Vincle…

Aquesta paraula significa que hi ha una relació afectiva entre una persona i en relació a un altre. Però també pot fer referència al vincle que s’estableix entre una persona i una cultura, unes tradicions, una llengua, una religió o a un territori en general o cultura (amb diversitat d’elements que són part essencial o identificativa d’aquell territori o cultura).

En aquest sentit, podem parlar de vincle entre una persona -o grup de persones- envers el seu lloc de naixement, la seva llengua, les seves tradicions, etc…

Amb un exemple m’explicaré millor.

Jo mateix he nascut a Calella. Des dels primers dies i fins a dia d’avui he viscut a Calella. El meu nucli familiar més proper ha viscut o viu a Calella. Els meus principals amics són de Calella (sense desmerèixer en absolut els que són de fora, però ara focalitzo el tema). La meva vida professional bàsica l’he fet a Calella. N’he estat regidor i alcalde. La meva muller és de Calella…, és a dir, al llarg de la meva vida he “generat” uns vincles afectius i emocionals amb el territori, la seva història, amb un bon grapat de persones i, sobretot, amb tot allò que m’ajuda a identificar-me a mi mateix com a subjecte o ciutadà. El vincle té una arrel afectivo-emocional. I aquest sol ser molt fort. Tant que, fins i tot, quan algú em pregunta d’on sóc, no dic de Catalunya o del Maresme, sinó que responc “sóc de Calella”. Després ja matiso i explico el que faci falta. Però d’entrada m’identifico amb aquell territori més proper, on m’hi sento una part del mateix.

A aquestes alçades, algú es pot preguntar: a què treu a cap tot plegat? Doncs trec el tema per comentar el que sovint, massa sovint i més del que a mi m’agradaria, em passa quan trobo persones que fa poc que han vingut a viure a Calella i em volen donar lliçons sobre el que està bé i el què està malament de la ciutat. Persones que tot ho troben malament, que critiquen i que parlen sense tenir informació del què s’ha fet o no a la ciutat al llarg dels anys. Persones que no tenen cap vincle afectiu, però que et donen lliçons. I això no pot ser. No dic que no puguin venir a viure a Calella persones de fora (això fora d’una tonteria sense sentit). El que intento expressar és que m’agradaria que aquestes persones que tenen poc vincle afectiu, familiar o social amb la nostra ciutat, tinguessin la prudència de parlar després d’haver-se informat. Segurament, no dirien segons quines coses.

Alerta, no estic afirmant que han d’estar callades. No, per déu! Si veuen que hi ha coses que estan malament, tenen tot el dret del món a dir que estan malament. Faltaria més. Però també seria bo que davant de certes afirmacions, crítiques o queixes…, tinguessin la sensibilitat de dir les coses tenint en compte a la persona que tenen al davant. Sobretot si és de Calella de tota la vida.

Un exemple entenedor: a finals de juny, una d’aquestes persones -que conec per raons de l’Ajuntament-, em va venir a trobar i es va queixar que a Calella hi ha pocs policies. Que això era inacceptable i que el que havia de fer l’Ajuntament era contractar més policies. Vaig intentar contextualitzar el tema, explicant-l’hi que l’any 1999 hi havia uns 24 policies i que actualment, passen de 40 (no sé quants n’hi ha exactament actualment). Per tant, s’havia fet un esforç considerable per millorar la plantilla. Fins i tot s’havia fet una nova caserna (quan li vaig explicar on estaven abans, va admetre que en aquest tema la millora era més que evident). Però ell insistia. “Si ha augmentat la delinqüència, cal contractar més policies”. En aquest punt vaig mirar de dir-li que el pressupost municipal no pot destinar recursos de manera infinita a la contractació de personal (la policia és personal de l’Ajuntament) i que hi havia limitacions. I va deixar anar “en (nom del seu municipi) seguro que esto no pasa”. Li vaig dir que això passa a tots els municipis del país i ell va afegir “però és que aquí la policia no hace nada”. Home, li vaig preguntar si coneixia el que feia la policia…, i en to sarcàstic em va dir “claro como tu fuiste alcalde, tu sí que lo sabes”…, doncs sí, és clar que ho sé i per això em molesta quan algú parla sense tenir coneixement i desqualifica a tota la Policia Local. I va tancar el tema dient “ya se nota que eres de Calella”. Efectivament! Sóc de Calella i el vincle que tinc amb la ciutat em pot portar a ser-ne crític, però també a parlar des del coneixement i la informació que tinc del què s’ha fet i es fa. Ah, i per parlar així no cal haver estat alcalde, només cal informar-se abans de menystenir a la teva ciutat i a la teva gent (policia inclosa).

En fi, que tenir vincle o no amb el lloc on vius et fa tenir una relació diferent en relació a aquells que no el tenen. Per això, respecto molt als qui, venint de fora a viure a Calella, procuren integrar-se des del respecte, buscant informació i participant de les seves entitats socials, esportives o culturals (i polítiques també). Tinc bons amics que no han nascut a Calella però s’estimen la ciutat com el que més. Aquestes persones són, a tots els efectes, els que han sabut crear-se un vincle amb la seva ciutat d’acollida. Amb aquests hi compto. Són persones que poden ser crítiques, però ho fan perquè s’estimen la ciutat i volen el millor. Els que, en canvi, venen de fora i ens volen donar lliçons de ciutadania, els diria que per fer això, no calia que vinguessin…