Els països nòrdics han començat a distribuir fullets per les cases amb consells en cas de crisi o guerra, on plantegen com actuar davant la possibilitat d’atacs amb armes atòmiques, químiques o biològiques. L’escalada de tensió entre Rússia i Ucraïna, amb el llançament de míssils nord-americans per part de Kíiv i l’atac amb un de nova generació hipersònic per ordre de Vladímir Putin, a més de la modificació dels protocols nuclears russos, ha fet que els països europeus més pròxims s’estiguin preparant per un conflicte bèl·lic.

Suècia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca són alguns dels territoris que estan informant a la població, ja sigui a través de pàgines web, vídeos explicatius o de guies en paper que envien a cada llar, dels consells d’autoprotecció. Tenir menjar per una setmana, uns 20 litres d’aigua per persona, diners en efectiu al domicili o pastilles de iode -en cas de radiació- són algunes de les recomanacions. El Ministeri de l’Interior alemany, per la seva banda, ha informat que està elaborant una llista de búnquers per la població.

La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, va admetre fa uns mesos que “avui en dia, un míssil balístic pot arribar des de Rússia al nostre país”, en referència a la possibilitat de l’inici de la tercera guerra mundial i de la implicació d’Espanya. Tot i així, les institucions estatals no han fet cap campanya informativa amb consells en cas de guerra.

Algunes de les estructures per resguardar la població civil en un suposat conflicte bèl·lic són els refugis antiaeris. A Calella se’n van construir tres durant la guerra civil: un a la muntanya del Roser, un altre al Parc Dalmau i el tercer al carrer Doctor Vivas, anomenat de la Granja. Els tres búnquers tenien una cabuda total de 3.600 persones, just la meitat de la població de Calella en aquell moment. A dia d’avui, amb 20 mil habitants, queda clar que han quedat petits.

El refugi del Parc, l’únic obert

El Refugi antiaeri del Parc Dalmau és l’únic que s’ha restaurat i que, des de 2010, està obert al públic, habilitat com a museu. Té una galeria principal de 66 metres de llargada, 2 metres d’alçada i 2 metres d’amplada, també té tres galeries transversals de més de 20 metres de llargada cadascuna. 

El refugi del Parc és un espai museístic més de la ciutat. (Foto: CalellaCOM)

Està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i també de l’itinerari La Rereguarda i el Front, inclòs a la ruta de la Guerra Civil al Maresme.

L’alcalde Benet i Bagó primer, i l’alcalde Morales i Gastón després, van ser els que van constituir a Calella la Junta Local de Defensa Passiva el 3 de setembre de 1937 i van ordenar la construcció dels tres refugis.

El refugi de la Granja estava destinat, en el moment que es va construir, a la protecció dels infants de les Escoles Nacionals, ubicades a l’antiga biblioteca, i dels veïns de la zona. Està format per galeries de mina que desemboquen en una sala àmplia, tal com recorda una placa commemorativa al seu exterior.

El refugi de la Granja està totalment tancat. (Foto: CalellaCOM)

L’any 1966, es va transformar en un equipament totalment diferent: una sala de festes, anomenada Las Cuevas. Aquest és el nom pel qual encara molta gent coneix aquest antic búnquer avui en dia. Està tancat i barrat i ningú hi pot accedir, tampoc té cap protecció, a diferència del refugi del Parc. Però segons el mapa de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona, el seu estat de conservació és bo. Qui sap si es podria habilitar de nou si fos necessari.

En canvi, del refugi del Roser no hi ha pràcticament informació. És l’únic que no es va senyalitzar dins la ruta dels Espais de memòria de Calella ni es coneix si encara se’n conserva alguna part.

La Fàbrica amaga galeries subterrànies

Malgrat el refugi antiaeri del Parc s’ha promocionat molt com a equipament museístic, no tothom sabrà que, sota la Fàbrica Llobet, s’hi amaguen tot un seguit de galeries subterrànies. Tampoc estan obertes al públic, a diferència de la gran majoria de l’equipament, que acull l’Hotel d’Entitats, dependències municipis i l’escola El Far. L’únic espai de pública concurrència a les plantes subterrànies és la zona de rocòdrom que utilitza el Club d’Escalada la Fàbrica i que recentment s’ha renovat perquè el puguin utilitzar les escoles calellenques. Aquestes galeries desconegudes potser també es podrien habilitar, en cas d’emergència, per refugiar part de la població.

La Fàbrica Llobet té molts espais desconeguts al subsòl

A nivell privat, també hi ha pàrquings subterranis a molts edificis de la ciutat. Alguns d’ells són molt petits, els de les cases particulars, però també n’hi ha de grans dimensions com pot ser el de dues plantes que hi ha entre els carrers Bruguera, Amadeu i Ànimes.

Els centres d’acollida de protecció civil

Actualment, només estan previstos equipaments en cas d’emergències i desastres naturals. El Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM) diferencia dos tipus de centres d’acollida. D’una banda, els que no tenen dormitoris, que són dos equipaments municipals: la Fàbrica Llobet, amb una capacitat de 2.700 persones, i el pavelló, on hi cabrien 1.600 persones. D’altra banda, els que si que tenen dormitoris, que són tots els allotjaments de la ciutat, des d’hotels a pensions i albergs. 

En cas d’incendis, inundacions o fenòmens climàtics extrems, aquests centres d’acollida serien útils, però no en un suposat conflicte bèl·lic, on calen búnquers, preferiblement subterranis, perquè la població es refugiï dels bombardejos aeris, objectiu amb el qual es van construir els tres refugis durant la guerra civil.