Toni Llamas (Calella Comercial): «La competència és positiva i ens impulsa a renovar-nos, relaxar-se no és una opció»

Toni, tu ets el president, qui més forma part de la Junta?

L’entitat compta amb diferents membres de la Junta, com el Francesc Millán de vicepresident, la Gina i en Fernando de la Pastisseria Ramírez; la Sandra de Sandra Capritxets; la Carme de Foto Nuyen; en Toni de Matsuri Còmics, l’Alfred de la Papereria Roger i en Josep Maria de la Ferreteria Gallart.

Quants comerços estan adherits actualment a l’Associació de Comerciants?

Som entre 160 i 170 associats. Tenim molta rotació, baixes de negocis que es jubilen o tanquen i nous comerços que s’incorporen a l’associació. Quan vam entrar amb la nova junta, érem entre 150 i 160 socis i volíem arribar als 200.

I com es pot arribar als 200 associats?

Intentant donar cada vegada més serveis. Estem en contacte amb la Pimec i aconseguim avantatges per atraure comerços. Per exemple, és molt diferent dirigir-te a un banc sent només un comerç que anar amb una cartera de 150. El tracte amb aquestes entitats financeres és molt millor i t’ofereixen més avantatges. D’altra banda, també tenim una relació molt estreta amb l’àrea de comerç de l’Ajuntament i constantment ens reunim per coordinar accions, compartir idees i impulsar projectes que beneficien el comerç local i fomenten la dinamització del municipi, a més des de fa ja 1 any anem de la mà amb l’Associació Turística de Calella (ATC).

L’Associació de Comerciants de Calella prepara per Nadal diverses accions per potenciar el comerç a la ciutat, com diferents concerts en viu i espectacles d’animació. A més del Sumaquilòmetres, una de les novetats que es presenten per aquest Nadal és una xocolatada a la Plaça de l’Església, una activitat on participaran les famílies amb infants i que l’associació ha preparat per motivar als més joves a pintar la postal de Nadal dels comerciants i que mostrin més interès pel comerç local.

Com es pot potenciar el comerç a Calella?

És la pregunta del milió. Intentem fer moltes activitats durant l’any, sobretot els caps de setmana, aprofitant que a molts pobles tanquen els comerços i a Calella tenim obert. Creiem que aquesta és la manera de portar gent a la ciutat i que coneguin el potencial comercial que tenim.

Com més persones visiten la ciutat, més oportunitats tenim de donar-nos a conèixer. Un bon exemple és l’activitat de Halloween, que ha estat tot un èxit per atraure gent d’altres municipis. La gran acollida de l’any passat va generar molta afluència i moviment, i això es tradueix en més possibilitats de vendes per als comerços locals

Quin és el principal problema al que s’enfronta el comerç local?

Els hàbits de consum han canviat significativament en els últims anys. El sector de la restauració continua sent on es concentra més gent, però, des de la pandèmia, les compres per internet han pres molta força. La comoditat de poder comprar des del sofà i rebre el producte en 24 hores ha impactat de manera negativa en el comerç local, dificultant-ne la competitivitat en aquest nou escenari.

Com a resposta, des del comerç local potenciem el servei personalitzat al client, un valor afegit que no li pot donar el comerç per internet. Nosaltres intentem especialitzar les botigues, però no està a l’abast de tothom. Un altre dels hàbits a combatre és que els consumidors van als supermercats a comprar marques blanques perquè són més econòmiques.

Precisament, a Calella estan aflorant supermercats, de fet s’acaba d’obrir un Carrefour al carrer Amadeu. Des de l’associació com ho veieu?

Alguns comerços del sector de l’alimentació perceben aquests establiments com a competència. Dependrà del tipus de producte que venguin, ja que en alguns casos poden generar un impacte significatiu. Tot i això, forma part del lliure mercat. Mentre no existeixin lleis que regulin aquest tipus d’establiments o no s’implementin moratòries, la situació continuarà igual. És important destacar que aquesta qüestió no entra dins les competències de l’associació.

Però es pot fer alguna cosa per regular? Es poden pressionar les institucions reguladores?

Si, clar. Per exemple aquest any l’Ajuntament ha creat l’ordenança per prohibir les pissarres i penjarelles. En aquest cas, van pagar justos per pecadors, però era l’única manera de poder netejar una mica el carrer de com estava.

S’ha fet neteja…

Sí, i encara s’està fent, perquè nosaltres estem al darrere. Tenim reunions amb la regidora de Comerç, Cindy Rando, i ho hem parlat també amb l’alcalde Marc Buch. Ja s’està començant a denunciar molta gent, perquè no estan complint la normativa. Però encara s’han de canviar moltes coses. Ara bé, també hem de saber quin tipus de client tenim a Calella i què hem de treballar.

La falta d’aparcament ha estat un dels hàndicaps més importants pel sector comercial. Creieu que el nou pàrquing de l’Hospital serà suficient per reactivar el comerç?

Sí, pot ajudar que hi hagi més aparcament. Teòricament, el pàrquing de l’Hospital tindrà bastantes noves places, alguns pels treballadors i la resta per la gent. Tenim diferents aparcaments, com el de les Palmeres, el de l’estació o la façana marítima. El problema que tenim a Calella és que està acotada pels dos costats i només podem anar cap amunt [per damunt de la N2].

Si la zona del Salicrú està molt lluny per utilitzar-se com a aparcament, potser hem d’aconseguir que l’Ajuntament hi posi busos llançadora, que des de l’associació és un tema que ja hem parlat en diverses ocasions. Ara bé, això, ara mateix, és inviable; es podria posar més indicadors de pàrquing a la carretera. Des de l’associació s’intenten fer coses, però també sabem les limitacions que tenim.

