Els anys cinquanta XLI: festes i commemoracions XXV

Arribem al darrer mes dels respectius anys. Un mes que estava i està curull de festes, fins acabar l’any.

L’any 1950, es va celebrar una festa de benvinguda als joves que tornaven llicenciats del servei militar, quinta del 1948. Per tant, hi havien estat dos anys.

Es preparava amb reunions d’una comissió especial els actes de la festa dels Reis. El sorteig “pro reyes”, amb unes magnífiques paneres exposades a les pastisseries Vilella, Carreres i Itchart. Igualment, es promocionaven els pessebres artístics que es podrien visitar durant les festes.

La primera diada festiva, el 8 de desembre, la Puríssima, que subsisteix, tot i que al cap dels anys, li varen treure la celebració del dia de la mare. Per aquesta diada, era tradició estrenar els abrics, perquè teníem l’hivern proper. Aquells anys, grans i petits anàvem amb abric de roba gruixuda. Activitat a les modistes, on anaven joves i no tan joves a cosir i es feien la roba. Calia acabar l’abric de moltes per anar d’estrena el dia tradicional. Naturalment, hi havia qui disposava de possibles per fer-se fer l’abric a la modista. Igualment, els homes i nens acudien als sastres per disposar d’abrics, i si no era per la Puríssima, que fos per Nadal.

L’any 1954, la festa es va estendre als dies 7 i 8, per celebrar el final del Any Sant Marià. Hi hagué Oficis, processó amb torxes, vetllades i focs d’artifici, tot portat per l’Associació de Filles de Maria i les Antigues Alumnes de la Companyia de Maria.

Seguidament, teníem la festa de Santa Llúcia, el 13 desembre. El Sindicat Tèxtil s’esmerçava en organitzar actes per ser la patrona del ram de l’agulla de cosir, modistes i treballadors de les fàbriques. Inclús per aquesta diada els treballadors de les fàbriques cobraven una petita paga que en deien els punts. Al matí, ofici en honor de la santa, al migdia sardanes i els cines funcionaven com un dia festiu més. Una gran munió de persones feien via cap a Barcelona. Agafaven els primers trens per aprofitar el dia de compres,  voltar per la capital i, fins i tot, anar al cinema. Els trens anaven pleníssims, retornaven carregats de les compres i d’explicacions d’on havien anat a dinar i el preu. Els darrers anys de la dècada, quan incidia una forta crisi tèxtil i anàvem a tota marxa cap una Calella turística amb moltes obres als carrers, la festa va decaure i el 1959 ja només es feia l’ofici a la Parròquia. Durant aquesta diada, teníem un mercat petit de venda de figures pel pessebre al portal gran de la parròquia.

L’any 1952, el govern va decidir que s’havia de pagar, de cara al Nadal, una setmanada doble. Sorpresa i crítiques per part dels empresaris, perquè no tenien prevista la despesa. Això va portar un ambient més alegre i festiu. Es deia que s’havia notat inclús a les recaptacions per la reconstrucció del temple parroquial, obres que estaven fetes, faltava el campanar i calia anar pagant. ”Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall”. Cançoneta que intuïa la celebració propera. Es començaven uns dies abans les vacances dels escolars fins passat Reis. En aquestes dates, era molt popular la campanya benèfica de Radio Nacional, coneguda com la de Dalmau i Viñas.

La vigília de Nadal,  misses del Gall a totes les esglésies calellenques. Prèviament, s’havia rebut la visita del sereno, escombriaire i carter amb les felicitacions i bons desitjos en forma de dècima. Era important el mercat d’abans de Nadal per abastir-se de viandes i aviram per la celebració. El 1953, fou quan començaren a circular els anomenats “christmas” per felicitar el Nadal i comença a veure’s algun Pare Noel. S’inauguren els pessebres artístics amb visites i repartiment posterior de premis a càrrec de SIAC (Secció Investigació Acció Catòlica).

Un atractiu de la vigília de Nadal era contemplar la magnífica exposició de plats freds a una de les finestres del menjador de l’Hotel Vila, al carrer Bruguera. Molta esclòfia que lluïa brillant. A l’altra banda del carrer, l’aparador amb la panera a la pastisseria Vilella era el primer premi, curull de delícies per unes festes esplèndides al que li toqués. Una anècdota d’aquesta panera fou que varen posar una radio que l’anunciaven com de 10 làmpades. Va caldre una rectificació ja que era de 5 (abans dels transistors). Era el sorteig pro-reis.

El dia de Nadal, l’Agrupació Sardanista oferia un concert de música catalana per la Principal de la Bisbal; al 1959, es va canviar per una audició de sardanes de la mateixa cobla. També oferien concert de cant el cor parroquial.

Esdeveniment d’aquelles festes, l’any 1957, fou l’estrena de la pel·lícula “El último Cuplé”, que per la recordança de temps passats va tenir molt èxit.

Havia començat  l’oferta de joguines pels Reis a casa Porti, Ferreteria Mayà i comerç Fuentefria, que feien les delícies dels menuts.

Acabarem l’any amb la brometa als petits d’anar a plaça a veure l’home dels nassos, el que tenia tants nassos com dies tenia l’any.