Petites històries de Calella: Biblioteca
Des de joves, la majoria de calellencs (cal llegir dels dos sexes, nens i nenes) anàvem a la Biblioteca, aleshores Costa i Fornaguera (inaugurada l’any 1931), situada al primer pis del Grup Escolar, dissenyat per l’arquitecte municipal Jeroni Martorell i construït al costat de la carretera nacional…
Tots teníem el nostre carnet i la nostra fitxa de lectors… Eren els anys de les escoles separades, és a dir, nois per un cantó i noies per l’altre… Al col·legi de les monges (Companyia de Maria i després Lestonnac), que era només per a nenes, podien anar-hi nens fins als 6 anys; després ja havien de canviar d’escola… El Grup Escolar de les Escoles Nacionals (conegudes com les de la carretera) estava repartit entre nois i noies… Separats, lògicament, i distribuïts entre dues seccions… La Biblioteca estava situada al pis de dalt del mateix edifici… Llavors teníem l’Escola Pia, només per a nois… Més endavant es va construir l’Institut Laboral, també pel sexe masculí… Recordo que les meves primeres lectures a la Biblioteca eren els còmics (Patufets) de Superman… Uns àlbums enquadernats amb algunes de les aventures d’aquest heroi… El preu a les botigues d’aquesta sèrie d’aventures era inaccessible per a nosaltres… D’aquells còmics passàvem a altres lectures d’aventures més clàssiques: Jules Verne, etc…
Una altra també de les raons importants d’anar a la Biblioteca, era la possibilitat de trobar-hi nenes, noies de la nostra edat… La majoria eren de les Escoles Nacionals, o sigui del col·legi de la planta baixa, i també n’hi anaven de “les monges”… Era com el primer punt de trobada, de nois i noies, que no fos “pecat”… Avui dia sembla una relat tercermundista (que ho érem) però que, vist des d’aquella època era, potser, com el primer esglaó per relacionar-te amb el sexe “contrari”… No solíem anar-hi sols, sinó amb amics, i elles amb amigues… És com si ara expliqués una d’aquelles pel·lícules de després de la guerra, que evidentment era la pura realitat… Els primers contactes visuals més propers, somriures, mirades, salutacions amb el cap i des de lluny, passar-se notes “de part de”… El noi més llençat i la noia més atrevida feien de missatgers… Parlar, quedar, noves cites… La senyoreta Dorotea (crec recordar) era la directora i l’encarregada de mantenir l’ordre i el silenci… Recordar aquella època es retrocedir en el temps…
Crec que a tots els pobles hi ha hagut aquest primer lloc de trobada, lliure d’associacions, normes i controls, a Calella, evidentment, era la Biblioteca Costa i Fornaguera, del col·legi de la carretera, un lloc de cultura, d’esbarjo i també dels primers somnis i de les primeres cites… El següent pas ja era el cinema dels “Pares de Família” i Can Salom… Una altra llarga història…
Colo, dijous 12-gener-2023
