Petites històries de Calella: Calella futurista
Avui un conte (potser una mica llarg), una història futurista sobre la nostra ciutat que està a punt de fer-se realitat… O no?
“Era un matí de diumenge d’aquells que fa bo sortir a passejar. De fet, el meu amic Jaume ja tenia previst anar al Passeig de Mar per donar un cop d’ull al “mercadillo” que cada primer de mes s’hi instal·la… Allà hi podia trobar càmeres antigues, revistes, llibres i peces de tota mena… I mira per on, m’explicava el meu amic, que hi vaig veure una pel·lícula d’aquelles de 8 mm en una capsa, per cert, molt malmesa… No sé per què, però em va cridar l’atenció, continuava explicant-me en Jaume… El senyor de la parada, en veure que hi estava interessat, mentalment va pujar el preu… “Quan en voleu d’aquest film?”, li pregunto… I ell s’ho rumia i contesta: “Quinze? No, millor dit, vint euros. És com una relíquia per a mi, i em sap greu desfer-me’n…” “Us en pago divuit i me la quedo”, li diu el meu amic (a en Jaume no li venia de dos euros, però la qüestió era regatejar una mica)… Tracte fet i cap a casa…
En Jaume, l’amic que m’ho explicava, encara conservava un projector de 8 mm i va enfilar la pel·lícula. Quan va començar a projectar-la a la paret, les imatges van començar a sortir… Diu que va quedar sorprès i esverat alhora… Eren vistes de Calella, però no pas dels anys 60 o 70 (època en què s’utilitzaven aquest tipus de pel·lícules). Incomprensiblement, a les imatges hi veia una Calella, podríem dir-ne “futurista”… On ara tenim les Torretes i el Far, hi havia una rastellera de molins d’aquells que produeixen energia eòlica… Igualment, dintre el mar també estava farcit d’aquests molins energètics… A la muntanya de Can Carreres s’hi havien construït grans blocs d’edificis… El Parc Dalmau havia desaparegut…
Però com és possible, es preguntava, que en un suport en format cinema de 8 mm s’hagin pogut enregistrar aquestes imatges, que encara no s’han fet realitat i que ningú no ha pogut veure?… Bé, algú sí, el que va filmar la pel·lícula… Acaben les imatges amb una rotació de càmera cap al rostre de l’autor… Valga’m Déu, era jo mateix (em confirmava en Jaume) amb uns quants anys més que ara…
Cinema doble 8mm – Càmera Nizo i film KODAK (Foto: Josep Maria Colomer)
Què vol dir tot això? Que el meu amic ha viatjat al futur i ha tornat?… Que ha fet un salt en el temps?… Si el seu rostre és més vell que l’actual, vol dir que aquesta experiència de viatjar en el temps encara no s’ha produït… En Jaume està inquiet perquè ha pogut veure, anticipadament, una acció del seu futur… Llavors va donar un cop d’ull a les seves càmeres de 8 mm i veu que una encara funciona i també troba encapsada i per estrenar una pel·lícula… El material, doncs, està preparat… Ell ho té clar, no sap ni com, ni quan, ni per què, però succeirà… I amb tota aquesta angoixa, es pregunta: serà aquest any que comença quan viatjaré al futur?… Ves a saber… De somnis de futur en té tothom, però que es facin realitat?… Misteris!… Després d’haver-m’ho explicat, en Jaume se’n va, capcot i preocupat… Jo també ho estaria… Algú es pot imaginar la Calella del futur?
Un gran salt en el temps serà una experiència que, tard o d’hora, tots la tindrem de veritat… El que no està clar és que la puguem filmar… Ni explicar…
Colo, dijous 19 de gener de 2023
