Calella necessita créixer més?
Darrerament, per causes diverses i puntuals, estic parlant amb diverses persones de la ciutat on el tema principal és si Calella ha de passar dels 20.000 habitants, fins on ha de créixer i, sobretot, si hi ha terreny per créixer. Qüestions aquestes que no són, ni de bon tros, noves. Ja en època de l’alcalde Bagó, es parlava del creixement urbanístic del municipi. I aquest tema va quedar explicitat per primera vegada, de manera formal, amb l’aprovació del primer Pla General d’Ordenació Urbana de Calella, aprovat sota el govern republicà, l’any 2006 (si malament no recordo). En aquell moment, dins el marc d’una forta bombolla immobiliària general, la planificació es centrava en disminuir habitatges a la trama urbana ja consolidada i crear-ne de nous a la zona de la Riera Capaspre. No fou fàcil arribar a un acord entre els partits, però es va assolir l’objectiu.
Amb el pas dels anys, el pla urbanístic ha anat generant alguna polèmica i també ha vist algunes modificacions. Els temps i els objectius urbanístics han anat modificant-se. Jo mateix, tot i ser l’alcalde que va promoure aquell primer pla, sóc un ferm defensor dels canvis i adaptacions del pla, ja que considero que l’urbanisme ha de ser una resposta a les necessitats de les persones i dels interessos generals. I per això mateix, una planificació estratègica com un pla urbanístic ha de ser una oportunitat de resposta adequada a les necessitats generals. Mai un pal a les rodes.
I en aquest context és on les preguntes del principi prenen protagonisme: ha de seguir creixent en població Calella? Cal arribar als vint mil habitants i quedar-se en un nombre de persones que no deshumanitzi les relacions que tenen els seus veïns? Té sentit arribar a esgotar el territori pel que fa a l’espai potencialment urbanitzable? És millor preservar els espais naturals que ens envolten, abans que esgotar-los en edificacions? Segurament hi ha més preguntes interessants i necessàries que ens podem fer a l’empara d’aquest tema.
Al meu entendre hi ha, almenys, dues consideracions a tenir present.
La primera és la situació d’emergència climàtica en la que estem vivint. Calella no queda al marge del canvi climàtic general. Ho estem vivint amb un increment de temperatures a l’estiu molt altes, o amb unes temperatures hivernals molt suaus. Per no parlar de la sequera i la manca d’aigua (en aquest sentit, sort en tenim de la dessaladora de Blanes). Sembla obvi que si Calella creix en nombre d’habitants, hi haurà més consum d’aigua i si, a més a més, s’urbanitzen determinades zones per la Riera Capaspre i els espais propers, eliminarem zones arbrades i de conreu. De fet, això ja pot passar si finalment es construeix un nou accés a la ciutat per la zona del camí Fondo. Un accés que no considero que sigui necessari en absolut. És més, hi estic en contra obertament. El que cal -i el que seria més encertat-, és protegir l’espai no urbanitzable actual o, fins i tot, reduir els espais potencialment urbanitzables que estan aprovats dins el pla general d’urbanisme calellenc. Pel bé comú i per la bona salut del territori.
La segona consideració va lligada amb la necessitat del nombre d’habitants. Molts som els que pensem que seria interessant arribar oficialment als vint mil habitants: més ingressos de l’Estat i algun servei més que caldria prestar des del nostre consistori (com disposar de serveis de bombers). Però també defenso que no cal créixer gaire més. Potser arribar als 22.000/23.000 habitants. Per què aquest nombre? Perquè és un nombre que es podria assolir sense fer malbé gaire territori: a Calella hi ha uns 700 habitatges buits. Amb la seva ocupació amb una mitjana de 3 persones per habitatge, ja significarien un increment de 2.100 persones. I no caldria construir nous habitatges. Tot i això, si es vol construir, encara hi ha solars buits dins la trama urbana. També hi ha edificis o cases molt antigues que podrien esdevenir espais per construir-hi nous habitatges. Espai, dins la trama urbana consolidada, n’hi ha. Per tant, seria bo reduir els espais de la Riera Capaspre pensats per ubicar-hi el creixement urbà del futur. A més a més, enlloc està escrit -ni és cap obligació- créixer indefinidament. Es pot limitar el nombre d’habitants d’una ciutat (encara que amb el pas del temps aquest fet caldria analitzar-ho. No sempre és bo ni possible limitar indefinidament).
Calella sempre ha estat una ciutat densa, en el sentit de com s’ha dissenyat la trama urbana. Potser estarem d’acord en què en alguns llocs on hi ha carrers estrets i edificis de 5 o 6 pisos, va ser un gravíssim error deixar-hi construir el que s’hi va construir, aprofitant que en la dècada dels 60 i dels 70 no hi havia una planificació urbanística estricte i pensada d’una manera més racional. L’especulació d’aquells anys va permetre la construcció d’alguns “monstres” com els apartaments Codina, la Torre del carrer Balmes i alguns edificis dins de la trama del nucli antic calellenc. Aquell mal ja està fet i ara ens toca aguantar-lo. Però no cal caure en els mateixos errors en el futur.
Caldria, i acabo, generar un debat ciutadà sobre el tema que plantejo: Calella necessita créixer més? Fins a quin punt? Caldria un debat obert amb els partits polítics, les entitats (totes les que vulguin participar-hi), experts en urbanisme, etc… el futur de Calella passa, entre altres temes, per l’urbanisme. I no és poc.
