Calella té encara 52 teulades fetes amb fibrociment, un material molt popular a la construcció, a la indústria i a la llar durant els anys 60 i 70, però que va ser prohibit l’any 2002 degut a que conté amiant cancerigen. És el resultat del cens fet per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que ha recollit en un mapa de cobertes aquelles que encara estan fetes d’aquest material.

El problema del fibrociment és que conté amiant, un element que afecta en el moment en què es trenca perquè allibera les espores que resulten nocives per la salut. Tot i que fa més de 20 anys que està prohibida la fabricació i la comercialització de productes que contenen fibrociment, avui dia queden encara molts edificis construïts amb aquest material. A Calella, un dels edificis que tenia la coberta feta de fibrociment era la Sala Mozart, però amb les obres fetes en els últims anys s’ha anat retirant per fases. Encara queda la coberta del pavelló d’esports del Parc Dalmau, que també està feta d’uralita, ja que es va reformar l’any 1984, època en la que era molt comú utilitzar aquest material.

La Generalitat ha encarregat a l’ICGC aquest mapa per tenir registrats els edificis on s’ha d’actuar amb l’objectiu d’eradicar l’amiant de tots els edificis públics l’any 2028 i del conjunt del territori el 2032, tal com marca la normativa europea.

Segons les dades que ofereix el mapa de cobertes, Caldes d’Estrac és l’únic municipi del Maresme que no té cap coberta de fibrociment, de fet, només hi ha dos municipis a tot Catalunya que no en tenen: Caldetes i Renau, al Tarragonès. Per contra, Tordera és la localitat maresmenca amb més construccions fetes d’aquest material.

El fibrociment també es troba en la xarxa d’aigua potable calellenca

Les canonades de fibrociment encara predominen també a molts punts de Calella. La seva vida útil està esgotada i, en el moment en què hi ha una avaria, les fuites solen multiplicar-se. Actualment, se sol optar per canonades de polietilè, un tipus de plàstic de baix cost que, a més, no s’oxida, pot arribar a durar 100 anys i no és corrosiu.

La ciutat requereix renovar aquestes construccions per minimitzar les fuites d’aigua i alhora protegir la salut de les persones, però fer les obres de substitució resulta car i s’han de fer de forma esglaonada. La urbanització Parc de Calella és una de les zones que ha estat més afectades per les avaries de les canonades de fibrociment.