Les piscines han estat un dels temes de debat principals des de principis d’any. A causa de la cada vegada més acusada sequera que ha arribat a extrems límits, la Generalitat ha pres mesures molt restrictives com és prohibir que s’omplin les piscines, a excepció de les d’ús terapèutic ubicades en hospitals, residències i centres d’educació especial, les destinades a la pràctica esportiva federada i les que utilitzen aigua de mar. Així, aquesta mesura condemna les piscines d’hotels, càmpings i apartaments, de tot el sector turístic en general, a més de les particulars.

La punta de consum d’aigua que es va detectar a la xarxa potable calellenca el mes de gener, quan es va anunciar la prohibició i els propietaris de piscines les van omplir a correcuita abans que entrés en vigor la setmana següent, va ser en va. El motiu és clar: una piscina necessita que entri un 3% d’aigua nova diària d’acord amb l’Associació Espanyola de Professionals del Sector de la Piscina, que equivaldria a un 21% setmanal. En les més eficients, aquesta xifra es redueix a un 10% setmanal, segons les dades dels especialistes. Sense aquesta regeneració periòdica, són inviables.

Si les piscines no reben aquesta injecció constant i van perdent un 10% setmanal de la seva capacitat, el mes d’abril estaran a la meitat i el juny ja estaran pràcticament buides. En el cas del sector turístic, no aconseguirien arribar ni a l’inici de la temporada, obligant als allotjaments i serveis amb piscines a buscar alternatives.

Pèrdues constants i regeneració 

Hores d’ara, el fred fa que ningú es banyi en una piscina que no sigui climatitzada, però igualment va perdent aigua per l’evaporació -s’hi suma que gener i febrer han estat atípicament càlids- i per les filtracions. Durant l’estiu, saltar i esquitxar o el simple fet de sortir humit ja fa que vagi disminuint lleugerament la capacitat. 

Però no és només el fet que es buidi el que obliga a injectar aigua nova, sinó que també és necessari per qüestions sanitàries. L’ús de productes químics no suposa una alternativa, ja que un excés implicaria que banyar-se seria un perill.

D’aigua dolça a salada?

 Tenint en compte que una de les excepcions a les restriccions són les piscines que utilitzen aigua de mar, les empreses especialitzades en el manteniment d’aquestes instal·lacions han rebut un allau de consultes sobre si poden omplir-les, total o parcialment, amb aigua de mar. Però aquesta proposta és tècnicament molt complexa, d’una banda perquè caldria extreure aigua de mar i traslladar-la amb camions cisterna fins la ubicació concreta periòdicament per pal·liar les pèrdues, però obligaria a desfer-se del sobrant i l’ACA adverteix que està prohibit abocar aigua marina tant al medi natural com al sistema de clavegueram.

D’altra banda, les pròpies piscines no suportarien el canvi d’aigua, ja que la sal fa malbé els equips de filtratge i causa corrosió en no estar preparats. També malmetria els equips de les piscines que tenen aigua lleugerament salada. Molt pocs establiments tenen canonades que transportin directament l’aigua del mar a la piscina.

La fórmula que volen intentar els hotelers de Lloret també implica l’aigua de mar, però dessalada: el gremi ha proposat als seus associats comprar una dessalinitzadora mòbil per tal d’omplir les piscines, invertint 1,5 milions d’euros de capital privat del sector turístic per mantenir l’atractiu de la destinació. Aquesta iniciativa, que encara no han arribat a executar, xoca amb el pla de sequera de l’ACA, ja que l’aigua de les dessalinitzadores no s’inclou entre les excepcions que permeten omplir les piscines.

Multes per consumir massa aigua

Tenint en compte que el simple pas del temps buidarà les piscines, qui les mantingui plenes aixecarà les sospites d’estar injectant aigua il·legalment i serà sancionat. De fet, l’Ajuntament ha elaborat una ordenança per sancionar a qui es passi de la ratlla. Les multes arriben als 3 mil euros en el cas de les infraccions molt greus; l’ordenança cataloga el fet d’omplir piscines com a lleu, greu o molt greu en funció de la seva mida.

Aquesta multa màxima de 3 mil euros és pràcticament la mateixa a moltes poblacions, com les incloses a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), o també a la nostra comarca, ja que el Consell Comarcal del Maresme ha elaborat un model d’ordenança amb les mateixes sancions.

Qualsevol fórmula que s’utilitzi per manipular els comptadors d’aigua i evitar que un consum excessiu quedi reflectit, com donar-li la volta, aturar-lo o utilitzar un imant d’unes determinades característiques, són il·legals i estan prohibides sota sancions.

Només dues piscines plenes a Calella

Amb aquestes restriccions a Calella només haurien de quedar plenes dues piscines: la municipal Dorly Strobl i el Crol Centre, ja que a les dues hi entrenen nedadors federats. En el cas de la segona, en ser descoberta, l’ACA marca que ha de complir uns requisits com ser utilitzada tot l’any per esportistes federats, disposar d’un sistema de recirculació d’aigua, aplicar mesures d’estalvi com el tancament de les dutxes i usar l’aigua en quantitats indispensables per garantir-ne la qualitat sanitària.

Tampoc les piscines municipals d’ús lúdic es permeten omplir. Tot i que a Calella no n’hi ha, altres municipis tant de la comarca com d’arreu de Catalunya si que en tenen i resulten necessàries especialment en els municipis de l’interior, ja que no tenen platja i és una de les poques formes de banyar-se i refrescar-se. Algunes localitats han demanat a l’ACA poder mantenir-les, ja que es consideren refugis climàtics, però encara no hi ha una resolució.