Joan Palau: “La contaminació lumínica de Calella cada vegada està afectant més l’observació de l’espai”

Aquest divendres es va produir l’alineació dels planetes del nostre Sistema Solar. Quina importància té aquest esdeveniment pels aficionats de l’astronomia? 

El que és a nivell d’aficionat, cap ni mica. És més una curiositat, realment els planetes sempre estan alineats. L’únic que passa és que aquesta nit en particular, amb una mica de sort i amb uns prismàtics gegants o un telescopi, aconseguies veure els set planetes en una sola nit, seguint l’eclíptica -l’òrbita dels planetes-. Això no vol dir que estiguin tots junts en un lloc en concret, sinó que quan el Sol es va pondre, es podien veure Saturn i Mercuri. Seguidament, Venus i una mica més amunt Júpiter. També més lluny es podia veure Mart i entremig Urà i Neptú.

Està previst algun altre fet astronòmic igual d’important que valgui la pena presenciar o estar pendents de cara aquest any? 

Tenim un parell de coses. Primer, el 29 de març hi haurà un eclipsi parcial de Sol. La nostra agrupació està en conveni amb l’Institut dels Tres Turons d’Arenys de Mar i pensem fer allà una activitat sobre les 10:45h per qui estigui interessat.

D’altra banda, hi ha un altre fet astronòmic que no sabem quan serà i que ja portem un any esperant. Es tracta d’una nova recurrent, una estrella que explota i augmenta de magnitud, passa d’11 a 2 i això vol dir que serà molt brillant. Aquest fet, es troba a la constel·lació de Corona Borealis.

Se sap que és una nova recorrent perquè aquesta estrella és binària, una combinació de dues estrelles. Aquest fet és molt comú a l’univers i l’estrella més petita va agafant les capes superficials de l’estrella gran, fins que acaba col·lapsant i explotant perquè ha agafat massa energia i durant el procés brilla d’una manera molt especial. En aquest moment, l’estrella s’apaga i torna a repetir el procés cada 80 anys.

Es parla molt últimament sobre l’asteroide YR4 i la possibilitat que impacti sobre la Terra l’any 2032. Creu que passarà? Com ens podria afectar?

Els càlculs donen una mínima probabilitat. A partir d’aquí, poden haver-hi molts factors que facin alterar la velocitat i el rumb d’aquest asteroide; hem d’esperar. La dimensió d’aquesta pedra sí que és important, perquè seria un destructor d’una ciutat, però, no sabem on caurà perquè els càlculs tampoc són ara precisos. Cal tenir en compte també les atraccions gravitatòries de la resta de planetes, ja que es pot modificar la seva direcció.

Parla de “destructor de ciutats”. De debò aquest asteroide pot arribar a ser tan greu? 

Sí, el que passa és que tampoc sabem exactament la composició de l’asteroide. Pot ser que vagi a parar en una zona com Tunguska l’any 1908, que va destruir una àrea boscosa de Sibèria. Depenent de la composició de la pedra, pot fer que es produeixi un fenomen que anomenem “vibració”, que és que quan un cos s’aproxima a un altre que és molt més extens gravitatòriament i el fa vibrar d’una manera que pot ser que esclati abans de tocar a terra. També pot ser que l’asteroide xoqui amb un altre o es desintegri abans d’arribar a la Terra pel contacte amb l’atmosfera o, fins i tot, que acabi xocant amb el mar. 

En cas d’un hipotètic impacte a la Terra, algunes fonts expliquen que l’asteroide podria col·lisionar a Colòmbia.

Com es pot saber a tants anys de distància el punt exacte on pot caure?

Això s’anomena “mecànica celeste”.  A través d’uns supercomputadors, es fan uns càlculs “preventius” de probabilitat que apunten més o menys on pot caure l’asteroide. Però encara poden canviar molts factors, per això diuen que esperem a que l’asteroide estigui més pròxim per afinar més el tir.

Nebulosa de Packman a la constel.lació de Casiopea (Foto: Joan Palau)

L’exploració espacial cada vegada marca més l’actualitat. Creu que ja queda poc perquè el turisme espacial, que promouen figures com Elon Musk, sigui una realitat? 

Ja ho és. Aquesta setmana, en Jesús Calleja va viatjar “suposadament” a l’espai. Aquesta nau va ser enviada a una zona que no va sortir del límit del que és la influència de la Terra. Però ja hi ha agències de turisme espacial, i en Calleja va anar amb altres tripulants que van pagar molts diners per fer el viatge. 

I quan queda per la colonització de Mart?

Jo crec que encara falta bastant, perquè primer s’ha de colonitzar la Lluna, que és bastant desconeguda. Hi ha molta cosa per fer. També penseu que colonitzar Mart no és una cosa fàcil, ja que necessites tenir el planeta en “oposició”. Això és un període on Mart està més pròxim a la Terra. Això passa cada dos anys i poc. Per exemple, si no s’ha enviat un coet ara, has d’esperar dos anys perquè estigui una altra vegada més proper, sinó és malgastar el temps.

Per tant, la colonització de la Lluna seria un projecte més viable d’aquí als pròxims 100 anys?

