La Calella turística (I): el sopar dels Déus
La importància del turisme com a motor econòmic de la ciutat és evident i prova n’és la quantitat de recursos econòmics, humans i materials que any rere any es destinen des de l’àmbit públic. L’Ajuntament (i d’altres institucions supramunicipals) injecta gran quantitat de diners pel manteniment d’aquesta indústria. Davant d’aquest esforç, un deu pensar que periòdicament s’estableixen debats transversals i comissions permanents per tal de planificar estratègicament i fiscalitzar la rendibilitat (o no) d’aquesta inversió, però, res més lluny de la realitat.
Fa més d’un any que servidor fa de regidor a la ciutat i, amb companys d’assemblea, pensem, representem i actuem a fi de defensar els interessos dels veïns i les veïnes. Durant aquest període a l’Ajuntament, hem participat en comissions, juntes i consells posant el nostre granet de sorra a l’hora d’abordar temàtiques de diferent índole: educació, habitatge, mobilitat, seguretat, cultura… Però mai, i en cap dels casos, hem debatut de forma coral i reglada, en el si de la institució, un aspecte tan transcendental i important com és el turisme. Recalco, mai.
Per tant, i en tant que no hi ha la possibilitat d’entomar un debat franc, obert i participat (i molt menys vinculant) des dels diferents agents polítics, econòmics, socials i sindicals de la ciutat, faig els següents qüestionaments: qui és que traça les línies estratègiques que determinen la quantitat (pública) i la intencionalitat de les inversions que es destinen en turisme i promoció econòmica? Per què i per quin motiu o interès no es promou aquest diàleg als diferents agents de la ciutadania per tractar-lo des de diferents sensibilitats?
Establir criteris comuns, compartits i transversals és bàsic per encertar-la en l’anàlisi i en les futures actuacions i permet anar més enllà de les inversions efímeres que asseguren pernoctacions: què cal fer perquè Calella gaudeixi de més valor afegit? Com afrontem la precarietat laboral existent en el gremi de l’hostaleria? Com diversifiquem el turisme i l’economia per no dependre, en grau més alt, del turisme de sol i platja?… La resposta als reptes de ciutat, i de futur, no han de dependre, únicament, d’una divinitat etèria (que poca gent coneix) i dels escollits per sopar amb ells: és a dir, l’empresariat hoteler i el govern de torn. Relegar la presa de decisions únicament a aquesta parcel·la, tal com s’ha fet fins ara, no només és excloent, sinó que pot comportar procediments subjectes a favors i interessos espuris.
I d’aquí, la proposta: cal baixar a l’àmbit terrenal el debat, les decisions i el poder. A l’Ajuntament, als seus òrgans i en clau oberta. Per democràcia i transparència, però també per eficàcia, cal establir un consell econòmic i de ciutat que, mitjançant agents rellevants i diversos, traci les línies mestres que han de regir la Calella del futur. En benefici de tothom i no només d’uns quants, que les polítiques supeditades a les grans cadenes hoteleres ens han portat a ser la segona ciutat més pobra del Maresme.
Si s’entén la democràcia com “una forma de govern en la qual la titularitat de l’autoritat política resideix en tota la comunitat” i on “el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres”, m’atreveixo a dir que, a la Calella actual, hi ha dèficits democràtics. I és responsabilitat del govern en primera instància, però també de l’oposició i els agents de la ciutadania, collar per garantir un funcionament inclusiu que vetlli pels interessos comuns de la ciutat.
