Una DANA a Calella…

Us heu preguntat alguna vegada què passaria si a Calella plogués amb una quantitat superior als 300 ml d’aigua? Quines conseqüències tindria? Està l’ajuntament preparat per afrontar una situació com aquesta? Hi ha un pla d’emergència per prevenir i afrontar una catàstrofe com la de València?

Arrel del què hem viscut -per sort nostra, des de lluny-, al País Valencià, fer-se aquestes preguntes no es cap bogeria. És una reflexió que la podem fer abans que passi res. Ara ens podem moure en el pla de l’especulació o l’anàlisi més o menys acurat del què podria passar a la nostra ciutat si un fenomen atmosfèric semblant ens arribés.

La primera pregunta a fer-nos és: on són els punts febles o crítics per on podria fer mal una pluja tant intensa com la que han viscut els valencians? Hi ha, sota el meu parer, alguns punts crítics.

El primer és, òbviament, la Riera Capaspre. És cert que tenim una riera curta en distància -entre 4 i 5 quilòmetres des de la capçalera fins el mar-, i això faria que la riuada no fos tan devastadora com ho ha estat en les rieres de recorregut més llarg. Amb tot, i per experiències d’alguns episodis viscuts en el passat, sabem que pot baixar amb una gran força i emportar-se tot el què trobi en el seu camí. Per tant, no és exagerat dir que la riera Capaspre és un punt molt crític.

El segon punt el tenim al centre mateix de la ciutat: el carrer Sant Joan. A aquest carrer hi arriba l’aigua del Parc Dalmau. O almenys la major part (una altra va a parar al carrer Miquel Cuní). Ja sabem de sobres que quan plou fort -i no cal que sigui una DANA- el carrer s’inunda. En els últims anys, s’han fet actuacions de prevenció que han ajudat a disminuir els seus efectes, però en cas d’una tempesta excepcional, difícilment es podria evitar que el carrer baixés ple de gom a gom. I segons el cabal, podria inundar baixos de botigues i cases.

El tercer punt el trobem al carrer Indústria, que és per on baixa l’aigua provinent de les zona de la Muntanyeta i voltants. Històricament, aquest carrer també ha viscut episodis complicats. Igual que el carrer Ànimes, on ara ja sembla que hi ha pau i tranquil·litat des de que es va urbanitzar la zona esportiva i es va encapsular la petita riera que recollia l’aigua d’aquell sector.

El quart punt és la zona dels apartaments Codina. Allí també hi ha una riera curta, però que pot recollir molta aigua en un moment determinat, en bona part perquè la urbanització que l’envolta, amb els carrers asfaltats, condueix l’aigua a la riera i aquesta pot tenir afectacions a la part baixa, per bé que les pendents que la porten fins el mar són pronunciats i poden disminuir els efectes.

El cinquè punt, avui dia molt resolt, és el Rierany dels Frares, que fou cobert quan es va fer l’entrada/sortida de l’autopista. Amb tot, una tempesta excepcional faria que a la part baixa, tocant al mar, es pogués col·lapsar per la quantitat d’aigua que portaria.

Hi ha altres carrers i zones que presenten problemes, com el carrer Raval, on també es recull l’aigua que baixa del parc i de la carretera, i com que el carrer queda per sota del nivell d’aquesta, és un punt d’acumulació d’aigua prou important.

I tampoc hem d’oblidar una realitat: el mar. Si el nivell del mar puja en dies de tempesta o l’onatge és molt fort, aquest fet “atura” el desguàs de l’aigua que baixa per les rieres o els carrers i provoca acumulacions d’aigua al carrer d’Anselm Clavé. Imaginem-nos què passaria amb una tempesta excepcionalment potent. I ja sabem els que som de Calella el què li passa a la Riera Capaspre quan l’aigua del mar puja i es troba amb l’aigua que baixa per la riera: tot s’omple de sorra i fang i “tapa” la sortida d’aigua. En cas d’una tempesta tipus DANA, això podria provocar que l’aigua no pogués sortir i acabés inundant els carrers propers a la riera. Un desastre.

I què cal fer per poder afrontar tot això? Doncs que hi hagi un pla d’emergència -sigui climàtica, de seguretat, de prevenció…, el nom és el de menys-, que permeti actuar abans, durant i posteriorment a l’acció que pot provocar un desastre. En aquests casos, la prevenció pot disminuir els efectes o minimitzar-los i, sobretot, protegir vides humanes.

I aquest pla, elaborar-lo, aprovar-lo i aplicar-lo, és tasca del govern municipal. Com a ciutadans l’hem d’exigir i, és clar, tenir-ne coneixement. Ser transparents en aquest tema és absolutament imprescindible. Quantes més persones sàpiguen com s’ha d’actuar, menors seran les conseqüències.

Prevenir és salvar vides i tenir un pla d’emergència ja no és opcional, sinó una obligació. A veure si a Calella fem les coses ben fetes!!!