Salut i lledoners de l’eixample de Calella

#lectoropinaCalella: Mireia Fàbregas i Creus, veïna del carrer Sant Antoni

En un context d’escalfament global en què els estius s’allarguen amb calors cada cop més extremes, en una ciutat com Calella, densa i amb poc verd al casc urbà, poca broma, que els carrers i els murs acumulen escalfor i els dies, i les nits també, costen de pair.

Davant d’aquest escenari, els veïns d’un eixample sense places i amb molt d’asfalt gaudim, si més no, d’alguns lledoners als xamfrans. Aquests arbres s’han fet alts i han desenvolupat una capçada voluminosa, han trobat un hàbitat amb aigua al subsòl i creixen sans.

En definitiva, són l’únic verd de la Calella dels carrers no pacificats, però no només això: fan ombra, sí, ombra, i l’ombra és salut per l’efecte atenuador de la temperatura del carrer, també de les façanes sobre les quals es projecta, i la de l’interior dels habitatges on vivim.

No tenim res en contra de la jardineria decorativa, ni dels arbres de talla petita o mitjana, ni de les jardineres amb flors tampoc, però no contribueixen a frenar les temperatures. Així que proposem una reflexió seriosa sobre la funció de la vegetació en la millora de la qualitat de vida de les persones a la ciutat, sobre què es pot considerar refugi climàtic i què no. I el que hem experimentat els veïns és que els lledoners del barri són refugi climàtic.

En contraposició a les queixes puntuals d’alguns veïns sobre les cagades dels estornells que descansen als lledoners durant els mesos que hi fan parada –contribuint també a la biodiversitat–, som molta altra gent que això ho considerem un mal menor, i que no ens podem ni volem imaginar el retrocés que suposaria la desaparició o escapçada dels lledoners. Mai no plou al gust de tothom, però les queixes, encara que siguin anecdòtiques, sempre fan més soroll. I si la vorera s’embruta, creiem que la solució ha de ser la neteja freqüent, i no pas la tala dels arbres o la seva substitució per altres exemplars decoratius sense cap impacte pel que fa a la contenció de la temperatura.

Aquests lledoners hi són i els volem així: alts, frondosos i sans. Amb les podes justes i necessàries per no envair les façanes. I, alhora, encoratgem la batllia a ampliar aquest model a tants carrers com pugui, perquè la comunitat científica fa temps que ens ho adverteix: les calorades de la crisi climàtica s’enduran cada cop més vides i a la conca mediterrània som a primera fila. Urgeix reaccionar.