Sobre la por
Por de passar-se de frenada.
Por de quedar-se curt.
Por de no ser i no semblar.
Por de caure i por de tornar a aixecar-se.
Por que tot s’acabi i que no s’acabi mai.
Por de mirar-se al mirall i de no poder tornar-t’hi a contemplar.
Por de la nit i de què arribi el matí.
Por que el temps passi ràpid i que es quedi detingut.
Por de callar i por de dir-ho en veu alta.
Por que et mirin i t’assenyalin amb el dit.
Por que no et vegin mai.
Por a perdre el riure. Por que el riure es converteixi en la màscara d’una tristesa continguda i subterrània.
Por de no arribar mai a la lluna.
Por d’assolir la lluna i no saber què fer amb ella i com guardar-la.
Por de somiar una altra vegada i que mai no es compleixi.
Por de no tornar a somiar.
Por de quedar-se sola.
Por de no poder trobar un moment per tornar a estar sola mai.
Por de conèixer la veritat.
Por de no topar amb la veritat o no saber reconèixer-la.
Por de fer i de desfer.
Por de ser invisible.
Por de brillar…
Por al tot i al buit insuportable del no-res.
Por de tenir la clau que obre la porta.
Por de no saber que existeix ni la clau, ni la porta i ni tan sols adonar-se que estàs buscant una sortida.
Por salvatge a què passi sempre.
Por gegant que no passi mai.
Por que la por es faci tan enorme que et devori per dins i no et deixi moure’t.
Por que la por es faci habitual.
Por a tu mateix quan ets de debò per si no agrada.
Por de no agradar-te a tu mateix mai més.
Por de la por…
Por a la vida, en general.
El pitjor no és tenir por… El pitjor és que és la por qui ens té.
