El rescat econòmic al Club Natació Calella (CNC) no és suficient per garantir la supervivència del club, que calcula que “amb els 40 mil euros, només arribarem a octubre o novembre”. El president de l’entitat, Raül Claramunt, demana que se signi un nou conveni que s’apliqui amb urgència que els tregui la càrrega que suporten actualment. “No crec que arribem a finals d’any. El conveni s’hauria de signar al setembre o octubre i entrar en vigor l’endemà”, avisa el president, sinó, “seguir com estem, 100% segur que és inviable, hauríem de renunciar al conveni, tornar les claus de la piscina i entrar en concurs de creditors per la situació d’insolvència”.

“Demanem que determinades partides de despesa que actualment assumim nosaltres, les assumeixi l’Ajuntament. Per exemple, els subministraments i la part del personal directament adscrit a la instal·lació. Seria bo fer un conveni de col·laboració públicoprivada per posar-nos d’acord en repartir les tasques, valorant l’impacte econòmic. Nosaltres estem asfixiats”, afirma el president del Club Natació Calella, Raül Claramunt.

Els subministraments, és a dir, la llum, el gas i l’aigua, és una de les despeses més variables i que més els ha perjudicat. “Vam passar de pagar uns 5 mil o 6 mil euros al mes a pagar-ne entre 17 i 20 mil d’energia”, una pujada que va suposar la sentència de mort de l’entitat. Claramunt considera injust “que si hi ha una crisi del petroli o tiren una bomba, a nosaltres ens pugin la llum”, i demana que sigui l’Ajuntament qui es faci càrrec dels subministraments com ja ho fa a la resta d’equipaments esportius municipals, “igual que l’Ajuntament paga la Muntanyeta, el pavelló o l’enllumenat dels carrers”, apunta Claramunt.

La piscina compta actualment amb 24 treballadors en plantilla, dels quals 18 estan a jornada completa. Alguns d’ells van entrar a treballar quan la instal·lació va obrir, fa 38 anys, d’altres són molt més recent. Però mantenir aquesta quantitat d’empleats també ofega l’entitat, que sol·licita que l’Ajuntament es faci càrrec del personal adscrit a la instal·lació, com és el cas de la neteja o la consergeria, i que el club s’encarregui dels sous dels treballadors de la part formativa i competitiva, és a dir, dels monitors i entrenadors. “Fa dos anys, el conveni dels treballadors de les piscines es va millorar d’una mica més que l’IPC, que va anar directe a la nostra línia de flotació i ho vam haver d’assumir”, explica el tresorer del club, Xavier Batlle.

Aquests dos canvis són els principals, a més de deixar de fer-se càrrec de les inversions, que demana el club en el nou conveni que començaran a negociar amb l’Ajuntament a partir de setembre, ja que agost és un mes en el qual l’activitat queda força aturada a l’administració. No per l’entitat, que continuarà tenint les mateixes despeses. Lamenten que “aquest mes no podem pagar les nòmines fins que cobrem la remesa d’agost” i que han hagut de tornar el rebut de la llum d’aquest mes de juliol, ja que no tenien prou líquid per fer-hi front. De fet, el tresorer recorda que “l’auditoria de l’any passat té una frase que diu que no som una empresa viable”, fet que va propiciar la primera subvenció de 60 mil euros per part del consistori, als quals s’hi han afegit els 40 mil actuals.

Tot i així, afirmen que 100 mil euros anuals d’inversió municipal només els resulta viable si no hi ha cap despesa extraordinària; si es redueix el número d’abonats o han de fer alguna reparació extra, tornen als números vermells.

La solució del club: construir una nova piscina i renovar l’actual

Pels membres de la junta del Club Natació Calella, l’asfíxia econòmica no se solucionarà fins que hi hagi una “aposta molt forta” en la piscina, tant en l’actual com en una de nova exterior, al costat de l’actual. Un debat, el de la construcció del segon vas, que ha portat polèmica entre els grups municipals.

“La solució al nostre problema en el fons passa per una aposta molt forta en la natació i en una segona piscina, perquè descongestionaria l’actual. La recepció seria la mateixa, de monitors només en necessitaríem algun més, els costos serien reduïts i podríem tenir el doble o triple d’abonats. Amb una piscina descoberta a fora, amb zona de solàrium i bar, doblaríem el número d’abonats. Seria una millora bestial.”

