Incondicional
La meva fortalesa no ve de tots i cadascun dels intents que vaig fer per ser perfecta, sinó d’haver assumit que no cal…
No em sento millor amb mi mateixa perquè hagi aconseguit els meus somnis, sinó perquè em respecto fins i tot quan no aconsegueixo res… Perquè valorar-se un mateix és realment el gran èxit.
No soc feliç perquè tinc moments de gran alegria en què passa el que desitjo que passi, sinó perquè estic en pau amb mi quan passa i quan no passa… Perquè he après que la felicitat no és un xut de res sinó una manera de viure… I que la màgia consisteix a deixar de fugir de la tristesa perquè és l’única manera d’aprendre’n alguna cosa…
No confio en la vida i en mi perquè els meus pensaments siguin sempre positius… Ho faig perquè he deixat fa temps de creure’m els meus pensaments. Perquè cada cop necessito menys aquesta versió edulcorada de la vida… Perquè accepto més i necessito menys. Perquè desitjo el millor, però comprenc que no tinc el control de gairebé res.
El meu poder no consisteix a canviar el món perquè no soc ningú per decidir com ha de ser… El meu poder és haver-me adonat que l’únic que és al meu abast és canviar jo. I fer-ho des de l’amor i el respecte, no des de la culpa i el retret.
El meu gran impuls per seguir no ve de res ni de ningú fora que hagi de salvar-me, ni d’una sensació falsa de seguretat, sinó d’estar en mi i donar-me la mà. La meva certesa no es basa en esquivar la incertesa sinó en haver-me fet amiga seva i fer-li un lloc a la meva vida per subjectar-me jo mateixa. No es tracta de trepitjar sempre terra ferma sinó de sentir-se ferm quan tot trontolla. De ser la teva pròpia llum en plena foscor.
La meva transformació no arriba gràcies als meus reptes aconseguits ni pel que estan per aconseguir sinó d’haver-me permès somiar i creure en mi… Per acceptar que no tot el que desitjo succeirà i valorar més aquest canvi intern que em porta a valorar-me com soc més que als resultats obtinguts a la meva vida.
El que és meravellós no és felicitar-se en els dies bons, és ser amable amb un mateix en aquests dies terribles quan tot està a l’inrevés i t’adones que és quan més et necessites…
La imatge que tinc de mi no depèn dels altres ni de com em miren… No necessito que em vegin ni em donin un lloc a les seves vides. Soc jo qui em dono el meu lloc i no permeto que altres me n’allunyin, diguin el que diguin. Perquè aquesta és l’única manera de deixar de fer-me trampes i culpar-ne d’altres per no estar bé i no posar-me mai més la traveta.
El meu valor no ve d’acumular mèrits, ni guanyar medalles, ni de tenir un currículum brillant sinó d’haver decidit que estic de part meva i em respecto passi el que passi, faci el que faci… En la incertesa més intensa, en la foscor més atroç, en les circumstàncies més adverses tinc un compromís amb mi. M’estimo… I aquest amor és incondicional.
