No m’agrada el turisme?

Aquesta és una pregunta que em faig arrel de tot el procés que ha seguit la nostra ciutat en relació a Calella com a destinació turística. Molts recorden la Calella dels “alemanys” dels anys 60 i 70, sobretot, i també la gran afluència de turistes anglesos, holandesos, italians i espanyols dels anys 80. I també recordem les ofertes d’oci nocturn de borratxera dels anys 90. A partir del nou segle, el turisme ha anat patint variacions…, fins arribar a la situació actual: el turisme d’oci nocturn ha desaparegut i hi ha hotels tancats, en venda i en estat gairebé ruïnós. I el nombre de turistes ha patit una sacsejada a partir de l’any 2020 per culpa de la pandèmia vírica de la COVID.

Aquests dies, però, davant de les notícies del canvi de presidència del Gremi d’Hosteleria del Maresme, en la persona de la Sra. Isabel Mallol, he pogut escoltar de la seva boca que “al senyor Basar no li agrada el turisme” perquè sempre he estat una persona crítica davant d’algunes maneres de fer d’alguns -puntualitzo-, alguns empresaris del sector. N’hi ha que són innovadors i aposten per la qualitat i, a més a més, s’espavilen. Altres, sota el meu parer, pensen massa en rebre suports de les institucions públiques per a realitzar determinades accions, com ara la promoció en fires (tret d’alguna excepció com el grup HTop Hotels). Compte, no estic en contra de la col·laboració entre el sector públic i privat…, hi estic a favor, però amb limitacions. Més encara davant de la situació de persones -calellenques i calellencs-, que tenen prou problemes per tirar endavant, o davant del tema de la seguretat o la neteja. Tot plegat em porta a defensar que caldria retirar suports econòmics públics a un sector privat i redireccionar-los cap a les necessitats vitals dels ciutadans. I això no és fer demagògia. És tenir sensibilitat per les persones i exigir a l’ajuntament que s’ocupi del que li pertoca amb prioritat. És el que penso.

Per això la Sra. Mallol diu que “Basart està en contra del turisme”. Mai he fet una manifestació d’aquest tipus. Mai. Sí que he declarat públicament els meus dubtes al fet que les administracions públiques es facin càrrec de despeses que considero que les haurien de fer els propis empresaris del sector. No admeto que es posin en boca meva afirmacions que no he expressat mai.

Igualment, la Sra. Mallol, em qualifica d’incendiari. Per quin motiu? Per expressar el què penso? Seria convenient que la Sra. Mallol no confongués ser crític amb ser “incendiari”. Són dues coses molt diferents.

Voldria aclarir que, com a exalcalde, tenia els meus propis criteris envers el sector del turisme -a qui respecto i admiro per tot el què ha aportat des del ja llunyà 1953-, i que, òbviament, eren diferents als que, sovint, proposaven alguns empresaris del sector.

I voldria aportar llum a les declaracions negatives cap a la meva persona per recordar que, durant els 8 anys d’alcaldia, el govern municipal va realitzar diferents aportacions positives cap el sector, com ara:

• Creació de l’Associació Turística de Calella (ATC), conjuntament amb el recordat Enric Hernández.
• Es van incrementar substancialment els imports per a participar en fires de promoció de la ciutat.
• Es van assolir les banderes blaves de la Platja Gran i la “Q” de qualitat turística.
• Es va incrementar la dotació de policies locals de 22 a 44 agents, tot incrementant la seguretat local.
• Es van adequar els laterals per parades dels busos a la N-II i facilitar l’embarcament dels turistes (en aquells anys, molts arribaven amb autocar).
• Es va peatonalitzar el nucli antic (places i carrers a l’entorn de l’Ajuntament).
• Es van ampliar voreres i arranjar carrers.
• Es va incrementar la despesa en neteja.
• Es va posar en marxa la “nit de l’empresari”, per reconèixer la tasca dels empresaris que aportaven innovació i emprenedoria. Molts d’aquests eren empresaris del sector turístic.
• Es va aconseguir la marca de “Turisme Familiar” per Calella (del que ara en fan bandera i que en aquells moments va ser criticat i menystingut).

Aquestes accions no crec que es puguin considerar contràries als interessos del sector turístic, de cap manera. I contradiuen que el “Sr. Basart va contra el turisme”. Ni abans, ni ara vaig contra el turisme. En sóc crític davant d’algunes formes de fer.

Finalment, voldria incidir en la necessitat que els empresaris del sector turístic continuïn apostant per la ciutat com a destinació turística. En tot cas, el què caldria fer és reflexionar sobre quin model de turisme es vol per als propers anys…, i posar-se a treballar.

Acabo desitjant sort i encerts en la seva gestió al capdavant del Gremi d’Hosteleria a la Sra. Isabel Mallol. Reptes en té uns quants al davant seu…

Josep Basart i Pinatel·li

Alcalde de Calella (1999 – 2007)