Petites Històries de Calella – Cap d’Any

Per la nit del 31 de desembre “Cap d’Any”, els que llavors érem joves adolescents (inicis dels 60) també fèiem alguna “gamberrada”… No eren temps de “botellons” i d’orgies (el film “L’Orgia” de Francesc Bellmunt, no s’estrenaria fins l’any 1978), però aquella nit tot era molt més divertit… Mira si érem beneits, que un any després d’un sopar comunitari, per divertir-nos (?) vam agafar una placa amb el nom del carrer Balmes (Balmes o Jacint Verdaguer ara no ho recordo massa bé), d’aquelles de pedra que  pesaven tant, i la vam traginar fins el barri de Pequín… Era tan pesada que, molt enriolats i cridaners, fèiem torns per portar-la… Ens ho vam passar molt bé vigilant no ens empaités algun municipal i vam celebrar haver dut a terme la nostra “gamberrada” fent corredisses pels carrers…

Un altre any, uns nois de més edat, van dur una barca de la platja al “surtidor” del Parc Dalmau… Calia fer una entremaliadura prou grossa per poder-la recordar quan fóssim grans… En una altra ocasió, vam apilonar totxanes (les havíem arreplegat d’una obra que estaven fent), a la porta d’una casa per donar-los un ensurt al matí quan obrissin… Llavors aquestes dolenteries o gamberrades formaven part de les tradicions d’una època de joventut que anàvem superant a mesura que, amb els anys, posàvem més enteniment… Les nits de Cap d’Any de la nostra colla de nois, però, eren més blanques que una patena… Fa uns dies, hauríem pogut celebrar-ne l’aniversari, però com que no ens hi trobaríem pas tots, val més deixar-ho en el record…

Per il·lustrar el comentari, m’ha semblat adient manllevar un dibuix del mestre Josep Camps que dona vida dibuixada a un membre de l’antic cos de serenos… Els amos de les nits d’abans…

Colo, dilluns 03-Gener-2022