La vàlua de la llibertat
El repte que han tingut totes les civilitzacions és com i de quina manera s’organitzaven. La manera de fer-ho podia esdevenir un problema o una solució per a la convivència. Les diferències entre les persones sempre han estat marcades pel perfil de cadascú, sobresortint aquells que s’han compromès amb la societat a partir del seu lideratge. Fer-ho pel seu benefici ha estat fàcil, trobar el desllorigador per aconseguir la seva equitat mitjançant les majories sempre ha estat difícil.
Totes les coses tenen un preu per assolir-les, i la llibertat no se’n podia excloure. Al llarg de la història, s’ha fet servir com un sinònim edulcorant per aconseguir altres fites personals. En els nostres temps contemporanis, per trobar una manera estable perquè les majories se’n poguessin beneficiar amb privilegis, ha calgut unes revolucions necessàries per poder invertir els estatus establerts, i que avui moltes societats en gaudeixen.
Valorar el privilegi ciutadà de poder-se desenvolupar en una democràcia participativa i, amb ella, la clau per aconseguir drets civils i una bona convivència, no deixa de ser un valor afegit per la nostra vàlua com a persona. Hi ha generacions, com pot ser part de la nostra, que sempre han viscut en llibertat amb governs democràtics i, per aquest motiu, sembla un contrasentit que les conquestes de protecció i drets, com els que tenim avui en el nostre país, es puguin posar en perill de continuïtat. Malauradament, triar sense contrastar ens pot portar a llocs desconeguts, si el camí proposat és arribar a règims totalitaris.
Qui i com es pot fer caure un sistema democràtic participatiu? Moments especials com poden ser les postguerres o daltabaixos econòmics que han empobrit les societats serveixen sovint de pretext. S’aprofita aquest caos, que en moments determinats crea la llavor per canviar a altres sistemes amb la intenció de perpetuar-se i fent servir, si convé, cops d’estat amb alçaments armats. En el transcurs dels temps, també corren perill les democràcies participatives, aprofitant els errors que poden sorgir, en tot cas esmenables a les cambres pertinents, per així treure’n el rèdit pel descontentament de la ciutadania, avalats per discursos xenòfobs i populistes.
Caldria fer memòria a les societats dels possibles perills que atansen a tots els països amb sistemes lliures i democràtics, precisament pel dret de la llibertat d’expressió i d’informació on la pluralitat d’idees poden quedar expressades amb total llibertat.
En el cas del nostre país, tenim una democràcia plena entre les 165 d’aquest nivell. Segons The Economist, amb un (8,08 sobre 10), la nostra democràcia és una de les millors el 2023. Cal tenir en compte les dificultats inicials, pel fet que ho ha estat per la via pacífica després d’una dictadura de quaranta anys, que va necessitar de moltes renúncies per totes les parts polítiques per esdevenir una transició pactada. Precisament per evitar altra vegada l’enfrontament civil, que sempre ha condicionat la convivència al llarg de la nostra història. Érem un país convuls, en el qual cada dues o tres dècades hi havia alçaments armats. Aquesta estabilitat en pau que tenim ara és un fet inusual. També caldria recordar l’hecatombe del segle passat al nostre continent. Les dues guerres mundials i altres alçaments armats, que es van emportar desenes de milions de morts, precisament per voler fer societats excloents.
Hem de ser valents per defensar i, si cal, millorar la llibertat que tant va costar retrobar. No s’hi val ser tebis pensant que algú ja ens farà la feina. Hem de ser conscients dels perills de les polítiques extremes que ens la volen tornar a prendre. I ells esperen que actuem amb displicència per així fer-nos col·laboradors.
Tenim molt a perdre com a ciutadans de ple dret i és la nostra obligació explicar-ho i defensar-ho per així ser conscients de la concòrdia, la llibertat i la pau.
