A finals de segle, la Calella que coneixem haurà desaparegut. Tot i que sembla que queda lluny encara, no caldrà esperar tant per veure els efectes devastadors que tindrà a la nostra ciutat el canvi climàtic.

Segons la responsable de la campanya de costes de Greenpeace, Elvira Jiménez, en pocs anys veurem com queden reduïdes les nostres platges a causa de la pujada del nivell del mar i dels temporals, cada cop més freqüents, que les deixen sense sorra. La costa del Maresme és, segons el darrer informe de Greenpeace, una de les que més patiran i estan patint els efectes de les emissions de l’escalfament global. Segons Jiménez, “al canvi climàtic, que es fa evident, cal afegir que la costa de la nostra comarca és una de les zones més desnaturalitzades i amb més elements artificials que impedeixen la regeneració natural dels espais malmesos a la costa”. De fet, Ecologistes en Acció també titlla la costa del Maresme de ser una de les més artificials de la península per la quantitat de ports esportius i espigons i li ha atorgat una bandera negra, en contraposició a la blava que representa la qualitat.

Si bé Calella no és la localitat que en sortirà més perjudicada a curt termini, sí que ho són Pineda, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Montgat o El Masnou. En canvi, l’informe detalla que a Malgrat de Mar s’han dut a terme canvis els darrers anys per protegir espais verds que suposen bones pràctiques molt positives.

Tot i això, Calella patirà canvis greus. En els propers 10 anys, perdrà la seva fesomia. A la catàstrofe ambiental i social, caldrà afegir-hi la econòmica, per la davallada del turisme.

Calella perdrà 30 metres de platja els propers anys

El pitjor és que, segons els experts, ja no estem a temps ja d’evitar alguns d’aquests efectes. Fem el que fem, encara que reduíssim molt les emissions de CO2, l’any 2050 el nivell del mar a Calella haurà pujat uns 30 centímetres degut al desgel generat per l’escalfament global, el que es tradueix en la pèrdua de 30 metres de platja. Per l’any 2100, el nivell del mar haurà recuperat un metre, perdent 100 metres de platja. Es deu a que “cada centímetre de pujada del mar suposa la pèrdua d’un metre de sorra. És el que es coneix com la Regla de Bruun”, explica la responsable de la campanya de Costes de Greenpeace.

Si fem un cop d’ull a les dades i una projecció els propers anys, podem veure que a mitjans del segle vinent, el mar s’haurà menjat pràcticament tota la platja de Garbí i ens deixarà sense via del tren, a més d’afectar els habitatges a primera línia de la costa i perjudicar gran part de la base de l’activitat econòmica de la ciutat.

Tot i així, l’informe apunta que no caldrà esperar tant per veure canvis. El 2030, que és a tocar, la pujada del nivell del mar afectarà extenses zones de la costa catalana. Un 15% de la superfície urbanitzada està en zona inundable (marítima o fluvial), fet que augmenta el risc de pluges torrencials i tempestes violentes. Els propers 10 anys, per tant, es perdran moltes platges al litoral català i espanyol en general, i això implica que, en molts casos es perdran poblacions senceres.

La zona vermella mostra com creixerà el nivell del mar, menjant-se la platja de Garbí i la via del tren

La costa catalana en perill greu

La responsable de la campanya de costes de Greenpeace alerta que “hi ha trams de la costa catalana en molt mal estat per les barreres artificials i l’erosió que provoquen els fenòmens meteorològics extrems”. En el cas de Catalunya, l’entitat ecologista constata que, cada cop més, moltes platges i passejos marítims van desapareixent per culpa dels temporals i apunta que la pujada del nivell del mar estimada per al 2030 afectarà moltes zones, sobretot del Maresme i del Delta de l’Ebre.

Jiménez afirma que  gran part del problema ve perquè s’han perdut o debilitat les barreres naturals que evitaven l’erosió i la pèrdua de sediments. A aquest fet, s’afegeix la pujada del nivell de mar i l’augment de la temperatura de l’aigua.

