La tràgica situació al País Valencià provocada per la DANA fa planar el dubte de si els pobles i ciutats estan preparats per pluges torrencials i inundacions, uns fenòmens meteorològics que es preveu que cada vegada siguin més extrems degut al canvi climàtic.

En el cas de Calella, el risc d’inundació és alt: tot el nucli urbà de la ciutat per sota de la carretera N-II es considera una “zona potencialment inundable”, segons els plànols del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM). També ho són els voltants de la Riera Capaspre en tota la seva extensió i del Rierany dels Frares, afectant bona part de la urbanització Parc de Calella. De fet, totes les rieres que donen al mar estan catalogades com a punts conflictius i requereixen d’una vigilància especial.

Tot el nucli urbà té risc d’inundació. (Foto: DUPROCIM)

El pas de la Riera Capaspre a la platja, per exemple, queda tallat al trànsit cada vegada que plou per la facilitat que té per inundar-se, igual que el carrer Anselm Clavé pels voltants del pas a nivell de l’estació i de l’escola Freta. Precisament el carrer Anselm Clavé és una de les zones de la xarxa viària que el document assenyala que cal controlar, igual que l’N-II, el Passeig de les Roques i el Rierany dels Frares.

Calella té un risc d’inundació molt alt a tot el nucli urbà, on es concentra la majoria de la població.

Per tant, davant d’una tempesta forta que deixi més de 40 mm d’aigua en mitja hora, el resultat seria d’una ciutat totalment negada. L’exemple més recent que es recorda és el temporal Glòria de principis de 2020, que va provocar destrosses a Calella i a tot el Maresme, sobretot a municipis com Malgrat, on va trencar els ponts per on passa el tren i la carretera.

Hotels i equipaments com a centres d’acollida

Davant d’un fort temporal que provoqués inundacions a les cases, on podrien anar els calellencs? Es preveuen dos tipus d’equipaments. D’una banda, els que no tenen dormitoris, que són dos equipaments municipals: la Fàbrica Llobet, amb una capacitat de 2.700 persones, i el pavelló, on hi cabrien 1.600 persones. Tot i així, els usuaris del pavelló s’han queixat en múltiples ocasions de les goteres quan plou fort, de tal forma que podria quedar, també, inundat, igual que la Fàbrica Llobet, i per tant, inutilitzables.

L’altre tipus de centre d’acollida que preveu el DUPROCIM són els que tenen dormitoris, que són tots els allotjaments de la ciutat, des d’hotels a pensions i albergs. És a dir, es convertirien en l’espai on anirien els veïns i veïnes que no poguessin tornar a casa seva. El mateix pla confirma que “disposen d’una estructura sòlida i una alçada amb distància de seguretat per a poder confinar en plantes més altes, en cas de necessitat”. Tot i que el document en contempla 40, algun ja no existeix, com és el cas de l’Hostal Univers, que es va enderrocar per construir el nou pàrquing de l’Hospital.

L’habilitació dels centres d’acollida seria una situació límit, igual que l’evacuació de la població, també prevista en cas que sigui imprescindible. Altres mesures més probables són la suspensió dels esdeveniments a l’aire lliure i de les activitats al mar.

Tasques preventives

Per tal d’evitar arribar a situacions extremes, el DUPROCIM estableix una sèrie de tasques preventives com netejar els claveguerams, els embornals i els possibles passos d’aigua per tal que l’aigua pugui drenar el més ràpidament possible. Tot i que pot semblar una obvietat, sovint els mateixos calellencs han avisat, a través de la secció #laveudeCalella, d’embornals totalment col·lapsats que no aconseguirien absorbir l’aigua.

També tenir a punt la senyalització de les zones potencialment inundables és un aspecte clau.

El DUPROCIM, pendent de revisió

El DUPROCIM és el document que recull tots els plans davant les possibles emergències que pot patir Calella. S’hi inclouen els protocols per onades calor i fred, concentració de persones, incendi forestal, nevades, contaminació accidental d’aigües marines, terratrèmols, ventades i pandèmies, a més de les inundacions.

El ple de l’Ajuntament el va aprovar a principis d’aquest any i està actiu, però encara està pendent de revisió per part de Protecció Civil. Aquest document era molt necessari, ja que els plans d’emergències portaven entre 5 i 6 anys caducats.