El sector sanitari ha canviat al llarg dels anys. Hi ha hagut molts avenços mèdics que permeten tractar moltes més malalties. Però també ha canviat el tracte amb el pacient. Les habituals visites de pocs minuts amb professionals sanitaris que, sovint, van canviant de centre hospitalari contrasten amb les consultes dels metges de fa anys, que es convertien en part de la família. És el cas de Ramon Maria Prat, més conegut com doctor Prat, provinent de tota una nissaga de metges. Va arribar a tenir 850 famílies calellenques al seu càrrec “seguint la idea del metge hipocràtic, buscant l’entorn del malalt per entendre’l més bé”. És a dir, que es va integrar a la ciutat, coneixent els veïns, els comerços, les entitats i els bars, allà on es cou el dia a dia, per entendre i formar part de la societat calellenca quan va arribar amb 29 anys de Canet de Mar.

Impulsor de les guàrdies mèdiques i els certificats vacunals

El doctor Prat va ser qui va instaurar les guàrdies a Calella. Va ser després de viure “una experiència una mica desagradable: quan vaig fer de pediatre amb el meu pare a Canet, vaig veure que amb els altres dos metges ni es parlaven. Jo pensava que això no anava bé”, explica.

Per això, quan va arribar a Calella, es va presentar a l’alcalde del moment, Manuel Alabern -eren els anys 40 i 50, en plena època franquista, i l’alcalde controlava tothom que entrava i sortia de la ciutat, a més del que es podia fer i el que no- i li va demanar dues coses. D’una banda, la seva autorització per “anar a veure tots els metges que estaven exercint a Calella per fer uns torns de guàrdia, perquè si hi havia un problema, que hi fossin. Érem 4 metges i pediatres, 5 a la setmana, i dissabte i diumenge fèiem torns. D’aquesta manera, nit i dia quedava un metge que podien cridar per anar a fer una visita que estava les 24 hores. Això va ser així fins l’any 1975”. La seva proposta va ser ben rebuda per la majoria de metges del moment, excepte d’un dels doctors d’edat més avançada i que estava malalt i que no s’hi va avenir.

La segona petició del doctor Prat, tot i que a dia d’avui és obligatòria, va significar un pas endavant per la ciutat en aquella època. “Quan els nens comencin el curs en el col·legi que sigui, si és per primera vegada, que portin un certificat conforme estan vacunats i quines malalties tenen”, va ser la sol·licitud del metge, que va començar a exercir la medicina com a pediatra, un fet que recorda “va anar molt bé per evitar les morts de la primera infància” en un moment en què arribaven moltes famílies procedents del sud d’Espanya que, degut als pocs recursos que tenien, no havien pogut vacunar als seus fills i ho feien a Calella.

La primera ambulància de Calella, als anys 60

Un altre avenç que va promoure el doctor Prat va ser l’arribada de la primera ambulància permanent a Calella, l’any 1964. Va ser quan, juntament amb altres persones, van fundar la Creu Roja de la ciutat. “La vam pagar els set que vam fundar Creu Roja. Amb el temps ens van tornar els cèntims, però nosaltres la vam comprar al principi. I després, una segona”, recorda.

Va ser la condició del doctor per entrar a formar part de l’entitat que s’estava creant perquè “les guinguetes de la platja volien tenir vigilància”, però necessitaven un metge, i va acceptar a canvi de l’ambulància perquè “el meu objectiu era donar servei a tot el poble”. També va formar als socorristes fent cursos cada any.

El doctor Prat es va especialitzar en medicina d’empresa, hematologia i geriatria. (Foto: CalellaCOM)

A més de ser un dels fundadors de la Creu Roja a Calella, també ha estat vinculat a l’Aula d’Extensió Universitària, on hi ha fet múltiples conferències, igual que a l’Esplai La Caixa. De fet, les seves xerrades a l’esplai de gent gran s’han recollit en un llibre titulat “Parlem de medicina”, que ja es pot comprar per internet. També va formar part del Club Nàutic de Calella, on va ser un dels promotors de la consulta popular perquè Calella tingués un port, i secretari de la secció comarcal del Col·legi de Metges.

