El canvi climàtic a Catalunya i a Calella: reptes
Acabo de llegir un document editat i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 2016, dit “Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya”. És un treball extens (626 pàgines), que referencia diversos sectors socials, naturals, econòmics, de recursos, etc…, i d’àmbits territorials. És un estudi rigorós, allunyat dels interessos polítics…, però amb clars -claríssims-, apunts a tenir presents per la classe política de la nació.
No us faré un “spoiler”, ni un resum de tot el què parla el document, per bé que les dades i els reptes són contundents i proposen un escenari de futur complexa i no gens fàcil per a les persones que habitem a Catalunya.
Però del treball se’n poden extraure alguns reptes a tenir en compte i valorar a nivell local. En aquest cas, a Calella.
REPTES.
El primer d’ells és com afrontar l’augment de la temperatura mitjana, sobretot a l’estiu. Ja en tenim alguns exemples del què són els estius amb les onades de calor. I com de perilloses són aquestes per la salut i benestar de les persones. El repte, en aquest àmbit, és com garantir espais, tant públics com privats, per tal que, qui ho necessiti, trobi un refugi per trobar benestar personal o col·lectiu. En els àmbits privats, cada empresa o persona haurà de pensar en com afrontar-ho…, però és en l’àmbit públic on, des de l’ajuntament, caldrà dissenyar solucions climàtiques en relació a la temperatura. Espais públics com places, passeig, parcs, jardins i carrers s’haurien de dissenyar pensant en aquest increment de la temperatura i oferir espais públics que serveixin de refugis. Potser hem arribat al final de les places “dures” i caldrà recuperar el concepte de places “verdes”…
El segon repte, al meu parer, és el disseny mateix de l’espai urbà. Caldria anar pensant en un disseny dels espais urbans, sobretot els públics, amb una visió general de “refugi climàtic”. En alguns països, ubicats en zones desèrtiques o on les temperatures arriben a nivells alts per la salut, tenen carrers amb espais importants d’ombra o amb cobertes (retràctils) que a les hores de major insolació es despleguen i permeten unes temperatures pels vianants més adequades. Altres solucions, com ambientadors de vapor d’aigua freda o, fins i tot, espais amb aire condicionat per refer-se, durant un temps mesurat, de la calor. Sigui com sigui, el repte és avançar cap a dissenys urbans que afrontin aquesta situació.
Un tercer repte és com afrontar els consums energètics. No es pot “gastar” energia de manera il·limitada. A l’estiu hi ha un increment de despesa energètica deguda al funcionament de molts aparells d’aire condicionat. Aquesta energia cal produir-la, òbviament, amb les fonts de producció disponibles. Però caldria avançar de forma decidida cap a l’autoproducció energètica o de producció local. Hi ha espais -no diré que de sobres-, a Calella on implementar aparells de producció fotovoltaica que ajudarien a aquesta situació. I ajudar a la ubicació en espais privats. Per què no? Sigui com sigui el repte de produir energia sostenible de proximitat és una necessitat a mig termini.
I un quart repte, com no pot ser d’una altra manera, és el repte de consumir l’aigua de forma sostenible. L’aigua no és il·limitada. I fer-la arribar a les cases i a les empreses té costos. No es pot consumir sense limitacions. Cal regular el seu consum, sobretot en aquelles empreses turístiques on hi ha consums molt elevats (piscines, lavabos a les habitacions, etc). La sostenibilitat del territori passa per consums controlats.
El cinquè repte que crec que caldria afrontar -i no és menys important que els anteriors-, és el de la conscienciació social del canvi climàtic. No es treballa prou i hi ha persones que creuen que tot plegat és un “relat” construït per determinats grups de pressió social (siguin partits polítics, com entitats públiques i privades). Hi ha qui pensa que són conspiracions d’interessos per part de grups de poder. Cal deixar les “teories de la conspiració” d’una vegada i educar als joves sobretot, en que el seu futur passa -inexorablement-, per afrontar la urgència climàtica. És una realitat palpable. És un repte urgent i necessari. Educar i formar a la població en el respecte a la natura i als seus recursos i com actuar per aturar -ara mateix, frenar-, el canvi del clima no és un opció d’unes minories, és l’opció de tothom per tal de garantir recursos futurs i, perquè no dir-ho, preservar la mateixa existència de l’espècie humana.
Acabo manifestant que la lectura de l’informe m’ha generat un munt de dades d’informació sobre el què pot passar a Catalunya (i a Calella) si seguim per aquest camí de consum sense límits, de contaminació de la natura (i de l’aire sobretot) i sense afrontar el repte de la urgència climàtica d’una vegada. I, en aquest sentit, faig una denuncia personal cap a tots els partits negacionistes del canvi climàtic i dels organismes i corporacions privades que el neguen per interessos econòmics i de poder. Es pot negar que hi ha canvi climàtic? Sí, és clar…, però això no farà que aquest s’aturi.
