Calella s’ha considerat, des de fa anys, la capital turística del Maresme. El creixement exponencial del turisme a partir dels anys 50 i 60 li van atorgar una catalogació que, amb el pas dels anys, podria haver perdut en favor del municipi veí de Santa Susanna. Les dades demostren que els dos municipis estan molt igualats en termes absoluts, però que a Santa Susanna tenen un pes molt major en tenir molts menys habitants i molt més terreny, fet que permet que pugui continuar creixent mentre que Calella ha quedat encotillada pels límits físics i urbanístics de la ciutat.

El pes dels establiments turístics 

En termes absoluts, Calella té 43 hotels i pensions que suposen 10.837 places, segons les dades més recents de l’Idescat, de 2022. Té 3 càmpings, que sumen 2.226 places i 3 apartaments turístics que n’aporten 178 més. En total, són 13.241 places d’allotjament.

Santa Susanna té pràcticament la meitat d’hotels i pensions, 21, però el nombre de places és força similar, 9.509, és a dir, són més grans i tenen més capacitat. També té 3 càmpings que aporten 3.066 places més i disposa també de dos allotjaments de turisme rural, del qual l’Idescat no especifica les places. No consta, però, que tingui apartaments turístics. Són 12.575 places d’allotjament, frec a frec amb les de Calella.

Però tot i la lleugera diferència de places, Santa Susanna va tenir gairebé 160 mil viatgers només en hotels durant l’estiu de l’any passat, mentre que Calella es va quedar en 140 mil, segons l’informe del LabTurisme de la Diputació de Barcelona. Aquesta diferència de 20 mil  turistes és la mateixa que Calella va perdre respecte l’any anterior. També fa anys que Santa Susanna recapta més diners de la taxa turística que Calella.

Santa Susanna va aconseguir gairebé 20 mil turistes més que Calella l’estiu de l’any passat, tot i tenir lleugerament menys places hoteleres.

Si es compara aquest número de places en relació als habitants que viuen a cadascun dels dos municipis, la diferència és abismal: 13 mil places a Calella per 20 mil habitants empadronats, davant les més de 12 mil de Santa Susanna, per no arriba a 4 mil ciutadans empadronats. L’oferta hotelera és tres vegades la quantitat d’habitants del municipi veí.

Santa Susanna té l’avantatge, a més, que disposa de terreny per créixer. Té una superfície de 12,63 km2, mentre que Calella només fa 8 km2 i la seva capacitat de creixement ha quedat molt limitada. Així, previsiblement la nostra ciutat es veurà superada en un futur pròxim.

Pisos turístics, el gran enemic

Però fora dels establiments reglamentaris, també cal comptar els habitatges d’ús turístic que han tingut un creixement imparable fins que ha començat el setge contra ells. 

Calella en té 524 registrats, a data d’octubre de l’any passat, mentre que Santa Susanna en tenia 418 el mes de juny. Cadascun té un mínim de dues places però pot arribar-ne a tenir més, en funció de la mida, de tal forma que se li poden sumar un parell de milers de places més. Aquestes són les dades registrades, però és sabut que n’hi ha que operen de forma clandestina.

Aquí és Santa Susanna qui té un handicap, ja que supera el límit permès per la nova normativa de la Generalitat i haurà de suprimir llicències. Només es permeten 10 habitatges turístics per cada 100 habitants, de tal forma que la cotilla s’aplica aquí a Santa Susanna i Calella té la possibilitat de multiplicar gairebé per 4 la quantitat de pisos turístics, un cop finalitzi la moratòria d’un any que ha establert l’Ajuntamentmentre es modifica el planejament urbanístic per adaptar-lo a la regulació catalana. 

En relació al número d’habitatges totals, el pes dels turístics a la nostra ciutat només representa un 6,8%, mentre que a Santa Susanna puja fins al 31,6%. Pineda també té més pisos turístics que Calella, un total de 810 a data de juny de l’any passat, i representen el 7,1% del total de llars. Destaca Sant Pol que té 289 habitatges turístics i representa un 12,8% en relació a la quantitat total de llars.

L’alcalde de Santa Susanna, ben posicionat

L’alcalde de Santa Susanna s’ha posicionat a llocs de poder per beneficiar el seu municipi. Joan Campolier forma part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona, un organisme que pot decidir en certs plans urbanístics de diferents comarques. També ha creat, juntament amb Lloret de Mar, Salou i l’Ametlla de Mar, l’Associació de Municipis Turístics Costa Catalana, un lobby que té l’objectiu de reforçar el pes dels municipis turístics i desenvolupar una llei sectorial de turisme. De fet, són les poblacions que lideren les marques Costa Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada i Terres de l’Ebre les que s’han constituït com a grup promotor.

Campolier és un dels alcaldes intocables de la comarca, de fet, porta governant Santa Susanna pràcticament des de l’inici de la democràcia, tot i que va estar inhabilitat durant una legislatura per un cas de prevaricació. Tot i així, ha estat l’artífex del creixement del municipi i està posicionat per continuar en aquesta tasca.

Santa Susanna té la planta hotelera unificada a primera línia de mar

Rivalitat o capitalitat compartida?

A la vista de les xifres, sembla que Calella podria perdre el títol honorífic de capital turística de la comarca per passar a mans de Santa Susanna, si no és que ja ho ha fet. La capacitat de creixement del municipi veí li augura un futur més pròsper. A més, sembla que els seus habitants no es veuen tan perjudicats per l’atur estacional, ja que la diferència entre el nombre de persones ocupades a l’estiu i a l’hivern no és tan elevat com a Calella i històricament han tingut una taxa d’atur molt inferior.