La piscina actual, a punt de fer 38 anys, afirmen que està “envellida”, a més de saturada. Això provoca “una crisi d’abonats, perquè no és atractiva”, reconeixen, però admeten que “no som competitius, perquè com a club no tenim diners per invertir. Estem en una casa que no és nostra i som l’únic club que gestiona un equipament municipal a Calella”. Consideren que cal renovar de forma integral la piscina actual i el gimnàs, com apunten que es va fer a Can Xaubet recentment amb una aposta municipal. De fet, el gimnàs de la piscina no té aire condicionat i la maquinària és antiga, fet que li resta atractiu a possibles nous clients.

El gimnàs ha quedat obsolet i requereix de nova maquinària. (Foto: CalellaCOM)

Tot i així, entenen que la solució definitiva és la segona piscina. “Si tens dues piscines pots fer campionats i stages, que en vam tenir un i va ser fantàstic, podríem tenir també la secció de waterpolo que ara no tenim. Li donaria una gran potència a Calella”, afirma Lluís Nebot, un dels membres de la junta del club. “Calella necessita una empenta i tornar-se a posar al capdavant, com l’any 86”, afegeix Claramunt, qui assegura que les dues basses compartirien personal i costos si se situa a l’actual aparcament de sorra del complex. La mateixa entitat va presentar, anys enrere, un projecte per d’una piscina de waterpolo, més quadrada que l’actual.

A més, les piscines que acullen competicions oficials disposen de 8 carrils, però la municipal només en té 6, que han convertit en 7 per tal de guanyar espai i deixar-ne sempre un lliure pels abonats. Aquesta manca de carrils que impossibilita acollir campionats també es dona a les pistes d’atletisme.

Possible fuga de nedadors

La situació de l’entitat “no deixa de ser un desprestigi i una sensació de provisionalitat”, admet el president, i els esportistes més punters estan pendents de com evoluciona per quedar-s’hi o per fitxar per altres clubs on poder seguir competint.

El club s’enorgulleix d’estar al top 15 en el rànquing de resultats esportius dels clubs de natació, una categoria que lamenten que poden perdre si no troben una sortida a la seva situació econòmica límit.

De fet, es plantegen, tot i que com a “últim recurs” si s’hi veuen abocats, deixar de gestionar la piscina i dedicar-se únicament a l’activitat formativa i competitiva. En el cas que haguessin de renunciar a la concessió i l’Ajuntament licités l’explotació de la piscina, també valorarien presentar-s’hi, ja que les condicions serien diferents a les actuals si hi hagués compensació econòmica per part del consistori.

La piscina, de 6 carrils, no pot acollir competicions oficials. (Foto: CalellaCOM)

Petites inversions, grans problemes

El manteniment constant que requereix una piscina de gairebé 40 anys suposa una càrrega inassolible pel club. “Des de l’1 de gener portem 50 mil euros en petites reparacions”, afirma Claramunt, però hi ha altres aspectes que també cal millorar i que no es poden permetre. El tresorer, Xavier Batlle, apunta a la “climatització interior de l’aire de la piscina, que està al límit. Les conduccions per on passa l’aire, tant l’expulsió com el retorn, són de llana de roca. No ens dona problemes perquè nosaltres anem fent totes les analítiques, però està obsolet”. És un aparell obligatori que mantén la temperatura i la puresa de l’aire i que cal tenir visible a la instal·lació per la consulta dels usuaris.

També els tancaments i el mobiliari del vestuari requereixen de substitució, però el president apunta que seria molt útil “un torn d’entrada i sortida que ens ajudaria a reduir la morositat, però no podem ens el podem permetre”, ja que té un cost de gairebé 10 mil euros. Afirmen que hi ha usuaris que han deixat de pagar les quotes que aprofiten els moments de més afluència per entrar, però que sense el torn els resulta molt difícil controlar-ho.

La renúncia del conveni del 2018, massa tard

Fent la vista enrere, la junta considera que “hauríem d’haver renunciat al conveni abans. Va ser el primer que vaig fer quan vaig entrar com a president”, en referència al que es va signar l’any 2002 i al qual l’entitat va renunciar el 2018. Qualifica l’antiga concessió “d’una espècie d’armadura”, ja que traspassava tota la responsabilitat de la piscina al club, sense inversió municipal. El canvi “d’entrada va ser una bombona d’oxigen”, però ha tornat a quedar obsolet perquè “totes les piscines són deficitàries”, declara Claramunt.

Ara han tornat a renunciar, però aquest cop a la celebració del Festrival Esportiu, “una decisió molt dura” però que entenen és necessària per la situació “tan compromesa” en la que es troben. “Pensàvem que és un sacrifici que havíem de fer, primer per no generar dèficit i segon per coherència”, destaca el president.