El govern espanyol prepara canvis legislatius per tal de limitar els pisos turístics i els lloguers de temporada que afecten el mercat de l’habitatge. Una de les mesures destacades és que els veïns podran vetar els pisos turístics a les seves comunitats, a més de la posada en marxa d’una plataforma per evitar el frau.

El Ministeri d’Habitatge impulsarà un nou reial decret d’arrendaments urbans, a més d’una modificació de la llei de propietat horitzontal. El decret exigirà als allotjaments temporals complir una sèrie de requisits, on haurà de constar la causa d’aquesta temporalitat, i formar part d’un registre únic per tenir control sobre aquests pisos i evitar els fraus.

El poder de veto les comunitats es deu a la intenció de la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, “d’empoderar els veïns” i fer que la seva opinió sigui vinculant a l’hora d’autoritzar o no qualsevol activitat econòmica a les finques. Tenir un o diversos pisos turístics al bloc on vius pot arribar a trasbalsar la vida als veïns, i molt. Si bé hi ha visitants cívics, la convivència de persones que estan de vacances amb d’altres que s’han de llevar al matí per treballar pot ser complicada pels sorolls. A aquest fet s’hi afegeix la brutícia, l’increment de deixalles, el mal ús que, de vegades, es fa de tot allò que és comú i que es pot acabar espatllant i suposar una despesa extra no prevista pels inquilins habituals i propietaris. Des de l’ascensor que no funciona o la sorra que s’acumula al replà als petits o grans desperfectes.

A aquest fet, s’hi afegeix la manca de control sobre qui té accés a l’immoble, amb una allau de cares noves constants que pot ser aprofitada pels lladres.

Clam contra el turisme massiu

Mentre a Calella es continua amb un model tradicional pel que fa al turisme, cada cop hi ha més municipis, administracions i entitats que alcen la veu per anar cap a un canvi més sostenible. Tot i que a casa nostra no hi ha tants turistes com fa anys, és cert que es tendeix a la massificació. Només cal fer un cop d’ull al carrer Església a les tardes.

Arran del que suposa el turisme en algunes ciutats, han sorgit arreu veus que reclamen que el turisme no torpedini la convivència, sobretot amb les persones que viuen als municipis que basen la seva economia en aquest sector.

Les mesures encaminades a evitar la massificació a certes zones turístiques fa temps que es treballen. Des de limitar aforaments a cobrar una taxa per accedir al centre com fan algunes ciutat com Venècia des del passat mes d’abril.

Calella va rebre l’any passat 551.576 turistes entre els mesos de gener i octubre, segons les dades de l’Ajuntament. No hi ha prou places d’hotel i calen pisos? Fins a quin punt tot s’hi val per fer que els visitants tinguin una millor experiència?

Barcelona, pionera en posar fre al turisme massiu

Una de les primeres veus contra els pisos turístics ha estat a Barcelona, una de les ciutats més massificades de l’Estat per l’afluència de turistes. El passat cap de setmana, més d’un centenar d’entitats de Barcelona i Girona es van manifestar a la capital catalana sota el lema “Prou! Posem límits al turisme”. Els manifestants va recórrer els carrers més turístics de la ciutat comtal per queixar-se que el model econòmic de Barcelona encareix l’habitatge i està fent fora la gent dels barris.

Segons dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona, la capital catalana va tancar el 2023 amb la visita de gairebé 26 milions de persones que van superar un impacte econòmic de pràcticament 13 milions d’euros .

Tot i les xifres, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit posar fil a l’agulla per reduir l’impacte negatiu que té el turisme massificat després d’escoltar moltes veus i entitats. Els responsables municipals han decidit acabar, amb l’horitzó del 2028, amb els pisos turístics, tenint en compte la gran demanda de lloguer habitual que hi ha a la ciutat i els preus astronòmics que s’han de pagar per viure a Barcelona en particular i a Catalunya en general.

Segons dades de  l’Institut Nacional d’Estadística, a Catalunya hi ha actualment  52.600 pisos turístics.

L’habitatge, principal problema de Catalunya

L’accés a l’habitatge és el principal problema socioeconòmic de Catalunya. El 2023, es va incrementar més el preu dels lloguers que la renda mitjana per llar. Són les dades que ha presentat el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, l’organisme que aplega patronals i sindicats.

Tot plegat, quan el preu del lloguer a Calella ha batut un nou rècord: per primera vegada, ha superat els 700 euros. Segons les darreres dades de l’Incasòl (Institut Català del Sòl) en base a les fiances dipositades, el valor de la mitjana del lloguer del primer trimestre de l’any s’ha situat en els 720,27 euros al mes, un 4,82% més que l’any anterior.

De fet, una altra de les mesures per intentar posar fre a aquest greu problema ha arribat per part de la Generalitat amb el topall de preus del lloguer que va entrar en vigor el mes de març i que afecta a les zones tensionades de Catalunya, entre elles Calella. La mesura s’ha ampliat ara a més municipis, fins els 271, que suposen el 90% de la població, uns 7 milions de persones. L’objectiu és frenar l’encariment de l’habitatge i facilitar-ne l’accés, tot i que encara no hi ha dades per saber si la mesura ha tingut l’efecte esperat.

L’habitatge és un bé de primera necessitat que cada cop és més escàs per a les famílies, i els pisos turístics ocupen un lloc al mercat que ja està cobert pels hotels i que, segons alguns sectors, comporten molts problemes però cap benefici per la resta de veïns del municipi.

Des del ministeri de Drets Socials i Consum es reclama, a més, que els pisos turístics paguin IVA, com qualsevol altre bé o servei. Ara estan exempts, i proposa que se’ls apliqui un 10%, que és l’IVA reduït que es paga per prestació de serveis hotelers.

Suspensió de llicències a comerços turístics

El pisos turístics no són la única línia de treball a Barcelona per millorar la convivència entre els visitants i els residents. El consistori barceloní ha dit suspendre llicències a nous locals de manicura, accessoris de mòbils i botigues cannàbiques al districte de Ciutat Vella. Una prohibició que no descarta estendre a d’altres zones de la ciutat.

A Calella els darrers temps han proliferat aquest tipus d’establiments per sobre del comerç tradicional. Es tracta d’un tipus de negoci que els residents fan servir de vegades, però que s’han instal·lat de forma massiva en pocs anys.

En el debat que CalellaCOM ha fet a les xarxes socials, la immensa majoria d’usuaris aposta per limitar les llicències a determinats tipus de comerços, com són els mateixos que s’han començat a prohibir a Barcelona, però també apunten a les botigues de souvenirs, els establiments de restauració dedicats a vendre kebabs i les barberies, entre d’altres. “Qualitat per sobre de quantitat”, afirmen alguns dels veïns de la ciutat, que lamenten que el centre comercial de Calella s’ha anat deteriorant amb la pèrdua del comerç tradicional.