La situació de sequera ha fet que les dessalinitzadores estiguin de plena actualitat per la seva capacitat de transformar aigua salada en dolça sense necessitat de pluja, cada vegada més escassa. Però com funciona la dessaladora de la Tordera? Quins costos econòmics i mediambientals té?

Des que es capta del mar fins que arriba a la planta potabilitzadora, ja tractada i apta pel consum humà, l’aigua passa per 6 processos o fases. Tres són de pre-tractament, per tal de treure les impureses, principalment la sorra, l’osmosi inversa, per dessalar-la, i dos de post-tractament, per tornar a proporcionar-li els minerals que ha perdut.

Treure la sorra i la sal

L’aigua es capta a través d’un col·lector a 800 metres mar endins, a 30 metres de profunditat. A través d’una estació de bombament, s’impulsa l’aigua cap a la dessaladora per on passa per les 3 primeres fases de filtratge. Es comença eliminant els residus de fins a 0,8 mm i després s’extreuen les restes de fins a 0,4 mm; tot plegat a través de filtres amb sorra i cartutx. Finalment, s’aplica un darrer procés de microfiltratge, on s’assegura que l’aigua passi completament neta de residus.

El segon procés de filtratge passa pels grans dipòsits blancs. (Foto: CalellaCOM)

La sorra propicia el procés de filtratge. (Foto: CalellaCOM)

Un cop neta d’impureses, és el moment en què s’extreu pròpiament la sal de l’aigua, en un procés que s’anomena osmosi inversa, que passa per unes membranes que fan el procés. A la planta hi ha unes 5.700 membranes, amb un cost d’entre 600 i 700 euros cada una, de les quals ja s’ha renovat el 80%. Però només el 45% de l’aigua que es tracta acaba sent potable, és a dir, de cada 100 litres d’aigua, només 45 surten dessalats. 

La resta, el 55%, és el que s’anomena salmorra, l’aigua que queda amb tota la sal concentrada i, per tant, sense que es pugui aprofitar. De fet, la concentració de sal arriba a ser el doble de la que té el Mediterrani en condicions normals. La major part d’aquest excedent s’acaba abocant de nou al mar, fet que suposa un impacte mediambiental important. 

Una canonada porta aquesta salmorra a 60 metres de profunditat del mar, aprofitant un talús a la costa de Blanes, on les fortes corrents marines la transporten mar endins. Segons Aigües Ter-Llobregat, l’empresa pública que gestiona la dessaladora de la Tordera, d’aquesta forma es garanteix que tingui el menor impacte possible perquè no hi ha grans ecosistemes degut a les fortes corrents i propicia que es barregi amb la resta d’aigua. Però es desconeixen les conseqüències reals que pot tenir i fins a quin punt la salmorra ha pogut canviar els nivells de salinitat del mar. Aquest sistema s’utilitza des que es va posar en funcionament la planta, l’any 2002.

El procés d’osmosi inversa extreu la sal. (Foto: CalellaCOM)

Una part de la salmorra també serveix per netejar els filtres dels dipòsits de pretractament i permet estalviar energia de la dessaladora a través dels bescanviadors de pressió, unes bombones que aprofiten la pressió de la salmorra per impulsar el procés d’osmosi inversa en altres parts del sistema. Això ajuda a optimitzar l’ús dels recursos disponibles i a millorar la eficiència global del sistema de dessalinització.

Hi ha unes 5.700 membranes que eliminen la sorra. (Foto: CalellaCOM)

Remineralització

Quan l’aigua ja està dessalada, ha de tornar a passar per uns processos per fer-la potable, ja que beure-la en aquest estat resultaria agressiva per l’organisme. En aquest punt, s’hi apliquen dos processos de post-tractament abans d’enviar l’aigua a la potabilitzadora. El primer procés és el de remineralització, on se li afegeix carbonat càlcic i diòxid de carboni, que ajusten la seva duresa i la seva acidesa. Finalment, per assegurar que queda desinfectada fins que arriba a l’aixeta de casa, se li introdueix clor per garantir-ne la conservació.

