Nil Pera i Marc Comerma: “L’Estel de Natzaret ha aconseguit arribar als 120 anys perquè s’ha convertit en una tradició”

Com van acabar dirigint “L’Estel de Natzaret”? 

Nil Pera: Dins de la junta ja portàvem temps capficats, perquè ja són 120 anys d’història, però ens van enganxar les obres de la platea, després ens van enganxar amb l’obra “Germans de Sang” i al final ens vam trobar a l’agost i no hi havia ningú que dirigís “Els Pastorets”. Llavors el president ens va venir a buscar i ens va dir que confiava en el fet que nosaltres ho sabrem fer bé. I vam acabar acceptant. 

Com vau decidir començar en el món del teatre?
N.P: Jo, justament, vaig començar amb “Els Pastorets” perquè la meva germana hi ballava i llavors faltava gent per fer de poble i vaig començar fent de pastor amb el meu pare, quan tenia 8 anys, i aquí hem arribat.

Marc Comerma: Jo també vaig sortir en “Els Pastorets” amb dos mesos d’edat com a nen Jesús. Més endavant, vaig fer com en Nil, anàvem de pastors els dos i a partir dels 9 anys sí que vaig tenir el meu primer paper, que precisament era el de Benjamí. I entre una cosa i l’altra, al final, hem anat encadenant Pastorets amb altres obres de teatre. Si no fos pels “Pastorets”, de fet, no estaríem aquí nosaltres, jo crec. 

Porten des de petits participant en l’obra… Com ha anat canviant al llarg dels anys?

N.P: A veure hi ha coses negatives, per desgràcia. Jo recordo que quan era petit que hi havia molta criatura. Per exemple, a la casa de Naïm hi havia tant de nen que jo recordo que es feia una rotllana al mig de l’escenari s’havia de fer una doble rotllana.  Ara mateix, tu mires els últims anys, i això no passa. Hi ha menys gent que hi participa. 

M.C: Aquest any s’està tornant a recuperar una mica perquè s’està donant un altre impuls al teatre i s’ha apuntat més gent, però sí que és veritat que encara hi ha feina per fer. Volem recuperar tota aquesta gent, crear una nova base i, a partir d’aquí,  anant millorant cada any. Ens agradaria que la gent també tingui ganes de tornar a sortir a “L’Estel de Natzaret” i se’l torni a fer seu com a poble. 

De totes maneres, parlem d’una obra que porta 120 anys… Quin secret creuen que té perquè s’hagi mantingut tot aquest temps?

M.C: Jo crec que és perquè s’ha aconseguit gràcies a tants anys que fos una tradició. I al final la gent associa, per exemple, que arriba Nadal amb “Els Pastorets”. Crec que això ha facilitat que durant molts anys s’instaurés com una cita obligada, és a dir, anaves al dinar de Sant Esteve i  després a veure “Els Pastorets”. 

N.P: Abans tampoc no hi havia tele ni Netflix i la gent va acabar associant l’obra de teatre amb aquesta tradició i això ha anat passant de generació en generació, per aquest motiu s’ha mantingut. Però, com deia abans, falten criatures i si no es fa un canvi o no es torna a motivar a la gent, potser no arribarem als 150 anys.

Els directors consideren que un dels encants de l’obra és que és identitària de la ciutat i amb els anys que té, un element que ja forma part de la nostra tradició com a poble.

Quines novetats aporten vostès enguany com a directors de “L’Estel de Natzaret”? 

N.P: En primer lloc, hem recuperat les músiques. Sempre, de tota la vida, els cors han estat gravats. O la gent no cantava o hi cantava a sobre i no se sentia bé. El que volem fer nosaltres és que tothom que hi sigui a dalt de l’escenari aprengui les cançons i canti en directe. És una cosa que ja es va recuperar l’any passat amb el concert dramatitzat que va fer la Maria Vives. De fet, aquest any la incorporem a ella com a directora de cant per continuar amb aquesta feina. 

M.C: També hem agafat el text original perquè “Els Pastorets” ja fa molts anys que porten retallats. Hem recuperat una part de l’obra original perquè tot tingués una mica més de sentit i el que més hem afegit és el pròleg, que ens quedava una miqueta a coix i li volíem donar més força.

Aquest any, “L’Estel de Natzaret” incorporarà cants en directe (Foto: @joventutartística)

I a nivell tècnic esperem canvis?

M.C: Sí, sobretot perquè aquests últims tres anys s’ha fet molta reforma a nivells de llum, de so i de tot plegat. S’ha comprat molt de material tècnic i llavors això ens ajudarà a fer que no sigui necessari, per exemple els tremolls com a tal, sinó que al final es farà servir tota aquesta il·luminació per poder-ho fer.

N.P: Per tant, l’escenografia canvia. El vestuari sí que és el de tota la vida i el que s’ha fet servir sempre, però hem incorporat micròfons pels personatges. També hem canviat la distribució pròpia de l’obra. Fins ara, ho tenies tot repartit amb mitjanes parts. El que volem fer aquest any és que el pròleg i el primer acte vagin junts, hi hagi després una mitja part i llavors segon acte i tercer acte junts.  És a dir, només una única mitja part de 15 minuts.  Fent aquest sistema, la idea és que bàsicament redueixes el temps entre escenes. Jo crec que amb això l’obra durarà unes 2 hores.  

