Pensant en Calella…
Aquestes darreres setmanes, hem pogut anar observant com s’estava “desmuntant” l’antic hotel Corona. Aquest establiment turístic portava una colla d’anys tancat, amb ocupacions i amb una situació estructural que el feia irrecuperable. Finalment, hem pogut assistir al seu total enderroc. Una fita interessant de cara, sobretot, a esponjar una part de la ciutat que ja va rebre una primera actuació amb l’enderroc de dos hotels que hi havia al carrer Jovara (hotels Cala i Cisne) a mitjans dels anys 90, quan l’alcalde era en Joaquim Rey. Aquesta actuació es va incloure dins el Pla Estratègic de Turisme, actiu en aquells anys. Aquell fet va permetre descongestionar el nucli antic urbà i donar pas a la creació d’una nova plaça: l’actual plaça Vicenç Ferrer.
Amb la nova actuació sobre l’Hotel Corona es fa un pas més per rebaixar l’excés de volumetria existent amb l’hotel, molt superior a la que permet l’actual normativa urbanística calellenca. Per tant, es treu “totxo” i es racionalitza l’alçada dels pisos que, segurament, s’hi faran.
No passa desapercebut per ningú que la construcció de nous pisos donarà una nova “vida” a aquesta part de la ciutat i permetrà que una zona on ara mateix hi ha oferta de restauració popular i una plaça de jocs per a infants també passi a tenir vida pròpia amb l’arribada de nous veïns que donaran una nova visió al tram de Jovara amb Vicenç Ferrer.
Però el motiu d’aquest escrit va en la línia de reflexionar sobre la visió dels membres del partit republicà calellenc, qui han suggerit la possibilitat de no construir cap habitatge i fer, d’aquesta part, una porta oberta cap al passeig de mar. És a dir, oferir un nou espai obert que permeti accedir a la façana marítima d’una manera directa i agradable. A banda, si es fes una nova plaça, aquesta part de la ciutat seria un nou pulmó verd, reduint la volumetria de l’entorn i oferint un nou espai d’activitat social i lúdica. No és una oferta descabellada…, encara que segurament sense cap possibilitat de dur-se a terme. Difícilment, els propietaris del solar estaran d’acord en renunciar als beneficis econòmics que els pot aportar la venda de nous pisos situats a la primera línia de la costa. Però la idea dels republicans, com a element de pensar en una nova ciutat, amb menys edificabilitat i més humana, no pot passar desapercebuda.
I aquesta idea em porta a tornar a fer esment al que vinc defensant en alguns escrits anteriors: Calella necessita racionalitzar el seu entramat urbà. Vist que el clima està canviant i que cada estiu és més calorós, la ciutat necessita ubicar punts de defensa climàtica i punts on els ciutadans puguin trobar un descans a les altes temperatures. És a dir, caldria oferir “refugis climàtics”, tant als ciutadans que hi vivim tot l’any, com als visitants. Cada vegada més, cal pensar l’urbanisme tenint en compte aquests refugis. Poden ser places amb arbrat, punts d’ombra amb tendals o estructures més o menys fixes, que limitin la insolació del terra, recuperar terres que puguin absorbir la calor i no rebotar-la (com sol passar amb determinats elements constructius). Segurament, persones més preparades en aquests temes que un servidor, poden oferir elements de disseny urbà que facilitin l’existència d’aquests refugis. El que està clar és que la Calella del futur (la dels propers 20 anys, segur) ha de tenir molt en compte oferir elements de benestar urbà als que hi viuen i als que ens visiten. Seria un error, gairebé groller, seguir com fins ara, posant ciment a tort i a dret, sense tenir present les necessitats derivades del canvi climàtic.
L’hotel Corona ja és història a Calella. Però ens ensenya que construir una Calella diferent al totxo és possible. Cal recursos (bàsicament diners), però sobretot cal intel·ligència política i voluntat d’avançar en una direcció més sostenible de la ciutat.
Ho deixo aquí. Per anar-hi pensant….
