Calella, qui ha de liderar el turisme?

Aquesta pregunta és recurrent. Cada dos per tres, hi ha qui es fa aquesta pregunta…, i ja hi som!! En les darreres setmanes d’aquest mes d’abril, ha tornat a sortir, en boca d’alguns electes locals i d’algun empresari del sector.

I, es clar, el tema dóna per reflexionar-hi.

Sempre he tingut clar que qui ha de liderar el sector econòmic anomenat turístic han de ser els empresaris que tenen hotels, agències de viatges, restaurants, bars, pubs i empreses de serveis vinculades. Qui ho ha de fer si no els qui tenen interessos econòmics? Els empresaris són els que tenen els mitjans per posar en marxa les empreses i gestionar-les. Per tant, són els que han de liderar el “model turístic”.

Els empresaris i les seves organitzacions associatives són les que han de decidir quins establiments volen tenir -de major o menor qualitat-, quin perfil de clients volen, quins serveis volen oferir, quines ofertes lúdiques necessiten i -molt important-, a quin preu.

Hi ha qui afirma que ha de ser l’Ajuntament, una institució pública que no té, entre les seves competències, dedicar-se al turisme, a obrir i gestionar hotels, restaurants, bars, pubs o qualsevol negoci. Que ningú s’equivoqui. L’Ajuntament ha de procurar dur a terme els seus objectius assignats per la llei: seguretat, neteja, serveis a les persones, donar suport a entitats culturals, esportives i associatives. Ha de vetllar per tal que l’urbanisme segueixi normes adequades per no perjudicar a ningú o que algú se n’aprofiti. Ha de vetllar per tenir els espais públics en bones condicions (carrers, places, parcs, jardins, Passeig de Mar, parc Dalmau, etc…). L’Ajuntament, és clar, pot fer promoció de la ciutat. Però aquesta promoció ha de ser general, és a dir, com a poble.

Sí que considero que des de l’Ajuntament es pot donar recolzament als empresaris -tots, no només als del sector turístic-, per mitjà de normatives, taxes o impostos, sempre i quan no suposi un greuge en relació a tercers (per posar un exemple: fer una rebaixa de la taxa per ocupar la via pública als que tenen hotels i restaurants i no als qui tenen un bar. Això seria un greuge). L’Ajuntament també pot ajudar a organitzar activitats que poden tenir una repercussió en relació a l’allotjament dels hotels (Aplec, Ironman, Oktoberfest, campionats de handbol, tennis taula, futbol, etc…, Festimatge, Canta al Mar, Dards, etc…), aportant recursos públics en forma de suport material o econòmic. Però en tots els casos, la institució pública local ha de donar suport, acompanyar i ajudar… però no liderar.

I perquè no hi hagi confusions: l’Ajuntament ha de procurar disposar d’un pla estratègic de ciutat o del municipi. I aquest pla -avui per avui, inexistent-, ha de contemplar la globalitat del municipi, de les persones i de les empreses. No es pot centrar només en un sol sector econòmic. Això seria un error i un greuge. Perquè a banda de turisme, a Calella hi ha un sector comercial potent que comença a anar de baixa. A Calella hi ha un sector vinculat al món de la salut prou important -amb l’Hospital i la Creu Groga com a fars indiscutibles-. Hi ha una oferta educativa que podria ser més potent. Hi ha empreses de diferents sectors que també perviuen a la ciutat (algun en situació d’emergència, com la pagesia). Hi ha un sector de població important, les persones de la mal anomenada “tercera edat” que generen -i generaran-, economia de proximitat important. Hi ha un important sector esportiu que dóna èxits i que no sempre es valora com cal. I, sobretot, hi ha un entorn natural i cultural que pot definir molt bé el que és Calella. Tot això ho ha de liderar la institució pública.

El model turístic l’han de liderar els empresaris del propi sector. Són ells els qui han de dir quin model volen explotar: turisme de sol i platja? Turisme familiar? Turisme esportiu? Turisme cultural? Una mica de tot? Turisme de proximitat? Turisme europeu? Turisme extra europeu? Turisme d’alt poder adquisitiu? Turisme de baix poder adquisitiu? Turisme de gent gran? Turisme de borratxera? Turisme jove? Turisme vinculat a Barcelona? Turisme vinculat al gènere? Turisme “pet friendly”?… com veieu, hi ha per triar…, però que siguin ells qui decideixin i liderin el model.

Al seu costat, l’Ajuntament farà la feina que li pertoqui. D’això n’estic segur. Com sempre ha procurat fer…

Per tant, sóc dels que penso que en això del lideratge turístic no hi hauria d’haver-hi dubtes: el lideratge ha de ser del propi sector i el sector públic ha de fer la seva feina. I mirar de trobar sinèrgies, complicitats i suports que beneficiïn a totes les parts. Pretendre, com ha passat en no poques ocasions, que sigui el consistori municipal qui lideri el model turístic no ha portat sinó dèficits en la gestió del que li pertoca.

I a tot això, hi ha pendent un tema no menys important: qui paga totes les despeses que suposa ser un municipi turístic? En aquest punt hi ha molt a parlar… Un altre dia…