Adéu, mercat
Un dels fets més tristos d’aquest any, per a molts calellencs, és la clausura del nostrat mercat municipal. Un centre que, en un grau o un altre, ha estat mirall i expressió de l’estructura comercial del municipi. En el seu moment àlgid, i no cal anar gaire enrere, operava com un nucli de petits comerços familiars on el contacte amb la clientela i la coneixença del producte, preferentment de proximitat, coexistien amb la confiança del consumidor. Més endavant, i amb la irrupció de les grans cadenes de supermercats, es va iniciar una constant reculada i davallada que ha conclòs en la situació actual.
En pocs anys hem passat d’un model comercial tradicional i arrelat al territori a un altre de globalitzat i similar arreu del món; d’unes dinàmiques socialitzadores i inherents a la cultura i a l’entorn, cap a unes altres de despersonalitzades on prima la societat de consum. Cap a un model on el gran capital controla gairebé la totalitat del comerç de l’alimentació: on abans hi havia milers de famílies que vivien del benefici que genera aquesta activitat econòmica, ara, tot queda en mans de quatre cadenes d’hipermercats que en regulen el preu (un clar exemple, el Mercadona, que tot i la pujada de preus generalitzada l’any 2023, va augmentar en un 40% els beneficis -arribant als mil nou milions d’euros- batent rècord històric).
Aquesta tendència, que a Calella ha fet tancar més de seixanta establiments de queviures i productes de tota mena, i que en conseqüència ha comportat l’empobriment de moltes famílies, no hauria estat possible sense la complicitat entre el poder polític i l’econòmic. Des d’altes instàncies, s’ha contribuït a difondre una cultura comercial a favor d’aquestes grans cadenes comercials mentre se’ls gratificava amb una fiscalitat a mida i desigual respecte de les economies més febles; i a escala local, sota el pretext de generar més llocs de feina (i sense tenir en compte els que s’han perdut!), s’han adjudicat tractes de favor per la implantació de grans superfícies, com és el cas del Mercadona, o darrerament l’Aldi, facilitant-ne la proliferació i establint una ràtio desproporcionada.
És davant d’aquesta disputa, de David contra Goliat, que l’Ajuntament, i també les associacions de comerciants haurien de mostrar – i haver mostrat- una reacció contra aquesta dinàmica i alhora oferir alternatives. Des de l’àrea de promoció econòmica, cal aplicar un pla estratègic de foment del petit comerç partint de les seves potencialitats, en termes econòmics, socials i mediambientals, i dotar-lo dels recursos necessaris per establir mesures com: l’elaboració d’un “cens” de productors/es i comerços locals per promocionar-ne els productes a través dels diferents canals de comunicació municipals, la creació d’un distintiu o “marca” de qualitat i proximitat als establiments que ofereixen i consumeixen productes de Km0, l’atorgament de bons locals de descompte a comerços associats; campanyes explicatives dels beneficis mediambientals (reducció de CO₂ i disminució d’envasos plàstics) del producte de proximitat, etc.
El consum responsable cap a les generacions futures que representa una activitat mediambiental més sostenible, un producte amb una millor qualitat i una atenció personalitzada, poden fer que molts consumidors siguin susceptibles a canviar els seus hàbits; però, perquè això sigui possible, és necessari un impuls local i públic. El Mercat Municipal, hauria pogut ser l’epicentre d’aquest projecte de present i de futur, però no podrà ser: després d’anys d’intervencions fallides, mostra de la incapacitat de gestió del bé col·lectiu per part de l’Ajuntament – i de la falta de visió estratègica-, ens l’han tancat. Sense un debat important previ, ampli, participat i consensuat que desemboqui a una consulta ciutadana sobre el model de comerç que volem. Sense posar sobre la taula models d’èxit portats a terme a altres municipis. A la Búlgara i per reial decret han acabat amb quasi cent anys d’activitat. L’últim ja ha apagat els llums malgrat que ens pesi: punt final.
