Isabel Mallol (Gremi Hostaleria): «Calella ha de conservar l’Ironman i les activitats culturals i millorar la neteja i el comerç»

Quins són els principals reptes del sector turístic calellenc? Quina és la clau per aconseguir-los?

Hi ha tres eixos a Calella que s’haurien de potenciar turísticament, tant de cara al turisme com de cara a la reputació de la ciutat: esport, comerç i cultura i tradicions.

Sense cap dubte, l’Ironman ens dona una imatge de prestigi. L’acompanyen marxes ciclistes i populars que tenen també molts seguidors, com el Maresme EuroVelo 8, gestionat pel Consell Comarcal, un projecte que aprofita el traçat maresmenc de la xarxa europea de rutes ciclistes que millorarà la sostenibilitat de la comarca mitjançant la promoció del cicloturisme, un turisme verd, esportiu i de natura, com a oferta alternativa al sol i platja. Això incidirà en la senyalística d’adequació, difusió digital i les intercomunicacions amb la xarxa de senders ciclables. Hem d’utilitzar la iniciativa com a reclam, proporcionant una capa turística. Hi ha un pressupost del fons europeus Next Generation d’1,6 milions d’euros i que hem d’aprofitar al Maresme. Per això és molt important que els alcaldes facin les deures.

Pel que fa al comerç, Calella, per tradició, capacitat i atractiu, reuneix les condicions per ser un centre comercial similar a la Roca del Vallès. Per què no? Aquesta és la meva il·lusió. L’outlet sostenible i que dona cabuda a persones en risc d’exclusió laboral pot ser un bon motor i crear sinèrgies amb un comerç just.

És a dir, un nou perfil de botigues com a reclam a nivell de compres, equiparat a l’outlet de la Roca Village, amb botigues de més qualitat?

Una cosa porta a l’altra. L’outlet incorpora més gent que busca marques, un altre tipus de clientela. Crea sinèrgies. Barcelona, en aquests moments, està restringint llicències. Es tracta de canalitzar, l’Ajuntament té potestat per regular-ho.

Isabel Mallol considera que cal regular el comerç per tal d’atraure botigues de més qualitat i assimilar Calella al centre comercial La Roca Village.

També cal un entorn segur, l’alcalde Marc Buch ja està treballant amb la seva aportació al Congrés dels Diputats i estem totalment d’acord: tolerància zero amb la multireincidència.

Però què comporta un comerç que vingui gent? Que tingui aparcament, perquè si te’n vas a la Roca del Vallès, trobes una gran zona i, més a més, gratuïta. Doncs aquí cal suficient estacionament pels visitants que venen a gaudir d’aquest comerç, ens alegra saber que la construcció de les places de Can Saleta ja són una realitat. Però que no sigui excessivament car. També aprofitar les places que ja tenim, per exemple Can Corominas, que s’ha d’adequar i s’ha de senyalitzar, tal com està pocs cotxes hi aparquen.

I el tercer eix?

És la cultura, les festes, les tradicions, els museus… Tenim a Calella una aposta clara, perquè són els nostres actius. Es veu que volen fomentar ara també fires i esdeveniments populars tradicionals a Calella. Jo inclouria l’Oktoberfest, per què no? És una festa de la cervesa que fa molts anys que tenim i tornar a reactivar-la em sembla una idea excel·lent.

Però què passa? El denominador comú són els serveis de manteniment i neteja de la nostra destinació turística, han de ser impecables. No només en neteja i recollida d’escombraries, sinó també en manteniment. Tenim totes les voreres plenes d’herbes, els contenidors saturats, aquest mes d’agost ha sigut horrible. Les fonts parades. Calella no s’ho mereix, no ens podem permetre deficiències en aquest sentit, com les que hem tingut aquest estiu.

Aparcament i neteja són dues assignatures pendents de Calella que afecten tant als veïns com al turisme.

Aquests tres àmbits requereixen de la col·laboració público-privada, de la regulació d’establiments… Està funcionant a Calella i a l’Alt Maresme aquesta col·laboració entre empresaris del sector turístic i les administracions?

En el moment més àlgid de la sequera, des del Gremi vam tenir la col·laboració de tots els alcaldes. Amb el Consorci de Turisme del Maresme hi tenim un contacte permanent, són la part promotora de les activitats del Gremi. Nosaltres donem cobertura a la formació; ara hem fet un conveni amb una empresa de formació que, a la vegada, ens fa els controls d’higiene i sanitaris a les empreses. Al començament va costar una mica, però ara tothom s’hi va adherint.

Com s’han de promocionar Calella i l’Alt Maresme com a destinació per rebre més turistes o un perfil diferent de visitant? Quins canals s’han d’utilitzar?