I quines són?

Nosaltres col·laborem i donem suport a l’Ajuntament, que pot arribar més lluny. De totes maneres, si ens ajuntem amb altres associacions, com per exemple, l’ATC, tenim més força.

Calella Comercial i l’Associació Turística de Calella s’han unit recentment per coordinar accions i tenir més força.

I quan l’Ajuntament fa coses que no agraden tant, com la pujada de la taxa de residus?

Sí, ja. Aquí nosaltres ens podem queixar. Però què podem fer? Tancar un dia durant 24 hores els negocis? Tot el contrari, el que hem de fer és intentar col·laborar amb l’Ajuntament per arribar a acords dins les possibilitats que tenim tots plegats. Jo entenc que cada dia tot puja. Si volem un servei digne, s’ha de pagar. A ningú li agrada pagar, això està clar.

L’incivisme i els problemes de seguretat. Com perjudiquen aquests factors a la imatge del comerç local?

Taca la imatge de Calella en general, no només el comerç. Hem tingut robatoris i també moltes reunions amb la policia, però estan robant a tot arreu, no és només un problema de Calella, sinó que ens afecta a tot el país. Cal canviar les lleis per evitar que els lladres eludeixin la presó i evitar la multireincidència. I si són d’altres nacionalitats, si convé, expulsar-los.

Parlem dels lloguers dels establiments. Els alts preus del lloguer a Calella afecta a que costi als botiguers a establir-se? 

Podria ser un dels punts. Però és complicat gestionar tot això, perquè si tu tens un local que vols llogar i et ve algú que et paga més diners i ho fa de forma anticipada, li diràs que no?… siguem realistes. Si el propietari pot llogar el local pel preu que vulgui i, a més, li paguen el lloguer de tota la temporada per adelantat, no és culpa seva.

Ja, però llavors les botigues obren de maig a octubre i tanquen la resta de l’any. Potser cal fixar-se en altres tipus de regulacions per evitar segons quin tipus d’establiments temporals?

El mercat del lloguer dels locals, ara per ara, és lliure.

La presidenta del Gremi d’Hostaleria del Maresme, Isabel Mallol, creu que Calella reuneix les condicions per ser un centre comercial similar a la Roca Village, amb tot el que implica. Hi està d’acord?

Seria fantàstic i aniria molt bé perquè aportaria molta gent i els que vinguin a comprar a un Mango, per exemple, s’animarien a entrar, almenys a mirar, a la resta de comerços del voltant. Però el problema és que les grans marques només volen obrir noves botigues als centres comercials. Si aquí no hi ha un mínim de metres quadrats en els locals, no es compleixen les condicions i llavors ja no volen venir-hi.

Però si això arribés a passar: com ho faria el comerç tradicional per sobreviure?

La competència, en realitat, és positiva, ja que ens manté actius i ens impulsa a renovar-nos constantment. Relaxar-se no és una opció. Malauradament, molts comerços de tota la vida estan desapareixent perquè no hi ha un relleu generacional. La clau per diferenciar-se de les grans marques és oferir un servei personalitzat, apostar per productes de quilòmetre zero i de millor qualitat, i, sobretot, generar confiança entre els clients. Aquest és el camí per mantenir viu el comerç local.

I la competència dels supermercats, com el nou Carrefour, també ajudaria només pel fet que animen a més persones a venir?

[Sense resposta]

Canviem de terç, és partidari que les botigues tradicionals tinguin la seva pàgina web i venguin online?

Sí, des de l’associació ja vam crear una pàgina perquè els comerços s’hi apuntessin, però no va tenir gaire acollida. Sovint, aquestes iniciatives no tenen èxit perquè a la gent li costa participar en aquest tipus de gestions.

Per la pandèmia teniem més temps i quan tens temps lliure pots fer moltes coses, però quan estàs en una botiga tot el dia, és complicat fer com un segon comerç online amb una associació o per una empresa privada. També, des de l’associació, preparem cursos i als associats els costa apuntar-se.

Quines necessitats tenen aquests comerços? Us demanen o us proposen activitats?

No sabria dir-te exactament per què, però és cert que costa molt que els comerços facin propostes de manera espontània. Des de l’Associació posem a disposició de tots els comerços els recursos que tenim, i mentre alguns els utilitzen i en treuen profit, d’altres no ho fan.

A quin tipus de client ha d’anar els esforços de promoció del comerç local? Al consumidor local de tot l’any o als visitants d’altres municipis i turistes?

El client de tota la vida sempre s’ha de cuidar, i això inclou el client de Calella, que és una peça clau per al comerç local. Però també és important atraure públic de diferents edats, especialment els joves. Hem de començar des de les escoles, sensibilitzant-los sobre la importància de donar suport al comerç local. A més, cal impulsar campanyes atractives, oferir incentius i organitzar accions que els animin a entrar a les botigues i descobrir tot el que hi poden trobar.

Cal Xoi és un dels socis de l’Associació de Comerciants. Com veu la futura desaparició del Mercat Municipal per reconvertir-lo en un centre cívic?

Cal Xoi ens ha demanat suport i l’Associació els hi ha posat a disposició els serveis jurídics. El problema del Mercat no ve d’ara, s’han intentat diferents coses i no s’ha donat amb la clau per canviar la situació. En altres pobles ha funcionat, però a Calella no ho hem aconseguit.