A finals de l’any 2020, en plena pandèmia, l’aleshores president en funcions de la Generalitat, el pinedenc Pere Aragonès, anunciava que Salut invertiria uns 35 milions d’euros per ampliar l’Hospital de Calella. En un moment en el qual l’àmbit sanitari era el centre de la política degut a la crisi de la COVID-19, l’anunci es va rebre amb eufòria. Feia molts anys que l’Hospital necessitava una actualització; bona part de les instal·lacions havien quedat antiquades i l’increment de la població a la qual dona servei el centre sanitari havia provocat que quedés petit.

Però el pas dels anys sense que es veiés cap avanç efectiu va deixar enrere l’alegria inicial per una resignació a les promeses polítiques. Hi va contribuir que es presentés el pla d’espais, amb el detall de les fases d’ampliació, durant la campanya electoral a les autonòmiques de 2024. També s’endarreria el calendari, ja que portava un retard de cinc anys.

Després d’un canvi de govern, d’ERC al PSC, la Generalitat ha posat sobre la taula 4 milions d’euros per buscar una empresa que redacti el projecte d’ampliació i assumeixi la direcció d’obres. Tot i que és un pas endavant, bona part de la ciutadania continua escèptica de si tirarà endavant. No només per la inacció dels últims anys, sinó perquè el cost de l’obra ha pujat a pràcticament 83 milions d’euros.

Com augmenta el preu 48 milions d’euros

El pressupost inicial estimat era d’uns 35 milions d’euros, quatre anys després, és de 83 milions d’euros. Suposa un increment d’un 137%, és a dir, de 48 milions d’euros. A què es deu aquest augment?

D’una banda, el cost dels materials de construcció ha experimentat una pujada important. Segons l’Asociación Española de Fabricantes de Hormigón Preparado i la Confederación Nacional de la Construcción, materials com l’acer, el ciment i la fusta han augmentat entre un 30% i un 50% des de 2020 degut a la guerra a Ucraïna i la crisi en el subministrament global, que ha fet que faltin en molts moments. Els problemes logístics, sumat a la forta dependència d’aquests materials, han tingut un efecte directe en els projectes de construcció.

També s’hi suma la falta de mà d’obra qualificada al sector de la construcció, que ha causat un increment en els costos laborals. L’Observatori Industrial de la Construcció xifra aquest creixement entre un 10% i un 20% en els últims anys.

A més de les despeses que tenen un impacte directe, també n’hi ha d’altres d’indirectes que tenen afectació. Els costos energètics, tant al transport com en la fabricació de materials, s’han disparat; la inflació a nivell general també ha afectat la logística i els costos administratius, arribant a nivells de fins el 8% anuals des de 2021. A més, durant els últims anys hi ha hagut canvis a les normatives, especialment pel que fa a la sostenibilitat i eficiència energètica, que han encarit els projectes.

Canvis en el pla funcional

Entre la primera proposta de creixement i l’actual, també hi ha hagut alguns canvis en el pla funcional que han fet augmentar els costos. Inicialment, es preveia passar de 148 llits d’aguts a 169, mentre que ara s’ha establert en 177; i dels 6-8 llits de semicrítics del 2020, ara se’n volen fer 12. També es vol fer un quiròfan més per cirurgies que requereixen ingrés, però, en canvi, s’ha decidit reduir de 4 a 2 la creació de quiròfans per cirurgies ambulatòries en què no cal que el pacient quedi ingressat. Es manté, però, la construcció d’un quiròfan especial per a cesàries.

Pel que fa a Urgències, un dels serveis més col·lapsats, l’any 2020 no estava definit i les forquilles de construcció de nous boxos eren més àmplies. Finalment, s’ha determinat que es passarà dels 45 actuals a 65, de diferents nivells i amb places específiques per observació.

El nombre de gabinets que es preveu construir també augmenta lleugerament, de 26 a 28, però es manté la quantitat de consultoris i de places d’Hospital de Dia.