A Calella, la promoció la porta l’Associació Turística de Calella, a l’Alt Maresme és el Consorci i, a més, cada poble es fa la seva pròpia amb les oficines de turisme. A Santa Susana no li fa falta; diuen que acapara els esdeveniments, però no són propietat de ningú, és la llei de l’oferta i la demanda. No ha barrejat el poble amb la zona turística.

Els esdeveniments com l’Oktoberfest, que tot just ara comença, o l’Ironman continuen sent un pol d’atracció de turistes o cal innovar per aconseguir aquesta fita tan esperada com és la desestacionalització?

L’Ironman és a nivell internacional i aquest any l’han brodat. La gent ve de lluny, no està una nit o dues. Estan una setmana, una setmana i mitja. Ara han marxat els últims. Nosaltres demà estarem al 40% d’ocupació i tanquem el diumenge.

I també amb aquest objectiu de la desestacionalització, es plantegen obrir o impulsar nous àmbits com el turisme de reunions per allargar la temporada i aconseguir nous perfils de turistes?

El turisme de reunions i de convencions seria molt interessant, com està fent Lloret de Mar, per exemple, o Santa Susanna. Però per això cal que hi hagi espais en els propis hotels, Can Saleta també serviria. És bo pensar-hi i pot ser paral·lel, però primer cal tenir clars els tres eixos que comentàvem.

Durant els darrers anys, tant els hotels com l’hostaleria s’han trobat amb la manca de determinats perfils, com el de cambrer. Com es pot revertir?

L’única cosa que podem fer és formació. Jo diria que el 80% dels treballadors d’hostaleria en aquests moments procedeixen d’altres països. No són nacionals ni autòctons. Alts càrrecs i directius potser si, però el que són cambrers i personal de neteja, sobretot, venen d’altres països. Hi ha gent que a vegades no sap ni llegir ni escriure. Per tant, requereixen molta formació.

La presidenta del Gremi d’Hostaleria del Maresme aposta per la formació del personal del sector turístic.

Una de les iniciatives que des del Gremi volien recuperar són els convenis amb els centres educatius amb l’objectiu que els joves fessin pràctiques a la nostra zona com a mesura per solucionar la problemàtica de la falta de personal. Han començat a treballar en aquest sentit?

Nosaltres estem en contacte amb l’escola universitària de turisme de Sant Pol, també amb el Bisbe Sevilla, amb les escoles Freta, i donem a conèixer als nostres agremiats que hi ha aquests convenis. Ells poden acudir a aquestes escoles. El que passa és que ara han canviat la llei i l’alumne ha de fer les pràctiques mentre està estudiant i això dificulta una mica als hotels que no estan oberts tot l’any. Però sí a aquesta persona l’has pogut anar ensenyant des del mes d’abril fins al mes de juny, el pots donar d’alta perfectament juliol i agost.

L’estacionalitat de la costa moltes vegades no es té en compte en els plans estratègics ni de formació i moltes vegades ens quedem com un món a part. Però nosaltres intentem tenir visibilitat, la comarca del Maresme jo crec que se la mereix.

En què més penseu pel futur del sector des del Gremi?

Una altra iniciativa que tenim del Gremi és que la compensació de la petjada de carboni pugui anar a l’àmbit local. Hi ha una calculadora que ens diu, sobretot en el consum elèctric, es genera carboni. Igual que amb la taxa turística, que el 50% torna als municipis. Ara és voluntari, però nosaltres voldríem que la compensació es repercuteixi aquí. Al Parc Dalmau, per exemple. O per noves iniciatives a la platja, la neteja i proliferació d’espècies, com fan a Calvià (Illes Balears). Fa uns anys hi havia les vies braves, però no se’n sap res ja.

El govern espanyol vol posar en marxa un nou registre de viatgers que obligarà als allotjaments i altres empreses turístiques a demanar moltes més dades que fins ara als viatgers. Què els sembla aquesta mesura?

Estem afiliats a la CEHAT, la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics. Ells han portat de primera mà aquesta negociació i realment han plantejat al Ministeri que nosaltres estem tots disposats a col·laborar amb què les destinacions siguin el més segures possibles, però el que no podem tenir és una feina administrativa que ens col·lapsi les recepcions i el personal administratiu.

A més a més, això estava també una mica en entredit, perquè hi ha una llei clara de protecció de dades i demanaven dades bancàries, inclús de geolocalització. D’aquests 43 punts de registre que hi havien, em sembla que s’han quedat amb 14. Per tant, hi ha hagut una marxa enrere per part del Ministeri de l’Interior i s’està acabant de negociar. Ara tenen intenció que es comenci a aplicar el 2 de desembre. En favor de la seguretat estem tots, però que sigui equilibrat, que no haguem de fer nosaltres la feina de la Policia.