L’informe de la ONG analitza els 8.000 quilòmetres de la costa espanyola i posa en alerta Barcelona, València i Palma, sobretot. A Catalunya, a banda de la ciutat comtal, posa èmfasi al Delta de l’Ebre i al Maresme. L’informe incideix en el que qualifica de “males pràctiques” del darrers anys com l’excés d’urbanització i infraestructures que contaminen i suposen barreres artificials com espigons, dics, passejos marítims i ports esportius, així com el desviament de les lleres dels rius i l’ocupació de les rieres.

Cada vegada viurem més episodis com la DANA

A la pujada del nivell de mar per l’escalfament global s’hi afegeixen els temporals, cada cop més freqüents, que van reduint l’extensió de sorra de les platges. Segons Jiménez, el model de recuperació de les platges amb sorra per mantenir el turisme és insostenible. Enguany ho hem vist per la borrasca Nelson, per exemple, i fa uns anys pel Glòria. Els temporals han requerit d’una inversió de 1.500 milions d’euros durant la darrera dècada per part de l’Estat, als quals s’hi afegeixen uns altres 10 milions per reconstruir passejos marítims.

A les males pràctiques cal sumar-hi les degudes específicament al canvi climàtic: la pujada del nivell del mar, l’augment en freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems (com onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, huracans, incendis i inundacions), l’increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d’oxigen dissolt a l’aigua, que dispara de forma exponencial els riscos.

Segons l’informe, les dades de la pujada de la temperatura de mars i oceans mostren que les onades de calor marines se succeeixen sense treva des del 2022. Tant el Golf de Biscaia com les aigües balears són les més vulnerables a la seva intensitat creixent. Temperatures marines més altes provoquen la disminució de l’oxigen dissolt a l’aigua i s’hi afegeix la contaminació, que provoca l’acidificació de l’aigua. És el que l’Agència Europea de Medi Ambient anomena “el trio letal”, que ja està provocant greus impactes sobre la biodiversitat i els ecosistemes marins, així com sobre la pesca i el marisqueig. Això provoca més esdeveniments meteorològics extrems i de més intensitat. L’aigua més calenta s’evapora més i això provoca la formació de les DANA (depressions aïllades a nivells alts) com la viscuda aquests dies i ciclons més potents i perillosos, augmentant els danys per inundacions. Múrcia, Palma, Girona i Cartagena tenen més de 15.000 habitatges cadascun situats en zones inundables.

Massificació turística, un model caduc i poc sostenible ambiental i socialment   

L’informe de Greenpeace assegura que l’excés de turisme està afectant molt tota la costa, sobretot a Barcelona i altres indrets que, en part, viuen d’aquest model. L’ONG proposa revertir la massificació turística i reclama repensar aquest model insostenible i caduc a nivell ambiental, social i, ara també econòmicament, ja que sense platja no hi haurà turisme a moltes localitats. L’ informe destaca el deteriorament del model i posa xifres sobre la taula sobre els pisos turístics i els creuers.

Entre les solucions que apunta l’ONG hi ha renaturalització de la costa, és a dir, protegir-la i treure del litoral tots aquells elements artificials que impedeixen la regeneració natural de la sorra. L’entitat ecologista proposa recuperar també les zones inundables i desmantellar la urbanització de la primera línia de mar. Greenpeace reclama posar límits al turisme que ens porta a un model de malbaratament de recursos naturals en temps de sequera i suposa “precarietat laboral, deteriorament del paisatge i congestió pel que fa la mobilitat”. Això sí, destaca el fet que “culpar els turistes és un error, perquè ningú vol anar de vacances allà on és rebutjat”. Tot plegat, són solucions que, des del punt de vista econòmic, semblen complicades, però que els experts consideren necessàries per abordar la crisi climàtica que vivim i que tindrà greus conseqüències.