Els anys cinquanta XXXVI: festes i commemoracions XX
Quan acabaven les vacances, teníem la “verbena d’agost”, que es feia de manera tradicional el 14. Algun any es va canviar la data. Deien que era per no alimentar la denominació de “Verbena de la Mare de Deu d’Agost”, barrejant una cosa profana amb la devoció a la verge Maria. Aquesta revetlla la varem rememorar el 15 d’agost del 2021 amb el títol de “La verbena d’agost” i que poden recuperar.
Narrarem dos fets amb marcat contrast d’aquesta festa:
1- Un grup de potentats es varen presentar a la pista reservada emportant-se el xampany, de categoria superior que se subministrava. Els varen impedir passar si no deixaven les ampolles al bar i pagaven el xampany corrent, per servir-los les que portaven.
2- L’altre fet fou que hi havia qui es colava en aquesta pista, en dèiem la del rics, sortia por la porta recollint el tiquet de sortida i el venia per obtenir ingressos que li endolcissin la festa.
L’endemà, 15 d’agost, sant de les Maries, era festa molt celebrada, fent honor a la dita dels avis: “Joans, Joseps i ases n’hi ha per totes les cases i de Maries fins a les escombraries”. A dojo les felicitacions i regals. Recordarem el costum de dedicar discos per la ràdio. Primer fou Radio Mataró i seguidament Ràdio Blanes amb molt èxit, fins al punt que el bolero-ranchera que cantava Jorge Sepúlveda, “Tres veces guapa”, va tenir mes d’una hora de dedicatòries. Els encàrrecs es feien a Casa Porti (ja no és publicitat perquè han tancat) i havia una dedicatòria que amagava un festeig no formalitzat que deia : “para Maria………., de quien ella ya sabe” .
Durant la dècada, l’evolució de Calella fou una transformació per l’arribada del turisme. Tenim constància de la vinguda de turistes alemanys, abans de la data que figura com inici del turisme de vacances, 1953. Eren petits grups a l’Hotel Codina, l’antic que en forma de L donava del carrer General Mola (Amadeu) al carrer Església.
A partir del 1954, promocionat per dos exmilitars alemanys, el coronel Dikfeld i el general Wolff, arriba el primer bus amb turistes a l’Hotel Vila, seguidament es van fent els relleus. Atenent que Wolff vol dir llop, podríem ironitzar en que el Llop porta gent (turistes) a la Llopa. Ens quedem, per tant, amb la versió, creiem certa i confirmada pel mateix hoteler, que s’escriu al llibre 50 anys de turisme de vacances. Apareixen per allotjar-se a l’Hotel Codina, turistes a dalt de magnífics autobusos -així ens ho semblava- de Globus Reisen. Autobusos que baixaven i pujaven pel carrer Amadeu, girant a la plaça de l’estació. Comencem a veure turistes a les cases particulars, portats pels hotelers i que al cap de pocs anys ja encomanaven les habitacions directament.
La columna va de festes i amb el turisme veiem moviments per fer negoci, balls i vetllades. Balls als establiments de la platja, muntats pel bany a mar però que varen tenir una època daurada al fer vespre i nit, ball amb tocadiscos d’una sonoritat acceptable. Sortíem ràpids del cinema -i quina calor feia a l’Ancora- per anar als banys al ball un parell d’hores -no arribava- per allò de ser a les 10 a casa. Per vetllades la que organitzava el Sr. López a l’espai proper al seu quiosc (ara El Paso). Portava cantants de segona fila (recordem un que cantava un trosset a “El último cuplé”), jocs de mans pels germans Diaz (los lobos), d’arrels calellenques, bastant bons, també havien actuat artistes estrangers -la cançó “Arrivederchi Roma” era típica i també “Yo pago esta noche”, que es prestava a les brometes conseqüents-. Tenia molt bona relació amb la casa de Aragón a Barcelona i portava grups de balladors i cantants de jotas. Les noies amb els “pololos” típics i ells amb el mocador de “baturro”, cantant amb les mans dins la faixa. No hi faltava la interpretació a instruments de corda de “El sitio de Zaragoza” i les “jotas de picadillo”, que volien ser atrevides. Recordem una part de la lletra d’una que es posava el marit amb la muller dient: “tanto que sabes coser, tanto que sabes bordar i me has hecho unos pantalones con la bragueta patrás”. Les vetllades tenien èxit de públic i creiem també de negoci a mida que augmentaven el número d’ampolles de cervesa i refrescos damunt les taules.
Ha quedat un escrit força planer, deu ser l’esperit de Nadal. Per tant, felicitar a tots els lectors, redactors i col·laboradors de CalellaCOM. Feliç Nadal i Bon Any Nou.
