La llei del mínim esforç

Comentant les noves decisions “dels de dalt” sobre l’ensenyament, una de les meves amigues es lamentava, amb una important visió de futur, que si el Govern incrementa el nivell del “mínim esforç” als estudiants, ho fa per incrementar les bases de la gent que es dedica a la política… Perquè quan menys grau d’intel·ligència té la població, més augmenten les possibilitats que els més llestos (res a veure amb la intel·ligència) tinguin l’oportunitat de formar part de l’elit dels partits polítics espanyols (només espanyols?)… Fins que, per dedicar-se a la política, no demanin alts nivells d’estudis i professionalitat (com ho fan altres països), no anirem prou bé… Per accedir a una feina de les que en diem “normal” calen estudis, nivells, currículum i experiència, aquestes exigències no crec que les demanin si vols apuntar-te a un partit polític… Els carnets del partit només exigeixen que paguis una quota, com els de qualsevol equip esportiu, amb l’avantatge que aquesta militància et pot dur, si ests prou llest (no intel·ligent) i tens els colzes prou esmolats i les cames a prova de coces i entrebancs, a anar pujant esglaons fins arribar a prendre decisions importants, omplir-te les butxaques (si no ets massa escrupolós) i, fins i tot, governar països… Aquesta amiga si que demostra tenir un alt grau d’intel·ligència… Gent com ella ens fa falta per netejar, endreçar i canviar el país…

Mentre esperem el tan preuat canvi, hem de procurar que els nostres cervells, encara que els manquin estímuls i motivacions per millorar, mantinguin les seves xarxes vitals tendres i exuberants, emmagatzemant informació per utilitzar-la quan arribin temps millors…

Colo, dilluns 22-novembre-2021