 Sí. La Lluna sempre ha estat molt a prop, a un segon llum. És a dir, està a només 300 mil quilòmetres. En les darreres expedicions, s’han trobat també coses molt interessants, com un projecte de terres rares. Abans no es mirava tot això i va evolucionant.

Diferents investigacions mostren que la Lluna tindria “terres rares”, recursos que servirien per fabricar components elèctrics, entre d’altres coses.

Fa un temps, també es parlava d’un projecte de construcció d’habitatges a la Lluna…  

Sí, això ja hi és. Inclús ja es comença a experimentar a la Terra, en diferents colònies, com podria ser la vida d’una persona que estigués molt de temps dintre d’un edifici tancat, aïllat i amb unes reserves. Aquestes proves les està fent la NASA, però fins i tot hi ha gent de Barcelona que fa proves d’enginyeria genètica i es tanquen en una espècie de “bombolles”, per intentar veure i reproduir com estaria una persona aïllada en el cosmos.

Vista de la Lluna en hora diurna (Foto: Joan Palau)

Quins són els plans futurs que teniu des del Grup d’Astronomia de Calella? 

De moment, seguir fomentant l’afició per l’astronomia. Aquest és el nostre principal recurs. Quan ens entrevisten, com tu ho estàs fent ara, intentem donar resposta verídica a coses que són a vegades científicament difícils d’explicar. Procurem que sigui fàcil d’entendre, també expliquem anècdotes que facin que la gent s’enganxi al món de l’astronomia.

Una de les coses més bàsiques pels aficionats de l’astronomia és veure les constel·lacions, però és molt difícil d’interpretar per les persones que no tenen coneixements d’aquest món. Ens pot donar algun consell o truc perquè siguin més fàcils de trobar pels qui no tenim experiència prèvia?

Molt fàcil, ara la tecnología està a l’abast de tothom. Només us heu de baixar una aplicació mòbil que es diu Sky Map, allà les teniu indicades. Apunteu cap al cel i l’app us dirà què hi ha allà i com es diu la constel·lació.

La nebulosa del corredor constel·lacions d’Oriol. (Foto: Joan Palau)

Creu que Calella té bons punts d’observació per poder admirar les estrelles i l’espai o creu que hi ha massa contaminació lumínica? 

La contaminació lumínica de Calella dels darrers anys cada vegada està afectant més l’observació de l’espai. Es poden fer coses d’astronomia, però no cal anar a cap lloc especial perquè el cel està contaminat a tota la ciutat i només pots veure les estrelles que brillen més. L’ull humà capta molt poca llum i, en un cel bo, pots arribar a distingir 6.400 estrelles diferents. Però aquí potser en veiem 50. De fet, encara que tinguis un instrument molt gran, aquest absorbirà una quantitat més elevada de contaminació. L’única solució és aconseguir uns tubs una mica més petits i posar-li una càmera de fotos, que ara n’hi ha a uns preus accessibles.

Ens pot dir quin és el millor punt d’observació de la ciutat?

Et diria que anessis a Can Carreres, és el punt més apartat del nucli urbà.

Joan Palau explica que la quantitat d’estrelles que hi ha a l’univers conegut és molt més superior a la de grans de sorra de totes les platges del món.

I no hi ha cap alternativa per gaudir de l’astronomia?

L’únic que es pot fer és enfocar-ho cap a un altre vessant. Dintre de l’astronomia, hi ha les dues grans branques: la del cel profund i l’observació de les estrelles i la planetària. L’astronomia planetària té l’avantatge que els planetes brillen molt. Els podem localitzar i veure fàcilment, però necessites uns aparells específics i costosos per fer-ho: cal que siguin de gran diàmetre, de tubs molt llargs, per poder-hi posar molts augments i tenir detall. Per exemple, amb un bon equip es pot distingir el planeta Mart i les grans muntanyes que té. Una d’elles és l’Olympus Mons, que fa 24 quilòmetres d’alçada i té una extensió de 600 quilòmetres de diàmetre. Imagineu-vos que la seva extensió és com d’aquí a Madrid.

Creu que hi ha prou gent aficionada a l’observació de les estrelles a Calella?

De moment sí, perquè encara es manté el grup. Portem 20 anys i ens seguim trobant i fent coses. Han arribat nous socis, hem aconseguit el conveni amb l’Institut dels Tres Turons d’Arenys de Mar on, amb la cúpula i el telescopi que tenen, podem anar a observar l’espai el dia que ens vingui de gust. Ara tenim més accessibilitat que abans.

Com es pot augmentar el nombre d’aficionats?

Complicat, perquè primer s’hauria de tenir un cel amb baixa contaminació lumínica, com ja tenen en alguns municipis. Tenim un poble turístic, s’ha d’entendre que aplicar això aquí seria complicat. Saps la pena que fa anar al passeig, mirar el cel i pràcticament veure quatre estrelles?

L’astronomia és una afició cara?

Tot depèn del que vulguis gastar. Un equip inicial seria comprar uns bons prismàtics d’uns 70 cm de diàmetre, que et costarien uns 120 euros. Amb això pots fer molta feina i te’ls pots endur en un lloc on la qualitat de cel és més bona. Podries veure algunes constel·lacions, veure algun objecte de cel profund, com alguna nebulosa o, fins i tot, la Galàxia d’Andròmeda.

Galàxia d’Andròmeda (Foto: Joan Palau)