No importa el got, importes tu
No cal que sempre estiguis motivat.
No cal que tota l’estona siguis “positiu”.
No crec que la vida et demani que sempre que veus un abocador d’escombraries t’imaginis que hi posaran una preciosa zona verda o que quan mires el teu compte bancari en números vermells somiïs que aviat seràs milionari.
No crec que la vida consisteixi a negar la realitat i fingir.
No crec que això vagi d’imaginar que res sigui diferent a com és en realitat. Crec que va de veure com és la vida i adonar-se’n que tu no ets les teves circumstàncies. Afrontar, acceptar i transitar aquest dolor des del respecte a un mateix.
La confiança que busques tu i que busquem tots per poder tirar endavant en aquest món boig i voraç no és fora sinó dins nostre.
No és imaginar que res canvia. És canviar nosaltres. S’han passat dècades dient-nos allò de mirar el got i passar de veure’l mig buit a mig ple. Ens hi hem esforçat molt i res no ha canviat per a nosaltres. I ens ho deia gent amb gots a vessar mentre els altres passàvem set.
No importa el got, de debò. Importes tu.
El que pot canviar la teva vida és canviar la teva manera de pensar. La teva manera de sentir quan donis la volta als teus pensaments de sempre i deixis de banda les creences que et fan sentir petit o no mereixedor del que desitges… La teva manera d’actuar quan t’adonis que allò que fas et resta més que et suma. Posar límits i deixar de dir si a tot, dir prou i pensar una mica en tu.
No crec que això consisteixi en acumular sinó en deixar anar.
No va del que busques sinó del que trobes. No és aconseguir sinó adonar-te’n de si ho necessites de veritat.
No hi ha res al món que pugui omplir aquest buit gegant que sentim quan ens despertem dilluns al matí i sentim fàstic i por de tornar a la nostra vida de sempre… Res. Res que passi ens calmarà aquesta angoixa. Res que ens diguin ens alleujarà el dolor de carregar amb un llast que pesa… Res que ens donin ens saciarà aquestes ganes de ser realment els que desitgem ser.
Perquè l’única cosa que necessitem és a nosaltres mateixos SENT nosaltres mateixos. De part nostra. Sense posar-nos la traveta amb aquestes idees bàrbares. Sense conspirar en contra nostra.
Ens preocupa molt allò que els altres pensen de nosaltres i ens oblidem del que pensem nosaltres i de com de durament ens jutgem. Ens agredim a cop de pensament i creença sense tenir miraments.
Què en penses tu de tu mateix? Et valores de veritat? T’estimes? Et contractaries? Et donaries un préstec? Et seduiries? Et confiaries un secret?
L’única manera de deixar de sentir-se un impostor a la teva vida és que deixis de rebutjar-te tu.
Ni un milió de persones corejant el teu nom i dient-te que ets el millor podrien esborrar el dolor de no creure’t que importes i mereixes el millor.
Ni l’home o la dona més guapos del planeta al teu costat, del braç, dient-te que t’estimen i demostrant-t’ho faran que et sentis meravellós si tu no t’estimes.
No importa el got, importes tu.
Ets tu qui és mig ple o mig buit.
Ets tu qui necessita omplir-se o buidar-se.