Aquests dipòsits és on es clora l’aigua ja dolça. (Foto: CalellaCOM)

Després de tots aquests processos, l’aigua ja és potable i s’emmagatzema en grans dipòsits a l’espera de ser traslladada a les potabilitzadores. De fet, l’element més característic, les dues infraestructura de forma rodona de color blau, no són més que dipòsits amb capacitat per 20 mil m³ on es guarda l’aigua que s’envia al dipòsit del Ter, a Cardedeu. La que es queda a les potabilitzadores de Palafolls, de Blanes i de Lloret-Tossa, s’emmagatzema en un altre, de forma quadrada, amb capacitat per 13 mil m³.

El més característic de la planta són aquests dipòsits. (Foto: CalellaCOM)

Cost energètic

Dessalar 1m³ d’aigua té un cost aproximat de 60 cèntims, molt més elevat que el de les potabilitzadores, on no arriba als 10 cèntims. Això és degut al propi procés artificial, pràcticament antinatural, que té la dessaladora per netejar l’aigua i la quantitat d’energia que es necessita per aconseguir-ho, en un moment en què funciona al 100% de la seva capacitat. De fet, l’esperada ampliació de la dessaladora, que implica construir una planta nova al costa de l’actual, requereix la reactivació de la línia de molt alta tensió (MAT) a la Selva, però tant el govern català com l’espanyol i els ajuntaments rebutgen aquesta infraestructura. El problema és que la línia, que va de Vic a Bescanó, hauria de passar pel massí de les Guilleries i va provocar una allau de protestes, obligant a les autoritats a buscar un traçat alternatiu. Hores d’ara, continua encallat, malgrat l’objectiu era que la nova dessaladora comencés a funcionar l’any 2028.

També hi ha una gran diferència entre la quantitat d’aigua i el temps que triguen les diferents estacions. Les potabilitzadores produeixen més quantitat d’aigua, 8 m³ per segon, i més ràpid, ja que triga entre 2 i 3 hores. En canvi, el procés de tractament de l’aigua a la dessalinitzadora és més lent. A Tordera es triga entre 5 i 6 hores i es produeixen 0,2 m³ per segon, que suma un total de 60 mil m³ al dia i 20 hm³/any. Amb l’ampliació, de la dessalinitzadora es vol augmentar la producció als 80 hm³ entre les dues plantes.   

Com que la majoria de processos són automatitzats, la dessaladora de Tordera, també anomenada ITAM (Instal·lació de Tractament d’Aigües Marines), compta amb una plantilla d’una trentena de persones.

Dia Mundial de la Meteorologia i de l’Aigua

Aquest dissabte, coincidint amb el Dia Mundial de la Meteorologia i que ahir divendres es va celebrar el Dia Mundial de l’Aigua, s’ha fet una jornada de portes obertes per visitar les depuradores i dessalinitzadores, entre elles, la de la Tordera, en el marc de la campanya “L’aigua no cau del cel” per conscienciar a la població de la importància d’estalviar aigua.

Una vuitantena de persones han participat en les visites a la dessalinitzadora de Tordera, que ha comptat amb la presència del meteoròleg de TV3, Eloi Cordomí, qui ha detallat els diferents tipus de sequeres en les quals estem immersos actualment: meteorològica -per falta de pluja-; agrícola, forestal i hidrològica -ha afectat a l’agricultura, els boscos i els rius i embassaments-; i socioeconòmica, que és el punt actual, amb afectacions en la societat i les activitats econòmiques. El proper pas és la sequera climàtica, amb implicacions en el clima, i on diversos científics ja apunten que hauríem entrat. De fet, és el mateix canvi climàtic, que ha fet augmentar la temperatura mitjana de Catalunya en gairebé dos graus en els darrers 100 anys, el que ha fet agreujar la sequera.