarà el corresponent carnet de contribuent, sense el qual no podran utilitzar aquest nou servei de lavabos per a gossos… Però aquests animals estan censats d’alguna manera?… Si no estiguessin inscrits i tampoc al corrent de pagament d’aquest nou impost, no podran circular pels carrers, o sigui que no podran sortir de casa… Entenc que aquest nou impost serà per subvencionar la construcció dels lavabos?… I tant!… Tots els propietaris ja ho estan esperant i fan cua per matricular-los…. Fixa’t en els carrers on hi ha pals perquè no aparquin els cotxes: pal que trobes, pal pixat… Doncs potser haurien de posar pals en aquests nous lavabos que dius, no?… Je, je, je… Mira i observa aquesta paret del col·legi de les “monges” (EEPP), no et fa fàstic?… Encara sort dels veïns que ho netegen… I aquí, als contenidors davant de Correus, quina brutícia… Ja veig que no t’agraden els gossos… Més aviat no m’agraden les persones incíviques, altives i desconsiderades amb els altres, aquells dels “el meu no ho fa això”, que els molesta qualsevol advertiment i no admeten les evidències… Si tens un gos, una mascota, és imprescindible que no contamini i que no molesti els altres, i això és feina dels propietaris/propietàries… I vet aquí un gat i vet aquí un gos, i el conte ja s’ha fos”…
(Foto: Avi Manel, Passeig de Mar – Josep Maria Colomer)
Però això del lavabo, el cens i el nou impost, no és de veritat?, intueixo que em pregunta l’avi Manel, el meu interlocutor d’avui, que té evidents senyals de pipins als peus del seu “monument”… No t’hi capfiquis, Manel, que això no va pas per tu, que no et mous de la teva cadira, li contesto… En aquest moment, passa una senyora amb el seu gosset i em mira estranyada veient-me parlant amb aquell avi, figura immòbil del Passeig de Mar que, per cert, sembla estar un xic trasbalsat i somniant en un futur galàctic… Jo li dic: Bon dia, senyora!… Ella em saluda movent el cap i continua la passejada observant-me amb cara de sorpresa… De fet, es necessita un punt de bogeria, quasi sempre continguda, per mantenir una conversa amb l’inamovible avi Manel… O no?…
Colo, dijous 26-gener-2023
