Viure el temps sense por
“La vellesa és l’única cosa que arriba sense haver d’esforçar-nos per aconseguir-la” Ciceró.
Estem assistint, sobretot al que en diem el Primer Món a una prolongació de la vida, que canviarà els hàbits de convivència de la nostra societat, provocat per una millora alimentària, higiènica, i una acció i prevenció de la medicina per solucionar i aturar malalties futures i presents en una part important de la societat. És el resultat esdevingut per unes actuacions dels règims del benestar al llarg del temps en el nostre continent, donant-se a la majoria dels estats que integren la UE.
En temps passats, en tot el crepuscle de la nostra vida, quan arribava al seu ocàs, era i és l’estigma la vellesa. És un sinònim d’arraconament, tot i que en segons quines èpoques i cultures, era una reconeguda font de consulta i de saviesa molt important. Per això, la lluita contra l’edatisme és un front per combatre la discriminació generacional que pateixen, en aquest tram final, les persones.
El raonament que faig del canvi demogràfic avui, es dona per tres causes. L’explosió dels naixements de la meitat del segle passat “baby-boom”, la seva caiguda posterior de la fertilitat i l’acció sanitària preventiva.
Aquests fets replantegen l’organització de la nostra societat de manera diferent de les que es donen ara. Com les mesures protectores socials i de pensions, que es financen principalment per transferències econòmiques intergeneracionals.
Vull fer referència a unes dades sostretes, contrastades i fiables, per així esquematitzar amb tot el rigor que es pugui, el compromís d’un nou sistema d’organització estable, pel seu replanteig social i que ben segur es donaran en general a la majoria dels estats europeus de la UE, que les integren.
*Catalunya ja supera els 8 milions d’habitants. *Aquest creixement és degut a l’arribada d’immigrants. *La taxa de natalitat es situa a mínims històrics. *A Catalunya les dones tenen una mitjana d’un fill. *L’any 2022, el nombre de naixements va ser dels més baixos en els darrers anys. *El creixement de la població també es deu a l’augment de la longevitat. *A mitjan segle XIX la mitjana d’edat era de 30 anys, actualment és a prop dels 80. *La població de més de 65 anys, ja supera el 20% de la població.
Així doncs, segons la projecció de l’INE (2023 al 2040), el 2040 podria haver-hi més de 14,2 milions de persones grans, que s’estimaria en un 27,4% del total de la població a Espanya que arribaria als 52 milions d’habitants.
És un repte que cal tenir-lo en compte, potser molt més del que en aquests moments es visualitza en l’àmbit polític. És un tema prou seriós per fer les prevencions necessàries a temps, i també perquè se’n tregui tot el rèdit personal d’aquesta longevitat.
M’agradaria no confondre voler aprofitar aquesta nova força de la gent sènior amb el fet que no tothom hi arriba de la mateixa manera. I no
parlo no només de la part física, sinó també mental, i per aquest motiu arranqui, al final, amb un compromís voluntari. No tothom necesita sentir-se útil, desenvolupant activitats laborals i de lleure per servir-se a ell mateix, o a la comunitat. S’ha d’entendre que ningú ha tingut una vida laboral amb els mateixos esforços, i no cal dir-ho, econòmicament. És aquí on ha de prevaldre la llibertat i també la tria per cadascun, i amb més idoneïtat, i així encarar-ho en el seu tram final de la vida.
Voldria fer referència, i amb ella se’n pot sostreure’s de què tal com hi ha unes lleis d’empara per l’infant, i per les dones, és imprescindible, crear una nova llei de protecció per a la gent gran. Una part del col·lectiu, no quantificada, que pateix sostracció de béns, abusos i maltractaments en qualsevol àmbit o activitat.
Seria bo impulsar un nou model residencial de proximitat amb atenció domiciliària, reforçar i crear nous centres de dia i residències públiques via amb nous pressupostos d’estat.
Aquesta necessitat de crear nous sistemes d’ajuda i protecció d’aquest nou allargament de vida, que no existia ha de ser en positiu. Hem de ser conscients del nostre compromís en el resultat que comporta aquest canvi. No fer-ho seria no tancar aquest nou cercle que hem creat, i que d’alguna manera en som responsables.