“L’Estel de Natzaret”, tot i que recupera l’essència original de l’obra, també incorporarà elements tècnics que milloraran l’experiència dels espectadors.

Es fàcil treballar tots dos junts? 

N.P: És fàcil, perquè és la tercera vegada que dirigim junts. I realment jo dirigeixo “Els Pastorets”, almenys en la meva opinió, perquè hi és ell, perquè sol no ho hagués fet. Al final, les coses que ell domina no les domino jo i al revés, llavors arribem sempre a acords fàcils. També tenim a la Laia Ferrer pel mig,  que està com a adjunta de direcció i és la que ens fa tocar de peus a terra. 

M.C: La Laia sobretot ens ajuda en les escenes on surt molta gent, ens ajuda a col·locar-la i què han de fer,  perquè al final no és que només les persones entrin i es posin en un lloc, sinó que també és important que interactuïn i que sàpiguen què han de fer durant tota l’escena que estan allà. Abans nosaltres dos hem dirigit comèdies amb pocs personatges, entre 5 i 8 persones, i aquest és el primer projecte gros amb molta gent.

Compten amb més ajuda?

N.P: Sí. Hem volgut involucrar a gent que històricament havia participat a l’obra, ja sigui a nivell de direcció o de personatges. Per exemple, en Pepe Torres ens ha ajudat amb tot el text. D’altres, com la Maria Rosa Serra i en Ramon Villaret també ens han donat un cop de mà en com s’han d’interpretar personatges concrets, ja que és cert que nosaltres sabem de direcció, però ens falta tota aquesta part interpretativa. 

M.C: Estem parlant d’un projecte gran. Si hi comptes els personatges principals i la figuració, ens acostem prop de les 40 persones. I, a més a més, hi ha els tècnics de so i de llums. De fet, ja portem tres setmanes d’assajos i de moment la gent respon força bé. També dir que, si hi ha més interessats en participar a l’obra, busquem figurants d’un mínim de 14 anys per participar a les escenes de l’infern. Ens poden contactar fins el 12 de novembre. 

Podem posar nom i cara als personatges principals? 

M.C i N.P: De Satanàs ho farà en Joan Vax i de Naïm en Pau Feliu. De San Miquel ho fa la Xènia Sobirana i nosaltres dos estem de Jonas i Mataties. La Verge Maria s’ha doblat i la interpretaran les germanes Grau, la Judit i la Clara. Sant Josep ho farà l’Arnau Pou, en Benjamí una noia que es diu Alba Judit i el Nafelí ho interpretarà L’Empar Labraña.

Tenim també en Martí Germà i en Jordi Feliu que fan de Jaú. Iurías que ho fa en Salva Escamilla. La Rut, que ho fa la Queralt Pérez; el Gabriel, que ho fa l’Aina Esqueu; i després Esbel i Sumiel ho faran L’Eloi i L’Oriol Terri Cabres i en Joan Velasco. 

Els joves directors afirmen que Satanàs és el seu personatge preferit de l’obra.

Quan serà l’estrena de “L’Estel de Natzaret”?

N.P: El 26 de desembre serà l’estrena i la farem el 28 i 29 del mateix mes. També l’obra es podrà veure el dia 6, 11 i 12 de gener. També volíem fer-ho a Cap d’Any, que s’ha fet sempre, però hi havia gent que no podia i per això es va canviar de data. 

En tots els pobles del Maresme que es fa l’obra de “Els Pastorets” s’inspiren en l’obra original d’en Ramon Pàmies… Què fa la de Calella diferent a la de la resta?

M.C: Jo crec que una cosa que diferencia  “L’Estel de Natzaret”  de Calella de la resta de “Els Pastorets” del Maresme és, per exemple, tota la història d’en Naïm. Per qui no la conegui qui no el conegui, és un personatge que roba diners al seu pare i fuig,  però perquè Satanàs el convenç de fer-ho. I aquí hi ha tota la història darrere entre l’àngel i el dimoni que intenten disputar-se el destí d’en Naïm. 

I això jo crec que està molt bé perquè “Els Pastorets” és una història que pot ser molt atractiva per a tots els públics, no només als nens.

I la gent també que podrà estrenar la platea nova….

M.C: I amb això estem molt contents, la veritat. Van ser mesos molt durs, però ha valgut la pena.  De fet, la gent que ja ha estrenat les butaques  està molt contenta perquè abans  eren antigues, de segona mà, i hi havia moltes que s’anaven trencant.

La nova platea ha retirat una quinzena de seients on els usuaris tenien molt poca visibilitat.

Els socis de Joventut Artística que no surten en els Pastorets col·laboren amb vostès d’alguna manera?

M.C: Tenim socis que, des de sempre, estan molt vinculats a l’entitat i ens ajuden moltíssim. Vull dir, sense ells això és impossible.  Tenim gent que ens ajuda a l’hora del muntatge i que col·labora en l’àmbit tècnic. Al final tenim sort que els tenim a ells i que sempre estan disposats a ajudar-nos.  

I després de “L’Estel de Natzaret” hi ha algun projecte a destacar, des de Joventut Artística? 

M.C: Tenim diversos projectes que encara no estan tancats i, per tant, no els podem dir, però sí que la intenció és que al maig hi hagi una altra obra pròpia feta i escrita per nosaltres.