L’Ajuntament de Calella presentava, el passat divendres, la programació, el pregoner i el cartell de la Festa Major de la Minerva. I en aquest últim element, en la imatge gràfica, s’ha generat polèmica per la seva similitud al cartell de la Festa Major de Sant Bartomeu de Tordera. 

Els dos mostren una persona en primer pla amb uns prismàtics que li cobreixen la cara com a element principal. En el cas de Calella, és la geganta Minerva, patrona de la ciutat, la que mira el Far i la platja a través dels seus binocles. Porta la característica diadema coronada amb l’escut de Calella, un element que també ha estat present en els cartells d’altres edicions, el cabell d’un to blau fosc i els llavis vermells. Els ulls no es poden veure, tapats per les lents.

Pel que fa a Tordera, hi ha diversos dissenys, ja que porta utilitzant la mateixa imatge durant tot l’estiu en els butlletins d’activitats mensuals, des del mes de juny i també per la seva festa major. El concepte és el mateix: una persona o més que mira a través d’uns prismàtics que mostren trets propis del municipi i de les activitats festives.

No ha estat la mateixa persona qui ha dissenyat els cartells de les dues poblacions. En el cas de Calella, ha estat la dissenyadora local Marina Turró, qui també signa les creacions d’altres edicions tant de la Fira com de la Festa Major de Calella. A Tordera, ha estat la dissenyadora gironina Sandra Arias.

ERC qüestiona la semblança

ERC Calella ha fet notar la gran semblança afirmant que són “cartells bessons” i ha demanat informació a l’Ajuntament sobre el cost del disseny, si s’ha realitzat un procés de selecció per triar el dissenyador i si hi ha hagut alguna “col·laboració” amb Tordera que expliqui la gran semblança. De fet, els dos municipis estan governats per Junts i el PSC -a Tordera, també forma part de l’equip de govern el partit independent Més Tordera-. 

La dissenyadora del cartell calellenc, Marina Turró, ha respost als republicans defensant que el recurs dels prismàtics no és invenció seva ni tampoc de Tordera, sinó que és una pràctica estesa entre dissenyadors també de renom com Jordi Labanda, que ha publicat una il·lustració a les xarxes socials amb el mateix patró amb motiu de la Copa Amèrica. Turró destaca les “diferències en l’estil, en l’execució i en la temàtica” dels cartells “més enllà de la coincidència en el recurs” i exposa que “l’art ha de quedar fora de la política”. 

També el regidor de Fires, Josep Grima, ha entrat en la polèmica defensant el cartell i la dissenyadora. “Com més el miro, més m’agrada. Gràcies Marina Turró per la teva professionalitat, art i visió en aquesta imatge de Festa Major feta des del cor”, ha publicat.

Similituds en el cartell de la Minerva

No és la primera vegada que un cartell de la Minerva s’assembla al d’una altra festa major. Ja va passar l’any 2021 amb el de les festes de la Mercè de Barcelona, tot i que, en aquella ocasió, la semblança era menys evident. 

També és habitual que els cartells generin polèmica: aquest mateix any, també amb les festes de la Mercè de la ciutat comtal, s’han encès les xarxes en comparar el cartell amb una pel·lícula de terror. El de Les Santes de Mataró de l’any 2005 va ser un dels més controvertits per les acusacions de plagi, igual que, de nou, en el de la Mercè de 2001. Un cas diferent és el de Ripoll, on la seva alcaldessa, Sílvia Orriols, va vetar la imatge perquè hi apareixia una nena amb vel.