Les desesperants vacances d’una turista de l’Imserso a Calella: atrapada a l’hotel per la manca d’un bus adaptat

Marxar de vacances hauria de suposar uns dies de desconnexió, de tranquil·litat i d’agafar forces per la tornada a la rutina. Però no ha estat així per una turista gallega que ha escollit Calella per la seva estada en el marc del programa de turisme de l’Imserso i que indignada, ho ha explicat als periodistes del diari gallec Faro de Vigo, que s’han fet ressò d’una mancança que tenim a Calella: la inclusivitat amb les sortides en autobús.

María Moreira és una gallega veïna de Cangas, un municipi de la província de Pontevedra. Pateix una discapacitat des de petita, per la qual va “estar 7 anys en un llit”. Actualment, es pot moure gràcies a una cadira de rodes elèctrica, que li ha suposat un gran problema durant les seves vacances. Mai havia volat en avió i era la primera vegada que s’atrevia a apuntar-se als viatges de l’Imserso, precisament per la desconfiança de trobar el seu destí accessible. La María s’ha hagut de passar la major part del temps a l’hotel i no va poder fer les excursions des de Calella que ja havia pagat.

María Moreira ha passat la major part de les vacances a l’hotel. (Foto: cedida)

I els problemes la van acompanyar des del primer moment. Tot i que havia fet tots els tràmits a l’agència de viatges, avisant que viatjava amb la cadira elèctrica, el dia abans de pujar a l’avió, a les onze de la nit, la van trucar avisant que no hi hauria un autobús adaptat esperant-la a l’aeroport de Barcelona. Començava un frustrant periple amb la companyia d’autobusos, que li van dir que no disposarien del vehicle adaptat fins al cap d’uns dies. L’única solució que li van donar per evitar quedar-se atrapada a l’aeroport era que pagués el taxi cap a Calella i que l’import se li retornaria posteriorment. “Amb l’angoixa de la situació vaig posar malament el pin de la targeta i me la van bloquejar”, lamenta la María. Una factura de 140 euros que van provocar que es quedés sense diners, ja que no comptava amb aquesta despesa inicial i, a més, amb la targeta de crèdit bloquejada. Encara a dia d’avui espera que li retornin els diners.

María Moreira va passar les vacances a Calella entre el 26 i el 31 d’octubre, acompanyada d’una cuidadora que l’ajuda en les tasques del dia a dia.

Les penúries amb la companyia d’autobusos van seguir durant els següents dies, impedint que pogués gaudir de les excursions programades i que ja tenia pagades. Un viatge pel qual va pagar uns 600 euros que no podia aprofitar. La cinquantena de persones que formaven part de l’expedició des de Galícia, a les quals no coneixia, es van unir a ella reclamant un vehicle adaptat perquè la María pogués fer les excursions. “Estic molt agraïda als meus companys, només per ells ja em paga la pena haver anat. Es van negar a pujar a l’autobús si jo no hi podia anar”, afirma la gallega. 

El grup de turistes gallecs s’ha unit per ajudar la María tot i que no es coneixien prèviament. (Foto: cedida)

Explica que l’empresa no els va facilitar un full de reclamacions i van haver de trucar a la policia. Tot i que reivindica que “són els meus drets, això no es pot permetre”, la situació la va superar i “me’n vaig anar a l’habitació desesperada. Em semblava tan injust haver vingut des de Galícia perquè em passés això”. Van denunciar l’experiència viscuda a Faro de Vigo i va estar a punt d’escalar a nivell nacional, ja que tenia pactada una entrevista amb una televisió estatal, quan per fi va arribar un autobús adaptat, un dia abans de tornar a casa. Moreira arribava el dissabte 26 d’octubre i marxava el dijous 31, però fins el dimecres no va poder gaudir-les, visitant les ciutats de Mura, al Bages, i Vic.

Les vacances, ja pagades, no les va poder gaudir. La María va passar els dies en lluita acompanyada de la cinquantena de persones que formaven part del grup. Van fer pinya tot i que no es coneixien prèviament.

Segons autocars Pujol, l’empresa que va gestionar la mobilitat del viatge, l’Imserso va comunicar que pel grup de turistes calia un autobús adaptat i el van habilitar des del primer dia. Expliquen, però, que l’Imserso no va detallar a l’encàrrec les característiques de la María: no podia caminar per anar pel seu propi peu des de la seva cadira de rodes fins al seient de l’autocar, sinó que calia pujar la cadira.

Això va suposar un problema, ja que cal desmuntar seients per fer espai per la cadira i no hi havia suficients places: el grup estava format per 54 persones i el nombre de places era de 55. És necessari desmuntar entre dos i quatre seients per tal que una cadira de rodes elèctrica es pugui encabir, de tal forma que calia un autobús més gran, de 71 places. Autocars Pujol explica que la demora es deu als tràmits amb l’Imserso per fer el canvi de vehicle.

El bus adaptat no va arribar fins el dia abans de marxar. (Foto: Faro de Vigo)

Però encara es va haver d’enfrontar a un nou cop: va perdre l’avió perquè la companyia no li va permetre facturar la cadira de rodes elèctrica al·legant que podia explotar, tot i que no li van posar pegues en el viatge d’anada. Finalment, després de vuit hores de lluita, va poder embarcar i tornar a casa.

El sentiment amb el qual la gallega va marxar és d’injustícia i indignació. “No tornaré mai més a Barcelona”, assegura, preguntant-se si en ple segle XXI les persones amb discapacitat han de patir aquest tipus de situacions. La destinació turística Calella ha quedat tacada, tot i que ha estat un aspecte concret el problemàtic. Tot i així, la María té paraules d’agraïment per l’Hotel Amaika, on es va allotjar i del qual afirma va rebre un gran tracte per part del personal, i per la policia.