Comèdia al Liceu

Si bé la majoria d’òperes tenen un argument melodramàtic, també n’hi ha, possiblement més lleugeres, que estan pensades per fer-te passar una bona estona… Parlo de “L’elisir d’amore”, de Donizetti, que vam tenir l’oportunitat de veure al Liceu l’any 2013 en una sessió amb la presència (xiulada) dels llavors encara “prínceps d’Espanya”… Una jornada rodona… No havia vist fins llavors una direcció d’escena tan completa i que li venia de perles a les dots interpretatives de Rolando Villazón, un enamorat Nemorino que farà tot el possible per aconseguir l’amor de la seva Adina … Villazón va fer del seu personatge un espectacle i amb els seus recursos d’home de faràndula ens va fer aplaudir reiteradament quan, fent malabarismes de circ amb tres taronges, cantava les seves àries còmiques… El xarlatà Doctor Dulcamara, el sergent Belcore i tots els intèrprets van muntar un espectacle rodó… L’argument i els personatges són caricatures de les persones d’aquella època en la seva vessant més humorística… La música descarada, alegre i moguda… Bé, “Una furtiva lacrima” és un món a part, una ària deliciosa… I com que tot acaba bé, arriba un final coral genial…

Els intèrprets es van posar el Liceu a la butxaca, repetint amb tot el públic dempeus, cantant i aplaudint, el rondó final… Al·lucinant!!!…

Colo, dimarts 19-octubre-2021