L’edifici de l’antiga Telefònica

A principis dels anys 70 es va construir a l’Avinguda del Parc (el carrer on hi ha la comissaria de la Policia Local) un edifici enorme, que constava de soterrani, planta baixa i dues plantes. Un edifici de grans dimensions, típic dels que feia el règim franquista per demostrar el seu poder fins i tot en els edificis d’entitats o serveis sota el seu control. En aquell moment, jo era petit (uns 10 anys) i va ser tot un xoc veure com el construïen. Va ser un xoc perquè van tallar els plataners que hi havia en aquell espai i van haver d’anivellar el terreny on es va construir. Tot això passava just davant de casa meva.

Un cop acabada la construcció, es va posar en marxa. No us podeu imaginar la quantitat d’aparells electrònics, cables, resistències (estem parlant dels anys 70!) i un munt d’objectes necessaris per convertir l’edifici en una central de la companyia de telèfons més important —i única en aquells moments— de comunicació del país.

També es va habilitar una part a la planta baixa per a les persones que volguessin trucar per telèfon (bé perquè no en tenien a casa seva o perquè, important, era més econòmic fer-ho des de la “central” que s’havia convertit l’edifici). Durant els anys 70 i 80, sobretot, allà era el punt de trobada dels tècnics dels serveis de telefonia. Les tasques es distribuïen per Calella i una part de la comarca. Gairebé cada dia hi havia treballadors i també ciutadans que venien a fer alguna gestió o trucada. No cal que us digui que el carrer va perdre una bona part de la calma i tranquil·litat que tenia. Però allò era el progrés i calia acceptar-ho. De fet, tampoc es podia fer res. Els veïns del carrer ens vàrem resignar.

Amb el pas dels anys, a mesura que la tecnologia de les comunicacions va anar avançant i millorant, els serveis de l’edifici es van transformar, fins al punt que es van tancar els serveis d’atenció al públic i una part del magatzem (que també ho era) va desaparèixer. A finals dels 90 es van tancar els despatxos dels responsables (avui es poden observar en un estat total de deixadesa i abandonament). Algunes sales es van buidar i van quedar lliures d’aparells, ja que la tecnologia ocupava menys espai i, a mesura que es digitalitzava, els espais necessaris es feien més petits.

Actualment, l’edifici presenta molts espais sense cap mena d’ús i restants abandonats totalment. Ja no hi treballa ningú de manera fixa. Només de tant en tant venen operaris a fer funcions o tasques de manteniment. I poca cosa més. Han posat alarmes —que salten cada dos per tres— i així van passant els dies.

I sobre aquesta realitat em venen al cap unes preguntes: cal mantenir aquest edifici en aquestes condicions? Si ja no es necessita tant espai com abans, no es podria fer alguna cosa diferent amb l’edifici?

Val a dir que és una estructura molt ben feta, amb parets gruixudes i molts metres quadrats útils. No es podria parlar amb qui ho gestioni, segurament Movistar o algun altre operador, per veure si es podria utilitzar per alguna altra cosa més útil per la ciutat?

A Calella manquen espais per a activitats socials, per a les entitats locals, etc. Resulta que tenim un edifici que ben bé podria ser un hotel d’entitats, una escola de música o un espai per fer activitats d’oci, culturals o socials. Tenim un espai situat en una zona que ja té estructures d’aquests àmbits (com la fàbrica Llobet Guri) i que podria complementar les que sembla que tindrem aviat, com el centre cívic del Mercat. Per què no disposar d’un espai més en aquella zona?

Suposo que no seria fàcil per part de l’ajuntament aconseguir la titularitat de l’edifici. Potser amb una concessió per una colla d’anys ja n’hi hauria prou (a canvi del manteniment i potser una reserva d’espai pels serveis tecnològics de comunicació que té assignats). Però el benefici que suposaria per l’ajuntament i per la ciutat seria important.

De la mateixa manera que es va aconseguir la cessió del far a la ciutat —i no va ser una tasca fàcil, ja que va necessitar la gestió de diversos alcaldes en diferents mandats— també es podria intentar ara fer-ho amb l’edifici de l’antiga Telefònica.

Ho deixo aquí i plantejo la qüestió als responsables de l’ajuntament (equip de govern i oposició), per si creuen que val la pena obrir aquest “meló” d’oportunitat.

Els reptes hi són per ser superats…