Acord entre els governs català i espanyol per tirar endavant l’ampliació de la dessaladora de la Tordera, la instal·lació que nodreix d’aigua la nostra ciutat. Després de diversos retards denunciats per ERC, així com que l’Estat no assumiria el cost de les obres malgrat s’hi havia compromès, finalment el finançament serà a través dels fons europeus Next Generation, concretament a partir de l’instrument anomenat Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MMR), creat per mitigar l’impacte de la pandèmia. De fet, a Espanya li toquen 59.168 milions d’euros en subvencions, a més d’una quantitat també molt elevada en préstecs.

La reunió entre el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, i la ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha servit per desencallar l’ampliació d’aquesta infraestructura imprescindible per la generació d’aigua en l’actual context d’emergència per sequera. La Generalitat ha informat que el finançament arribarà d’aquests fons europeus “en concepte de crèdit de l’Estat espanyol a la Generalitat”, de tal forma que el govern espanyol destinarà part dels fons corresponents a la línia de Transició Ecològica a sufragar els 287 milions d’euros de la construcció d’una nova dessaladora al costat de l’actual. Es preveu quadruplicar-ne la capacitat, passant dels 20 hm3 a l’any actuals a 80 entre les dues plantes.

Tot i així, el conseller d’Acció Climàtica ha advertit que els costos acabaran repercutint en la factura que paguen els ciutadans, anticipant-se a una pujada sense concretar el moment en què es farà efectiva ni la quantitat. A Calella, la tarifa de l’aigua també s’incrementarà al voltant d’un 5%, un augment que es començarà a aplicar previsiblement a finals d’aquest mes de febrer.

Els tràmits comencen aquest any

L’empresa pública estatal Acuamed licitarà les obres durant el mes d’abril d’aquest any amb l’objectiu que les obres comencin a mitjans de 2025. Aigües Ter-Llobregat (ATL) farà el seguiment, coordinació i control dels treballs, que es preveu que acabin l’any 2028 i que ja es pugui posar en funcionament.

Mascort i Ribera s’han compromès a signar un acord de voluntats sobre l’ampliació de la dessaladora abans que acabi aquest primer trimestre de 2024. Paral·lelament a les obres, també hauran de fer els tràmits necessaris perquè la infraestructura sigui rebuda per ATL quan estigui finalitzada.

La Generalitat ja li ha entregat a Acuamed el projecte d’ampliació, la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) i els plecs administratius i tècnics perquè pugui engegar el concurs públic per trobar l’empresa que executarà l’obra.

La forma com es farà aquesta ampliació no està ben vista per tots els sectors de la població. El responsable del Maresme d’Unió de Pagesos, Josep Maria Baqués, ha lamentat a Ràdio Arenys que tot i que “no ens podem oposar a l’ampliació de la dessaladora”, les obres implicaran afectacions als terrenys agrícoles de la zona, un sector que porta temps patint els estralls de la sequera i, en general, del canvi climàtic. “El projecte el dissenyen des d’un despatx i fan passar les canonades i línies de tensió afectant unes finques, quan fent una volta es pot passar pel marge de la riera”, ha afirmat, afegint que “s’està preparant la canonada per portar l’aigua dessalada a Cardedeu, a Aigües Ter-Llobregat, tot i que només havia de ser per la costa”. Precisament el sistema del Ter-Llobregat és el que ha entrat en emergència degut al baix nivell dels embassaments.