La tan esperada Junta Local de Seguretat, presidida pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha acabat sense cap acord en ferm per millorar la seguretat a Calella, tret d’un intent de rebaixar la tensió entre la Generalitat i l’Ajuntament. El conseller i l’alcalde, Marc Buch, han comparegut de forma conjunta després de la trobada afirmant que cal treballar plegats perquè “la seguretat ens interpel·la a tots” i “requereix del lideratge compartit i la cooperació institucional”, ha destacat Elena, afegint que cal “superar les confrontacions”. De fet, de forma extraordinària s’ha permès a l’oposició que estigués present i intervingués durant la sessió, una demanda que van fer els grups municipals a la junta del mes de novembre. També hi han participat els Mossos d’Esquadra, Policia Local, Policia Nacional, Guàrdia Civil i, com a novetat, Bombers i Agents Rurals.

Però la incògnita del nombre d’agents de Mossos d’Esquadra que reforçaran les comissaries de l’Alt Maresme, la de Pineda i la d’Arenys de Mar, després de l’estiu no s’ha desvetllat. El conseller ha al·legat que fins que no finalitzin les proves i sàpiguen la quantitat d’aspirants que entren a formar part del cos, no podran donar xifres.

Les dades que si s’han fet públiques són les de delictes: 2.428 durant el 2023, un 21,7% més que l’any anterior. A més, s’han incrementat un 34% els furts i un 7% els fets amb violència i intimidació. També s’han registrat 370 estafes a través d’internet, un 40% més. Situant-les en un marc territorial més ampli, les dades delinqüencials a Calella són un 60% superiors a la mitjana catalana i un 86% més altes que al conjunt del Maresme.

El regidor de Calella en Comú Podem, Sebastià Tejada, ha rebatut aquestes xifres explicant que “el que fa el departament d’Interior és dividir el nombre de delictes per la població empadronada i tots sabem que a Calella hi ha 5 o 6 mesos a l’any que no té 19 mil habitants, sinó que en té gairebé 35 mil”, una estacionalitat que entén que cal contemplar a l’hora de fer les estadístiques, ja que, segons Tejada, “trobaríem que el nostre nivell de delinqüència és similar a moltes altres ciutats que no tenen aquesta peculiaritat turística”. De fet, el mateix conseller ha reconegut que l’estacionalitat és una particularitat que provoca que a Calella hi hagi una “pressió afegida”.

Les detencions recauen en la Policia Local

Buch ha destacat que el 59% de les detencions que es fan a Calella les porta a terme la Policia Local, davant el 41% que executen els Mossos d’Esquadra. L’alcalde ha reclamat a la Generalitat en múltiples ocasions una partida econòmica per pal·liar el cost que suposen les hores extres a les arques públiques, quantificades amb uns 60 mil euros, però la resposta ha estat negativa.

Tot i així, el conseller s’ha mostrat contundent afirmant que “el cos de Mossos d’Esquadra ha estat, és i serà present a Calella”, posant com a prova el dispositiu amb ARRO que s’ha portat a terme en les últimes setmanes. Elena no ha posat data a la finalització d’aquest operatiu, que Buch ha demanat que es repeteixi puntualment, tant amb agents de l’ARRO com de la Brimo, per tal que faci un efecte dissuasiu pels delinqüents.

El conseller i l’alcalde han comparegut en roda de premsa de forma conjunta. (Foto: CalellaCOM)

Multireincidència i justícia

Tant el conseller com l’alcalde han fet menció de “la necessitat de buscar una solució a la multireincidència des del punt de vista legislatiu i el creixement de jutjats per resoldre les problemàtiques d’aquest àmbit”. Unes declaracions d’Elena a les quals Buch s’hi ha sumat reivindicant que tots els cossos policials i jutjats disposin de la informació dels delinqüents per poder lluitar contra la multireincidència i que els jutjats tinguin els recursos perquè, un cop detinguts, “no surtin per la porta del darrera”, un fet que, destaca, “genera impotència als polítics, als cossos policials i a tots els veïns i veïnes”.

També el regidor d’Estimem Calella, Enric Gómez, ha reclamat recursos per reforçar la justícia destacant que “hi ha molta gent que no confia en el sistema judicial per com s’allarguen els processos i que fan que un botiguer, per anar a denunciar una persona, hagi de perdre un matí”, una qüestió que comporta que una gran quantitat de delictes, especialment quan es tracta de furts, no es denunciïn i, per tant, no computin a les estadístiques. Un fet que també constata la portaveu del PP, Celine Coronil, qui ha lamentat que no s’hagi assolit cap compromís entre la conselleria i el consitori.

En canvi, no s’ha fet esment a la polèmica generada per la petició d’expulsió de reincidents d’origen migrat. “S’ha fet el primer pas perquè es pugui portar un debat serè”, celebra Albert Comas, de la CUP, qui reclama no barrejar immigració i inseguretat per no “estigmatitzar col·lectius”, sinó que cal treballar des del consens i de forma “constructiva”. Comas ha destacat la “discrepància” i les “relacions refredades” entre la Generalitat i l’Ajuntament.

Pla Local de Seguretat

L’Ajuntament està treballant en l’elaboració d’un Pla Local de Seguretat, una reivindicació d’ERC que el seu portaveu, Xavier Ponsdomènech, ha celebrat tot demanant que hi participin també comerciants, hotelers, tots els grups polítics i la ciutadania. De fet, els republicans porten aquesta reclamació al ple de demà. Ponsdomènech ha plantejat també la creació d’una Taula de Seguretat i Convivència entenent que “ens hem d’asseure en una taula de treball tots els interlocutors per crear aliances i trobar solucions”. D’aquest organisme, per ara, no s’ha especificat si es tirarà endavant.