Tot plegat, compaginat amb l’exercici de la medicina amb una frenètica rutina. A dia d’avui, els metges acostumen a tenir un o, com a màxim, dos llocs de treball, res semblant al segle XX. “A l’hospital, jo hi treballava els dimarts a urgències i un dissabte i un diumenge cada cinc setmanes. Però, a més, jo era metge d’empresa a la fàbrica de Canet de Pulligan, amb 1.200 treballadors, hi anava cada dia de 9 a 10. I era metge del Casal de Fàtima”, a més de les seves consultes privades al carrer Bruguera i després al carrer Colom. A més, va ser el primer en tenir una màquina de raigs X, per fer radiografies, al seu despatx particular, ja que només els hospitals en tenien.

La primera ampliació de l’Hospital, marcada per la tragèdia

Quan el centre sanitari calellenc encara el portaven les monges, es va ampliar per una tragèdia que va ocórrer a Pineda. “L’Hospital es va transformar quan es va enfonsar l’Hotel Taurus, que van morir 19 obrers i va haver més de 30 lesionats”, recorda el doctor Prat. L’hotel estava en plena construcció, però en aquell moment, l’atenció sanitària era molt limitada perquè “només hi havia un hospital petit i fins i tot el meu pare, que ja s’havia jubilat, va venir de Canet a ajudar-nos. Ens vam reunir amb el batlle, que era en Joan Llobet, i va decidir fer la primera ampliació, al costat del sociosanitari”.

Van arribar uns 5 o 6 metges  i un dels primers serveis que es van habilitar, a part de les urgències, va ser l’obstetrícia: enlloc de donar a llum a casa, com era habitual, “van començar a venir aquí i Calella es va acreditar perquè el servei d’obstetrícia funcionava molt bé. També la cirurgia, que venia un cirurgià de l’Aliança de Barcelona”. En aquell moment, l’Hospital pertanyia a l’Ajuntament, però el doctor Prat afirma que “després, l’Ajuntament va tenir l’error de vendre’l”. També considera que va tenir una bona evolució fins que es van començar a dividir els serveis amb l’Hospital de Blanes.

De la Calella dels benestants a la Calella dels alemanys

Atenció sanitària en necessita tothom. És per això que el doctor Prat afirma haver conegut des de la Calella dels benestants, els que pagaven la “iguala”, la quota mèdica que s’abonava abans als metges per poder-se visitar a les seves consultes privades, a la Calella dels alemanys.

En la primera etapa del turisme a la ciutat, quan la pionera d’aquest àmbit, l’alemanya Margot Rothe, va obrir el seu hotel, va demanar al doctor que visités un nen alemany que tenia allotjat. “Jo sabia castellà, portuguès, francès i espanyol, però no sabia alemany”, explica Ramon Maria Prat. I lluny de conformar-se, va decidir anar de vacances a Röttingen i quedar-s’hi tres mesos treballant en una clínica per aprendre l’idioma. “Enlloc d’anar a veure malalts, vaig anar d’ajudant a traumatologia, que em va anar molt bé pels accidents que tractava a l’hospital. Allà vaig aprendre alemany”, recorda.

Homenatge pequinaire

Per la seva trajectòria al servei de Calella, el doctor Prat va rebre el Premi Ciutat de Calella l’any 2023. Però també des de la societat civil li acaben de fer un homenatge: Gent de Barri de Pequín ha instal·lat una placa a la font de la plaça del Bunyol, on es reconeix al “metge pequinaire” per estar “al servei de Calella”. Un homenatge que va rebre en el marc del 35è aniversari de l’entitat i que ha compartit amb tota la família al barri on encara viu i o va posar punt i final a la seva activitat professional, fa menys de 10 anys, a la consulta sobre la farmàcia del carrer Colom.