Petites històries de la fotografia – La Pedra Rossetta
L’altre dia, vaig veure que el company fotògraf José Luis Irigoien penjava un quadre referent a la composició (penso jo dels seus primers anys com a fotògraf de competició), amb la finalitat d’obrir la visió fotogràfica i estètica sobre la presentació de les imatges… Això em va fer recordar que, per allà els anys 60, un amic meu, també aficionat a la fotografia, tenia contacte amb un professor d’universitat que passava les vacances d’estiu a Calella, i que es va oferir, per amistat, a fer-nos una mena de curset/taller sobre el tema de la composició (això que ara per a molts els sembla una nova descoberta), i d’aquesta manera conèixer i saber utilitzat les bases científiques i artístiques per distribuir els diferents elements, per ordre preferencial, dins el quadre visual, en el nostre cas, fotogràfic… Ens va descobrir on estaven situats els “punts forts” en aquest quadre visual… El que representaven les estructures: horitzontals (pau i tranquil·litat), inclinades (acció o caiguda segons la posició), verticals (serenitat), piramidals (seny i jerarquia), cercle (fortalesa, concentració) i tantes i tantes altres composicions lineals… Aquell petit grup d’aficionats (tres o quatre) vàrem aprofitar el temps i anàvem aprenent una cosa fonamental: saber “llegir” les fotografies, les imatges…
Aquesta reproducció de l’esquema original que penjo avui (una mena de Pedra Rosetta de la composició visual i lineal), ja la vaig fer a mans dels companys de FFC que organitzen els cursets de fotografia com a possible base d’ensenyament…
Des d’aquella primera experiència dels anys 60 i fins avui, encara utilitzo tot el que aquell bon senyor ens va ensenyar… Recordo que el primer dia ens va fer fotografiar un conjunt d’objectes (els que tinguéssim a mà) indicant-nos que el darrer dia els hauríem de tornar fotografiar i que llavors ens adonaríem del canvi de mentalitat que hauríem fet sobre la distribució i composició segons el que volguéssim expressar a través de la fotografia… Sabríem on posar aquelles mateixos objectes i sobretot sabríem perquè els posàvem en aquell lloc… Tal dit, tal fet… El canvi de posició de les mateixes peces ens donava un nou criteri a l’hora d’enquadrar i distribuir els elements en el nostre quadre fotogràfic… Estic segur que el company Irigoien i molts altres fotògrafs també hauran passat per una experiència similar…
Us podeu guardar aquest quadre (original i amb tots els errors gramaticals possibles) per si, en un futur (llunyà o proper), us ve de gust consultar-lo… Em sap greu no recordar el nom d’aquell primer professor, estiuejant a Calella i aficionat a la fotografia com nosaltres mateixos… Per ell aquest reconeixement d’amistat…
Colo, dijous 03-febrer-2022
